Comanda de Susterris: diferència entre les revisions

 

El 9 de novembre de 1151, [[Arnau Mir de Pallars Jussà|Arnau]], comte de Pallars, i Àurea, i Ramon, són fill, concediren a l’església i a l’orde de l’Hospital, el castell i la vila de Susterris i l’almunia de Samalumina, amb tots els drets de senyoriu.<ref>Ibidem; Miret, 1910, p. 84; Bertran, 1983, p. 221-222.</ref> Aquesta important donació, en afegir-se a la de sant Ot dels anys vint, convertí Susterris en el nucli central de la comanda hospitalera del Pallars. El comte Arnau Mir I de Pallars Jussà, que probablement fou cavaller hospitaler, afavorí l'orde fins al punt de deixar-li en testament l'any 1157 (ratificat, l'any 1171, tres anys abans de morir), el domini eminent del comtat.<ref>Miret, 1910, p. 84-85; Bertran, 1983, p. 225-226</ref> Fou un testament curiós (estrambòtic, segons Bertran), comparable al d’[[Alfons el Bataller]], que, com aquell, se solucionà mitjançant pactes entre l'orde i els descendents. L'Hospital rebé també del comte ─que fou enterrat a Susterris─ el lloc d'[[Arbul]] i permís per repoblar el [[Palau de Noguera]].

Aquestes accions primerenques en favor de l'orde —com s'esdevingué arreu de Catalunya— no trigaren a reproduir-se entre la gent de tots els nivells socials d'aquelles terres pirinenques. Els comtes d'ambdós Pallars, el Sobirà i el Jussà, contribuïren a formar el patrimoni hospitaler d'aquelles terres, sobretot amb donacions que es feren efectives durant la segona meitat del segle XII. Entre 1139 i 1178 van rebre del comte Artau III del Pallars Sobirà terres a [[Espot]], i a [[Bretui]] i [[Montcortès]], vora [[Gerri]].<ref>Bertran, 1983, p. 224-228.</ref>