Companyia Britànica de les Índies Orientals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 19:
El [[1670]], el Rei [[Carles II d'Anglaterra]] li concedí el dret de capitanejar exèrcits i formar aliances, declarar la guerra o establir la pau, així com exercir la jurisdicció civil i criminal a les zones en què actuava. La majoria d'aquestes prerrogatives es van dur a terme recolzant-se en el cos militar propi de la Companyia. Aquesta tropa es va desenvolupar notablement, a causa dels nombrosos atacs de natius i comerciants d'altres països. El [[1689]], la Companyia era quasi un «estat» dins de l'Índia continental, que administrava de forma independent [[Bombai]], [[Presidència de Madras|Madràs]] i [[Bangla Desh|Bengala]], i que disposava d'una força militar molt potent i intimidatòria.
Amb la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763), es posà data de caducitat a la presència de França al comerç índic, de manera que la Companyia es va desfer d'un dels seus rivals més potents i va poder consolidar encara més el seu monopoli. Tot i això, els conflictes amb els natius continuaren sent una constant, i en certes ocasions va haver de fer front a una important resistència local.
El 1784 s'aprovà una llei que no permetia viure als súbdits britànics fora del país britànic excepte si era als llocs pertanyents a la Companyia.<ref>{{ref-web|url=http://www.bl.uk/learning/langlit/texts/empire/good/company/land.html|consulta=1 maig 2018|títol=The Good Old Days - Company land p.114|obra=Learning: texts in context|editor=British Library}}</ref>
En general, els esforços de la Companyia per administrar l'Índia van esdevenir un model de sistema de serveis civils a la Gran Bretanya, especialment durant el [[segle XIX]].
| |||