Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 31:
Nombrosos juristes defensen la teoria de la plena constitucionalitat del text, en tant que, per definició, un preàmbul no té transcendència jurídica sent aquest una exposició de motius o consideracions. D'altres, van més enllà i asseguren que igualment no sorgirien conseqüències jurídiques concretes si la disposició estigués redactada en l'articulat, ja que seguiria tenint un valor interpretatiu o hermenèutic, com és el cas de [[Carles Viver i Pi-Sunyer]], ex-magistrat del TC i catedràtic de Dret Constitucional. En ambdós casos es coincideix a dir que el problema és de naturalesa política i no jurídica. Malgrat tot, sigui dit de passada, l'actual regulació en aquesta matèria és la més explícita de tots els textos constitucionals i estatutaris que han tingut vigència a Catalunya en els darrers segles.
En matèria lingüística cal destacar un reforçament clar de l'estatus del [[català]] com a [[idioma|llengua]] pròpia
El capítol de [[drets històrics]] prengué una rellevància important en el nou text estatutari car que era la primera vegada que es recollien tals preceptes en l'ordenament català. Concretament, l'article 5, a l'empara de l'article 2 de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|Estatut d'Autonomia de 1979]] i la disposició transitòria segona de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], dota a la Generalitat de Catalunya d'una posició singular en matèries de [[dret civil]], llengua, cultura, educació i sistema institucional. Aquests drets, malgrat no estar relacionats amb la disposició addicional primera de la Constitució espanyola, que sembla que es vulguin reservar exclusivament a [[Euskadi]] i [[Navarra]], són configurats com un dels fonaments de l'autogovern català. A la pràctica, resta pendent comprovar si aquesta clàusula tindrà transcendència en l'ordenament jurídic, ja que es pot interpretar en clau prescriptiva en l'abast de les competències autonòmiques, o simplement descriu una situació òbvia on Catalunya disposa de dret civil, llengua i cultura pròpia.
| |||