Aqüeducte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de TheBossFersis. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Contingut canviat per «BRIUDSFCBVVSDLXIBGIÑUXFBIKV.SFXCGKVDSBGEBFSDUGVBHUDRGREUOTARZSGRS9LGY9FLEVJGRRPRDKJXGFLDUGRIULDHGFIUF{{Viccionari-lateral|aqüeducte}} {{ORDENA:Aqueducte}} <!--ORDENA...».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
BRIUDSFCBVVSDLXIBGIÑUXFBIKV.SFXCGKVDSBGEBFSDUGVBHUDRGREUOTARZSGRS9LGY9FLEVJGRRPRDKJXGFLDUGRIULDHGFIUF{{Viccionari-lateral|aqüeducte}}
{{polisèmia|Aqüeducte coclear}}
[[Fitxer:PuentedelDiablo.jpg|thumb|450px|Aqüeducte romà prop de Tarragona, anomenat [[Aqüeducte de les Ferreres|''pont de'' ''les Ferreres'']] o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superior<ref name="Diccionari"/>]][[Fitxer:Einbeek - Moehlkanal - Aquadukt.jpg|thumb|Aqüeducte del [[Mühlenkanal]] damunt del [[Krummes Wasser]] a [[Einbeck]]]]
 
L''''aqüeducte''' romà era un conducte artificial que permetia transportar l'[[aigua]] en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 51; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6 </ref> De tota manera, el terme s'aplica sobretot a aquests últims.<ref>{{diec|aq|CE1=ü|PAR2=educte}}</ref> Els aqüeductes són notables [[Enginyeria romana|obres d'enginyeria]] que aprofiten la inclinació suau del [[terreny]] per tal que l'aigua simplement flueixi en el sentit desitjat.<ref name="Diccionari"/> Al principi de tot, un dic emmagatzemava l'aigua i en regulava el cabal. Quan l'aigua arribava a la ciutat anava a parar al ''[[castella aquarum]]'' des d'on es distribuïa en totes direccions a través de canalons. Els primers a rebre-la eren les [[Font Pública|fonts públiques]] i les [[Termes romanes|termes]], i quan les necessitats d'aquestes estaven cobertes la resta del cabal emmagatzemat (''aqua caduca'') també es distribuïa entre particulars.<ref name="Diccionari"/>
 
Pel que fa a l'[[Arquitectura romana antiga|estil arquitectònic]] dels ponts és sempre molt semblant: a sota, uns [[Pilar (arquitectura)|pilars]] que sobresurten de terra i a partir d'aquí es van succeint nivells o pisos, cadascun dels quals està format per [[Arc (arquitectura)|arcs]] semicirculars successius. A la part superior, s'hi troba el canal per on circula l'aigua i, de vegades, al nivell de sota es permetia un camí per al pas de persones ([[viaducte]]), tot i que això no és tan habitual.
[[Fitxer:Acueducto de Segovia 01.jpg|thumb|L'[[aqüeducte de Segòvia]] vist des de la base]]
==Aqüeductes conservats==
 
Els ponts d'aqüeductes antics més coneguts a [[Europa]] són els que encara avui es mantenen, herència de l'[[imperi Romà|Imperi romà]].
 
A Itàlia sobresurten els [[Aqüeductes de Roma]]. A França sobresurt el [[Pont del Gard]], que assegurava el proveïment d'aigua a la ciutat romana de Nimes. És un dels aqüeductes romans més ben conservants juntament amb el de [[Aqüeducte de Segòvia|Segòvia]] i el de [[Aqüeducte de los Milagros|''Los Milagros'', a Mèrida]]. A Catalunya sobresurt el de [[Aqüeducte de les Ferreres|Tarragona (Les Ferreres)]], A Istambul ss'ha d'esmentar l'[[Aqüeducte de Valent]]. A Split es troba l'[[Aqüeducte de Dioclecià|Aqueducte de Dioclecià]]. Són [[construcció|construccions]] que destaquen per la seva grandiositat i funcionalitat, ja que s'edificaven per abastir d'aigua poblacions que, pel seu gran nombre d'habitants, no en tenien prou amb les reserves locals que disposaven.
 
A Catalunya, encara es conserven restes menors de ponts d'aqüeducte a [[Aqüeducte de Barcelona|Barcelona]], Pineda de Mar ([[Aqüeducte romà de Can Cua|Can Cua]]) i [[Sant Jaume dels Domenys]],<ref name="Diccionari"/> a les Illes Balears hi ha restes com l'[[aqüeducte de s'Argamassa]] i al País Valencià s'hi poden trobar les [[restes de l'aqüeducte romà d'Altea]] o l'[[aqüeducte de Peña Cortada]]. A més, es construïren aqüeductes a nivell local, com l'[[aqüeducte d'en Caixa]], de Palafrugell.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom = Arbat i Robles|nom = Núria|títol = Palafrugell i l'aigua|pàgines = Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona|any = 2015|edició = Quaderns de Palafrugell 24|cognom2 = Granés i Cortey|nom2 = Josep Oriol}}</ref>
 
== Referències ==
{{Projectes germans|commons=Aqueduct}}
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Llista d'aqüeductes]]
{{Roma Antiga}}
{{Viccionari-lateral|aqüeducte}}
 
{{ORDENA:Aqueducte}} <!--ORDENA generat per bot-->