Revisió del 13:14, 2 maig 2018 modifica Mgmzm (discussió \| contribucions) 58 edits Ampliació de la biografia Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:15, 2 maig 2018 modifica desfés Mgmzm (discussió \| contribucions) 58 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 55: L’any 1982 arriba ''En sercreto, amor'', una pel·lícula que explica la relació que estableixen un executiu amb la vida aparentment solucionada i una prostituta que contracta per a explicar-li tots els seus secrets. De nou, el projecte no va tenir una gran rebuda a les sales, però Nunes no es va rendir i dos anys més tard va presentar una nova proposta, ''Gritos... a ritmo fuerte'' (1984). Aquesta vegada es tractarà d’una pel·lícula documental on es mostrarà la vida musical de la Barcelona més profunda i amagada, per tal de fer una crònica de la crisi que vivia la societat del moment. Aquesta vegada, Nunes va aconseguir força reconeixement i la premsa en va fer eco. Un detall que cal destacar d’aquests dos últims films és que ambdós estan oficialment dirigits per la filla de Nunes, Virgínia. Aquesta va ser la solució que va trobar el cineasta als impediments posats per part del govern socialista que no permetia l’autoria d’un estranger.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Minguet Batllori\|nom=Joan M.\|títol=Nunes: El cineasta intrèpid\|url=\|edició=primera\|llengua=català; castellà; anglès\|data=març 2006\|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya\|lloc=Barcelona\|pàgines=33-36\|isbn=8439369654}}</ref> Durant els quinze anys que separen el seu últim projecte i el primer dels tres últims que farà a la seva carrera entre l’any 2000 i el 2009, Nunes es dedica a fer xerrades, col·loquis, presentacions, subtítols per a [[TV3]] i [[Televisió Espanyola\|TVE]] i, a més a més, escriu el seu tercer llibre, ''Digresiones'' (1988)<ref>{{Ref-web\|url=http://nunescine.es/id5.htm\|títol=Filmografía\|consulta=2018-05-02}}</ref>. Finalment, van arribar les propostes més personals del director amb ''Amigogima'' (2000), ''A la soledad'' (2007) i ''Res publica'' (2009), estrenada un any abans de la seva mort el 23 de març del 2010.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Minguet Batllori\|nom=Joan M.\|títol=Nunes: El cineasta intrèpid\|url=\|edició=primera\|llengua=català; castellà; anglès\|data=març 2006\|editorial=Pòrtic; Filmoteca de Catalunya\|lloc=Barcelona\|pàgines=36\|isbn=8439369654}}</ref> == Filmografia ==

José María Nunes: diferència entre les revisions