Diferència entre revisions de la pàgina «Impermeabilització del sòl»

m
desenvolupament
m
m (desenvolupament)
* Després de pluges fortes i continues, en lloc de ser absorbit pel sòl, gran masses d'aigua són évacuades amb alta velocitat vers els rius o el clavegueram i causen inundacions.<ref>{{Ref-web|url=http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/programa_jornada_suds_25_11_2016.pdf|títol=Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible|consulta=2 de maig de 2018|format=pdf|editor=Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona|data=25/11/2016}}</ref>
* En formigonar les ribes dels rius es destrueix el biòtop de transició entre l'aigua i la zona seca, lloc aficionat per moltes espècies i també la vegetació que estabilitza i protegeix contra l'[[erosió]].
* El [[microclima]] local s'empitjora: el sòl impermeabilitzat no pot evaporar aigua i refredar l'aire ambient, tampòc no hi creixen plantes que evaporin aigua i creen ombra.
* El sòl cobert «mor»: la fauna subterrània i la majoria dels microorganismes no poden sobreviure sense bescanvi permanent d'aire i d'aigua. Regenerar un sòl després de treure la capa impermeabilitzant és una tasca costosa que pren molt de temps.<ref name = "Bundesamt"/> En zones urbanes es fa la vida difícil als arbres plantats a la vora dels carrers.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Llistosella|nom=Jaume|cognom2=Sànchez-Cuxart|nom2=Antoni|títol=Els Arbres dels carrers de Barcelona|url=https://books.google.de/books?id=jG5dd7ot9jUC&pg=PT6&lpg=PT6&dq=%22Impermeabilitzaci%C3%B3+del+s%C3%B2l%22+-wikipedia&source=bl&ots=xcqY74yiM0&sig=B0WBgfBuBBYRS9_iGQTO3lsNh-M&hl=nl&sa=X&ved=0ahUKEwi1g4j9-OfaAhXJGuwKHSSiB4cQ6AEITTAG|data=2007|editorial=Edicions Universitat Barcelona|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=9788447531387}}</ref>
 
S'assatja de mesurar el grau d'impermabilització mitjançant [[teledetecció]] per determinar l'«índex de superfícies impermeables de diferència normalitzada», més conegut amb el seu acrònim anglès NDISI ''(normalized difference impervious surface index)''.<ref>{{TERMCAT|nom=NDISI}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom = Pons Fernández|nom= Xavier|cognom2=Arcalís Planas|nom2= Anna|títol = Diccionari terminològic de teledetecció|lloc= Barcelona|editorial= Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana|data = 2012|pàgines= 597|col·lecció=Diccionaris Terminològics|
isbn=978-84-412-2249-6}}</ref>
 
S'ha de diferenciar la impermeabilització del sòl com a efecte secundari i negatiu d'una activitat humana, de la impermeabilització intencionada de protecció per tal de prevenir l'infiltració de substàncies tòxiques com ara les [[Benzineria|gasolineres]], [[Abocador|abocadors]], fàbriques químiques i altres instal·lacions industrials que podrien pol·luir les aigües freàtiques.
 
== Remeis ==
Es desenvolupen solucions que remedien parcialment als efectes negatius de la impermeabilització. En edificis, [[Terrat verd|terrats verds]], amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, es pot promoure solucions permeables o semipermeables per espais de trànsit limitat com parquíngs.<ref>{{Ref-web|url=http://www.emf.cat/ca/projectes/l/299-zac-orline-perpignan.html|títol=ZAC Orlin Perpignan|consulta=2018-05-02|nom=Martí Franch|cognom=Franch|editor=EMF|data=2008}}</ref> En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, s'en pot servir com a reserva per regar una àrea amortidora entre dues superfícies segellades.
 
== Referències ==
106.844

modificacions