Revisió del 12:52, 3 maig 2018 modifica Alexandrepons (discussió \| contribucions) 586 edits m →‎Trajectòria política durant el franquisme Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 12:54, 3 maig 2018 modifica desfés Alexandrepons (discussió \| contribucions) 586 edits m →‎Trajectòria política durant el franquisme Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 15: Edición del miércoles, 08 junio 1977, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es\|consulta=2018-05-03\|nom=La Vanguardia\|cognom=Digital\|llengua=es\|editor=\|data=}}</ref> a [[Itàlia]], [[Rafael Caldera]] a [[Veneçuela]], [[August de Schryver]] i [[Leo Tindemans]] a [[Bèlgica]], [[Eduardo Frei Montalva\|Eduardo Fre]]<nowiki/>i a [[Xile]], etc...). Participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya, però s'oposà a la participació de la [[UDC]] a l'[[Assemblea de Catalunya]]. El 1976 participà com a representant de la democràcia cristiana espanyola en la comissió negociadora de la reforma política durant el govern d'[[Adolfo Suárez]] (''Comissió dels 9Nou''). ===Trajectòria política en l'etapa democràtica === Línia 32: === Síndic de Greuges de Catalunya === Fou escollit [[Síndic de Greuges de Catalunya]] el febrer de 1993, a proposta de [[Pasqual Maragall i Mira\|Pasqual Maragall]] i Jordi Pujol. Durant els seus onze anys al capdavant, va impulsar la institució i el paper dels anomenats ''[[ombudsman]]'' (defensors del poble, en anglès). Va substituir [[Frederic Rahola i d'Espona\|Frederic Rahola]] a la Sindicatura de Greuges i va ser rellevat per [[Rafael Ribó i Massó\|Rafael Ribó]] l'any 2004. Va arribar a ser president de l'[[Institut Europeu d'Ombudsman]] (2000-2002) i vicepresident de la [[Federació Iberoamericana de l'Ombudsman]] (1999-2001). Una de les seves prioritats va ser potenciar la projecció internacional d'aquesta institució i es va caracteritzar per la defensa de les llibertats i dels drets humans. L'any 1998, a proposta de tots els grups parlamentaris, fou escollit novament per un segon període de cinc anys, que es perllongà fins al [[juny]] de [[2004]]. Juntament amb el [[Defensor del Poble d'Espanya]] i el [[Col·legi d'Advocats de Madrid]] va posar en marxa el programa de cooperació del Síndic a la zona dels [[Balcans]]. Organitzà a [[Barcelona]] la primera trobada de [[defensor del poble\|defensors del poble]] regionals de la [[Unió Europea]] l'any [[1997]], així com la primera taula rodona de defensors del poble regionals d'[[Europa]] el [[juliol]] de [[2004]], coorganitzada amb el [[Consell d'Europa]]. Durant el seu mandat també es designà la figura de l'adjunt per a la Defensa dels Drets de la Infància i s'iniciaren els desplaçaments fora de la seu per a atendre als ciutadans en diferents localitats catalanes. També va mostrar una preocupació molt especial pels drets econòmics i socials dels ciutadans.<ref>{{es}} ''Fallece Antón Cañellas, Síndic de Greuges de Catalunya desde 1993 hasta 2004'', Derechos ciudadanos, núm. 1, 2006, pàg. 167.</ref> == Fons == El seu fons personal es conserva a l'[[Arxiu Nacional de Catalunya]] i consta de documentació personal; articles i conferències; correspondència; activitat associativa en diverses entitats socials, en particular al Cercle d'Estudis Europeus i l'Associació d'Amics de les Nacions Unides; activitat política a la clandestinitat, a [[UDC]], [[UDCA]] i [[Centristes de Catalunya-UCD\|CC-UCD]]; activitat parlamentària al Congrés de Diputats i el Parlament de Catalunya; activitat política a les organitzacions internacionals de la Democràcia Cristiana; actes protocol·laris; projecció pública i recursos d'informació. 275 positius color i 234 positius b/n, 19 gravats, 12 cartells, 7 goigs, 1 orla, 1 auca, 1 mapa, 5 cintes de casset, 2 discos i 2 dibuixos.

Anton Cañellas i Balcells: diferència entre les revisions