Obre el menú principal

Canvis

22 bytes afegits, fa 1 any
m
Es desfà la revisió 19877946 de 81.33.54.127 (Discussió)
El nom està plenament documentat en les fonts antigues com a Ἴβηρος i Ἴβηρ en [[grec|llengua grega]], i ''Hiberhus'' i ''Iberus'' en [[llatí|llengua llatina]]. Tanmateix el seu origen no és clar. La teoria més acceptada afirma que el nom deriva d'''Iber'', antic hidrònim utilitzat pels pobles ibers abans de l'arribada dels grecs, que també va ser portat per un altre riu al sud de la península (identificat amb el riu [[Tinto]], a la província de [[Província de Huelva|Huelva]]) que hauria donat nom a la [[península Ibèrica]] (Ιβηρία en grec, ''Hiberia'' i ''Iberi''a en llatí) i als pobles ibers (Ἴβηροι en grec, ''Hiberi'' i ''Iberi'' en llatí). L'etimologia d'aquests hidrònims ha estat relacionada amb els mots [[basc|bascs]] ''ibar'' ('ribera' o 'marge del riu') i ''ibai'' ('riu'), i seria compartida pels noms d'altres rius com l'[[Ibor]] (afluent del [[Tajo]] a [[Província de Càceres|Càceres]]) i l'[[Íbias]] (afluent del [[Navia]] a [[Astúries]]). Aquesta etimologia és avalada pel [[Diccionari català-valencià-balear]] d'[[Antoni Maria Alcover i Sureda|Alcover]] i [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Moll]].<ref>{{ref-web |url=http://dcvb.iec.cat|títol=Diccionari català-valencià-balear<!--Títol generat per bot-->}}</ref>
 
Una altra etimologia més dubtosa planteja que el mot deriva del [[grec antic]] Έβρος, que significaria 'ample' i que fonèticament sona "ebros". Aquesta teoria es fonamenta explicant que aquesta hauria sigut la primera designació que van donar-hi els [[grecs]] quan van arribar a la costa occidental mediterrània, cap al [[575 aC|555aC]], i van veure els 345 metres d'amplada màxima de la desembocadura de l'Ebre. Així doncs, diu que originàriament el terme ''Iberia'', usat per designar la totalitat de la península, derivaria d<nowiki>'una deformació del terme grec arcaic que designa l''ample i extens'</nowiki>.<ref>[http://www.beniemocions.cat/beniemocions_cat.php?id_categoria=5&id_seccio=26&id_idioma=1 Etimologia sobre "Lo riu Ebre"]</ref> Tanmateix, aquesta teoria topa amb el fet que el nom grec del riu era Ἴβηρος i Ἴβηρ, com s'ha assenyalat més amunt, i no "Έβρος", i que el mot grec per a "ample" era εὐρυς. En l'antiguitat sí que va existir un riu anomenat Έβρος, l'[[Hebros]], l'actual [[Maritsa]] a [[Tràcia]].
 
Partint de la teoria etimològica del mot, tant sigui la relacionada amb els [[ibers]] com amb els [[grecs]], el que és clar és que amb l'arribada dels [[romans]] l'Ebre s'anomenà en [[llatí]] ''Hiberus Flumen''. Històricament, també s'ha anomenat ''Ibruh'' en [[àrab]], derivat del mateix origen incert.
[[Fitxer:335.001 Flix.jpg|thumb|El [[tren]] paperer Silla → El Espartal al seu pas pel terme municipal de [[Flix]] amb la xemeneia de condensació de la [[Central nuclear d'Ascó|nuclear d'Ascó]] de fons i vorejant el '''riu Ebre''']]
 
Entre d'altres, l'Ebre passa per [[Reinosa]], [[Miranda de Ebro]], [[Haro]], [[Logronyo]], [[Calahorra]], [[Alfaro]], [[Tudela]], [[Alagó]], [[Saragossa]], [[Casp]], [[Mequinensa]], [[Faió]], [[Riba-roja d'Ebre]], [[Flix]], [[Ascó]], [[Móra d'Ebre]], Miravet, [[Tivenys]], [[Xerta]], [[Aldover]], [[Tortosa]], [[Amposta]], [[Sant Jaume d'Enveja]] i [[Deltebre]].tortosa
 
Al seu pas per terres de parla catalana dóna nom a l'espai anomenat ''[[Terres de l'Ebre]]'', unit per la parla (el tipus de [[català]]) i la història comuna vertebrada pel riu.
Desemboca al mar Mediterrani al [[Parc Natural del Delta de l'Ebre]], que va ser creat l'any [[1983]] per la [[Generalitat de Catalunya]], als termes municipals de [[Deltebre]] (riba nord, a la [[Baix Ebre|comarca del Baix Ebre]]) i [[Sant Jaume d'Enveja]] (riba sud, a la [[Montsià|comarca del Montsià]], tot plegat a la [[província de Tarragona|Tarragona]]), formant un gran delta on l'[[Illa de Buda]] parteix el corrent en dos braços principals (gola Nord i de Migjorn). La desembocadura de l'Ebre s'anomena, precisament, les '''''Goles de l'Ebre'''''. El [[delta de l'Ebre]] és la zona humida més important de [[Catalunya]] i la seva superfície total és de 7.736 hectàrees.
 
== Cabal ==
L'Ebre pateix les seves crescudes més freqüents a l'estació freda, d'octubre a març, tot i que de vegades s'allarguen al tram final fins al maig; les d'estació freda solen estar lligades al règim pluvial oceànic, mentre que les primaverals són fruit de la fossa de les neus dels Pirineus. Els estiatges es produeixen a l'estiu: de juliol a octubre, a Miranda de Ebro i de finals d'agost i primers de setembre a Tortosa.
 
Les seves aigües s'aprofiten en nombrosos punts per al regadiu mitjançant canals com l'[[Canal Imperial d'Aragó|Imperial]], el [[Canal de Tauste|Tauste]] i, al tram final, els canals de [[Canal de la Dreta de l'Ebre|la Dreta]] i l'Esquerra de l'Ebre, que neixen a l'assut de Xerta. El seu cabal es regula pels embassaments de [[Mar d'Aragó|Mequinensa]] i la[[Riba-roja selvad'Ebre|Riba-roja]]. Aquests embassaments fan que actualment el [[delta de l'Ebre]] pateixi un fenomen de ''regressió'', ja que aturen els sediments que haurien d'arribar a la desembocadura i, per tant, la mar va guanyant espai a la terra.
 
== Conca ==
10.782

modificacions