Castelló de la Plana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Actualitzo a infotaula amb dades de WD. Plantilla de portal a VT: VP:EA#Secció_Vegeu_també
m bot: - en les estribacions de + en els contraforts de
Línia 69:
L'escriptor [[Josep Pasqual Tirado]] (1884-1937), en la seua obra ''[[Tombatossals]]'' (1930), va tractar d'explicar la història de la ciutat abans de l'arribada del rei [[Jaume I]]. La història es basa en antigues llegendes romanes que explicaven l'existència de [[gegant (mitologia)|gegants]] en la comarca de la Plana, que van ser arreplegades l'any [[1489]] en el llibre ''Magnum Innominandum'', que va desaparèixer.<ref>{{ref-web|url=http://www.carlesbellver.com/album/html/tombatossals.html|títol=Història del Tombatossals|obra=|editor=Carles Bellver Torlà|data=2000|consulta=9 d'octubre de 2010}}</ref> Encara que no es tracta exactament de la mateixa història, Pascual Tirado arreplega l'essència dels gegants per crear Tombatossals, un gegant nascut de l'amor entre ''Penyeta Roja'' i ''Tossal Gros'', que junt als seus amics creen la Plana, la marjal, planten la Pineda del Grau i descobreixen les [[illes Columbretes]] al servei del ''Rei Barbut''.<ref>{{ref-web|editor=Scribd|url=http://www.scribd.com/doc/221301/Tombatossals-Josep-Pascual-Tirado-Castello-de-la-plana-Valencia-Catala-|títol=Tombatossals|consulta=9 d'octubre de 2010}}</ref>
 
La ciutat es fundà sobre el castell àrab del [[Fadrell]], construït sobre un tossal en lesels estribacionscontraforts de la serra del [[Desert de les Palmes]] i, juntament amb les alqueries de [[la Plana]], va ser el primer cau dels fundadors de la ciutat, en la conquesta de [[Jaume I]] el [[1243]], repartint-se a [[Eximén Pérez de Tarazona|Ximén Pérez d'Arenòs]]. Sota el mandat d'aquest, els habitants i repobladors de la zona ocuparen el nucli de l'alqueria de [[Benirabe]], que esdevindria per tant en l'assentament definitiu de la ciutat.
 
A l'[[edat mitjana]], la ciutat es protegia amb fosos, muralles i torres, es va construir l'església (que passaria a ser concatedral a mitjan [[segle XV]]). Fou el [[1366]] quan la imatge de la [[Mare de Déu del Lledó]], posteriorment patrona de la Vila, fou trobada pel llaurador [[Perot de Granyana]].