Viquipèdia

Obligatorietat orbitària: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
retoc traducció
retocs traducció
Línia 6:
== Descripció general ==
[[Fitxer:Vostok_Petit_data.svg|dreta|thumb|Dades bàsiques del gel. Nota de la durada dels cicles glacials mitjanes ~ 100.000 anys. La corba blava és la temperatura, la corba verda és el CO2, i la corba vermella és el vent bufa pols glacial (loess). La data d'avui és en el costat dret de la gràfica..]]
De vegades s'afirma que la longitud delde l'actual pic de corrent de la temperatura interglacial serà similar a la longitud del picde l'anterior pic interglacial ([[Interglacial Riss-Würm]]), i que, per tant, podríem estar arribant al final d'aquest període d'escalfament. Tanmateix, aquesta conclusió és probablement equivocada: les longituds interglacials anteriors no erenhan estat particularment regulars (vegeu la gràfica de la dreta). Berger i Loutre (2002) argumenten que "amb pertorbacions humanes o sense, el clima càlid actual pot durar 50.000 anys. La raó és un mínim en l'excentricitat de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol.”<ref name="Berger2002"><cite class="citation journal" contenteditable="false">"Un Exceptionally Molt de temps Interglacial Endavant?"</cite></ref> També, Archer i Ganopolski (2005) informen que les probables futures emissions de CO2 potpoden ser suficient per suprimir el cicle glacial per als propers 500.000 anys.<ref name="Archer2005"><cite class="citation journal" contenteditable="false">"Un Gallet Movible: CO2 de Combustible del Fòssil I El Onset De la Glaciació Pròxima". </cite></ref>
 
Observeu en la gràfica els forts cicles de la [[discrepància energètica dels cent mil·lennis|periodicitat dels 100.000 anys]], i la notable asimetria de les corbes. Es creu que aquesta asimetria és el resultat de complexes interaccions de mecanismes de retroalimentació. S'ha observat que les eres glacials s'aprofundeixen per progressivesen etapes progressives, però la recuperació de les condicions interglacials es produeix en un sol gran pas.
 
LesLa mecàniquesmecànica orbitalsorbital requereixenrequereix que la durada de les estacions sónsigui proporcionalsproporcional a les àrees escombrades dedels les estacions de l'any de laquadrants temporadaestacionals, així que quan l'excentricitat és extrema, les estacions de l'any en el costat oposat de l'òrbita poden durar molt més temps. Actualment, quan la tardor i l'hivern a l'hemisferi nord es produeixen en la seva màxima aproximació, la Terra es mou a la seva velocitat màxima i, per tant, la tardor i l'hivern són lleugerament més curtescurts que la primavera i l'estiu.
[[Fitxer:Durada de les estacions.png|thumb|La longitud de les estacions és proporcional a l'àrea de l'òrbita de la Terra escombrada entre els solsticis i equinoccis.]]
Actualment, l'estiu d'hemisferi del nord és 4,66 dies més llarg que l'hivern i la primavera és 2,9 dies més llarg que la tardor.<ref name="Benson2007"><cite class="citation web" contenteditable="false">[https://sites.google.com/site/bensonfamilyhomepage/Home/ice-age-and-global-warming "Escalfament global, Edats de Gel, i Canvis de Nivell del Mar: Alguna cosa nou o un fenomen astronòmic que ocorre en dia present?"]</cite></ref> A mesura que la [[precessió dels equinoccis]] canvia el lloc en l'òrbita de la Terra on es produeixen els [[solstici]]s i els [[equinocci]]s, els hiverns de l'hemisferi nord es fan més llargs i els estius es fan més curts, amb el temps afavoreixen la creació de les condicions per activar el proper període glacial.Les disposicions de les masses de terra a la superfície de la Terra es creu que reforcen els efectes d'obligatorietat orbital. Les comparacions reconstructives de la [[placa tectònica]] dels continents i els estudis paleoclimàtics mostren que els [[cicle de Milankovitch|cicles de Milankovitch]] tenen el màxim efecte durant les [[era geològica|eres geològiques]], quan les masses de terra s'han concentrat a les regions polars, com és el cas en l'actualitat. [[Groenlàndia]], [[Antàrtida]], i les porcions del nord d'Europa, [[Àsia]], i [[Amèrica del Nord]] estan situades de tal manera que un petit canvi en l'energia solar s'inclinarà la balança en el [[clima de l'Àrtic]], entre la [[Banquisa de l'Àrtic|preservació de la neu/gel durant tot l'any]] i la fusió completa d'estiu. La presència o absència de neu i de gel és un mecanisme de [[retroalimentació positiva]] ben entesa del clima.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Obligatorietat_orbitària»