Obligatorietat orbitària: diferència entre les revisions

Actualment, l'estiu dde l'hemisferi del nord és 4,66 dies més llarg que l'hivern i la primavera és 2,9 dies més llargllarga que la tardor.<ref name="Benson2007"><cite class="citation web" contenteditable="false">[https://sites.google.com/site/bensonfamilyhomepage/Home/ice-age-and-global-warming "Escalfament global, Edats de Gel, i Canvis de Nivell del Mar: Alguna cosa nou o un fenomen astronòmic que ocorre en dia present?"]</cite></ref> A mesura que la [[precessió dels equinoccis]] canvia el lloc en l'òrbita de la Terra on es produeixen els [[solstici]]s i els [[equinocci]]s, els hiverns de l'hemisferi nord es fan més llargs i els estius es fan més curts, amb el temps afavoreixenafavorint la creació de les condicions per activar el proper període glacial.

Les disposicions de les masses de terra a la superfície de la Terra es creu que reforcen els efectes d'obligatorietat orbital. Les comparacions reconstructives de la [[placa tectònica]] dels continents i els estudis paleoclimàtics mostren que els [[cicle de Milankovitch|cicles de Milankovitch]] tenen el màxim efecte durant les [[era geològica|eres geològiques]], quanen les quals les masses de terra s'han concentrat a les regions polars, com és el cas en l'actualitat. [[Groenlàndia]], [[Antàrtida]], i les porcions del nord d'Europa, [[Àsia]], i [[Amèrica del Nord]] estan situades de tal manera que un petit canvi en l'energia solar s'inclinarà la balança en el [[clima de l'Àrtic]], entre la [[Banquisa de l'Àrtic|preservació de la neu/gel durant tot l'any]] i la fusió completa d'estiu. La presència o absència de neu i de gel és un mecanisme ben conegut de [[retroalimentació positiva]] ben entesa del clima.