Diferència entre revisions de la pàgina «Sòl»

268 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
cap resum d'edició
m (retocs i ref)
m
Està format per partícules [[sòlid]]es (que poden ser també orgàniques), [[aigua]] (lliure, [[adsorció|adsorbida]] o en forma de [[vapor]]) i [[aire]] (lliure o [[dissolució|dissolt]] en l'aigua). Consta de capes (horitzons del sòl) de constituents minerals de gruix variable, els quals difereixen dels materials d'on prové per les seves característiques geomofològiques, físiques, químiques i mineralògiques.<ref>Birkeland, Peter W. ''Soils and Geomorphology, 3rd Edition''. New York: Oxford University Press, 1999.</ref> Els sòls tenen determinades propietats, [[minerals]], [[origen]], [[fàcies]], etc. Així, hi ha sòls [[Argila|argilosos]] rocosos, s [[volcà]]nics, [[al·luvial]]s, etc. La frontera entre sòl i roca és difusa. Sota la influència dels éssers vius, un sòl, sovint evoluciona fins a formar un [[ecosistema]] complex, d'estructura estratificada. La fracció orgànica d'un sòl és l'[[humus]] i es troba en les capes més superficials.
 
Les partícules que componen els sòls han estat alterades per processos químics i mecànics que inclouen la [[meteorització]] i l'[[erosió]] El sòl difereix de la seva roca mare per les interaccions entre la [[litosfera]], la [[hidrosfera]], l'[[atmosfera terrestre]], amb la [[biosfera]].<ref name=Chesworth2008>{{citar ref|cognom= Chesworth |nom= Edited by Ward|any= 2008|títol= Encyclopedia of soil science|pàgines= xxiv | isbn = 1402039948|editorial= Springer|lloc= Dordrecht, Netherland| nopp = true}}</ref> És una mescla entre constituents de matèria mineral i [[matèria orgànica]] que es troben en els estats sòlids, gasosos i aquosos..<ref>Voroney, R. P., 2006. The Soil Habitat ''in'' Soil Microbiology, Ecology and Biochemistry, Eldor A. Paul ed. ISBN=0125468075</ref><ref>[{{ref-web|url =http://www.columbia.edu/itc/cerc/seeu/atlantic/restrict/modules/module10_content.html |nom=James A.|cognom= Danoff-Burg,|editor= Columbia University |títol=The Terrestrial Influence: Geology and Soils]|llengua = anglès}}</ref>
 
La [[ciència del sòl]] estudia els sòls aquesta inclou les especialitacions anomenades [[edafologia]] i [[pedologia]], mentre que la que estudia les seves propietats mecàniques és la [[mecànica del sòl]].
Des del punt de vista biològic, les característiques més importants del sòl són la seva [[permeabilitat]], relacionada amb la seva [[porositat]], i la seva composició química. Els sòls retenen les substàncies minerals que les plantes necessiten per a llur nutrició i que s'alliberen per mitjà de la degradació de les restes orgàniques. Un bon sòl és condicionant de la [[productivitat]] agrícola.
 
===pH dels sòls ===
La incidència de la tipologia dels sòls sobre les plantes terrestres és molt gran atès que aquest representa el seu suport i la font de nutrient i d'aigua. D'aquesta manera els sòls són molt sovint responsables de condicionar la distribució de les plantes i les comunitats vegetals sobretot a través del seu pH que, a voltes, esdevé un factor limitant.
 
El [[pH del sòl]] depèn en bona mesura de la naturalesa del substrat geològic sobre el qual es desenvolupa i del rentat de bases per efecte bàsicament de la [[pluja]]. Si el substrat és ric en àlcalis (calcàries, margues, etc.) el pH del sòl serà bàsic o neutre llevat que hi hagi un intens rentat per precipitacions elevades, com succeeix a zones amb elevada pluviositat. Si és pobre en bases (granit, gresos sense ciment calcari, esquistos, etc.) el pH del sòl és àcid i tant més com més gran sigui la precipitació. Així, '''acidòfiles''', '''silicícoles''' o '''calcífugues''' són les espècies o comunitats que viuen en sòls amb pH baix (pH <6,6), pobres en nutrients. Si el sòl és molt àcid normalment es mobilitzen elements tòxics, com l'[[alumini]] i metalls pesants. Les plantes '''neutròfiles''' viuen en sòls amb pH proper a la neutralitat (entre 6,6 i 7,3) i les '''basòfiles''' o '''calcícoles''' en sòls rics en bases que poden ser [[carbonatat]]s o no, i si tenen carbonats el pH serà generalment superior a 7,4. Un exemple de comunitats acidòfiles són els [[Bruguera (planta)|bruguera]]rs; de basòfiles les [[timoneda|timonedes]] i de neutròfiles alguns tipus de [[roure]]da. El [[faig]] és un exemple d’espècie indiferent al pH i forma fagedes des de terrenys acidòfils a basòfils.
 
Al nostre territori dels [[Països Catalans]] amb un [[clima mediterrani]] marcat, sobre els [[guix]]os i en sòls que s'acumulen sals, viuen plantes especialitzades anomenades respectivament '''gipsícoles''' i '''halòfiles'''. Dels guixos són característics els matolls de [[ruac]] (''Ononis tridentata'') i de sòls salins les garrigues de sosa (''[[Suaeda maritima]]'') o els [[Tamarix|tamarius]] halòfils.
 
==Sòls en l'enginyeria i l'arquitectura ==
Des del punt de vista de l'[[enginyeria]] i la [[construcció]], també és molt important la seva [[granulometria]], [[densitat]], [[grau de consolidació]], nivell de saturació, [[angle de fregament intern]] i [[cohesió del terreny]] i les seves resistències i [[plasticitat|superfícies de fluència]]. L'objectiu últim serà trobar la '''capacitat portant''' d'un sòl (la càrrega màxima que podran suportar) per a poder dissenyar els [[fonament]]s d'una estructura o bé obtenir les empentes que exercirà sobre determinades estructures de contenció com [[mur de contenció|murs]] o [[pantalla |pantalles]]. La [[impermabilització del sòl]] com a conseqüència d'[[urbanització]] i de construcció de carreteres és una causa de destrucció de l'ecosistema amb implicacions en la hidrografia i el [[microclima]].
 
== Classificacions dels sòls ==
97.421

modificacions