Diversitat funcional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 34:
== L'àmbit familiar ==
Quan parlem que algun membre del [[grup]] mostra algun tipus de diversitat funcional, sorgeix una [[crisi]] dins del [[grup familiar]] i afecta a tots els membres. Aquesta situació molts cops és donada per la presència del [[Deteriorament cognitiu lleu|deteriorament]] de la parla o de la [[comunicació]] durant el seu desenvolupament, per tant, és molt important que els sistemes de comunicació alternatius estiguin presents amb els seus corresponents [[Els professionals|professionals]] per ajudar el més primerenc possible al desenvolupament de [[L'Infant|l'infant]] o [[adolescent]] durant el seu procés de desenvolupament.
Diversos autors com són Basil,Soro i Rosell( 2000),plantejen un conjunt de recursos dissenyats i plantejats per facilitar la comprensió i expressió de la parla per persones que no poden mostrar tota la totalitat d'aquesta per un deteriorament d'alguna zona central del [[cervell]].
Un factor clau que influencia a la forma de com una persona en qualsevol tipus de diversitat funcional enfronta la seva situació des del naixement del nadó és el paper que realitzen els [[Especialista|especialistes]] que ajuden a les famílies amb infants en qualsevol tipus de dificultat que presentin.
La pràctica centrada amb la [[família]] és molt important, ja que ajuda als membres a revelar les seves fortaleses internes i compensar les seves dificultats des d'una perspectiva d'empoderament.
A més a més desenvolupen una habilitat que són autosuficients per manejar la situació, sigui per proporcionar atenció básica o crear noves situacions on facilitin el desenvolupament d'habilitats mentals més elevades.
== L'àmbit educatiu ==
La diversitat pot afectar positivament [[l'aprenentatge]] [[Acadèmia|acadèmic]], una d'elles seria millorar les habilitats de [[resolució de problemes]] i fomentar conductes grupals positives amb tots els infants.
La [[discapacitat]] és una part de la diversitat de l'aula, però sovint és ignorat, primer perquè la majoria dels [[plans d'estudis]] estàndard són dissenyats pensant en l'aprenentatge mitjà, fet que els fa inaccessibles als aprenents que tenen aquests tipus de dificultats o diversitat.
Diversitat hi ha en tota l'aula i diversos som tots els [[Humà|humans]]. Cadascú en el seu grau i el que s'hauria de fer és adaptar el [[Currículum educatiu|currículum]] basant-se en les necessitats que mostra cada infant.
S'estableix que l'educació integral de les persones amb diversitat funcional, amb recursos, suport i ajustos que des de la legislació es considera necessaris. La Llei Orgànica 4/2007 ( BOE,2007) d'Universitats expressa l'imperatiu de respondre a les necessitats i demandes del col·lectiu així com adoptar mesures que garanteixin, l'adaptació de les proves d'accés, la permanència en els estudis universitaris, augment de beques i ajudes a l'estudi i integració plena dels estudiants.▼
Als plans d'estudi els inconvenients són associats amb la idea que la realització de modificacions curriculars es posicionarien en una situació d'avantatge a l'estudiant amb diversitat funcional en enfront dels seus companys. O suposarien baixar el nivell curricular de la matèria en general i per tant no adquisició dels objectius que es persegueixen.
Linha 62 ⟶ 60:
=== Els reptes dels docents ===
Quan els professors avaluen les habilitats acadèmiques i de comportament dels seus estudiants, examinen factors culturals, familiars i ecològics que es troben fora de la mesura d'avaluació que actualment són predominants a Europa.
Per tant, els professors el que fan és ser capaços de dissenyar estratègies educatives per a infants amb discapacitat que siguin fortament basades en el context de la seva cultura.
Els professors treballen constantment i perfeccionen les seves competències culturals abans de replantejar el seu currículum i instrucció. Un dels models de replantejament és el model proposat per Weinstein et al. (2004) i té quatre components sustentats en:
* Pas 1: Els professors examinen els seus coneixements i actituds previs a la diversitat.
* Pas 2: Els professors s'esforcen per augmentar els seus coneixements coneixent-ne estudiants i les seves famílies.
* Pas 3: els professors aprofiten el coneixement i l'acceptació del model
crear un entorn social sa a les seves aules.
* Pas 4: Els professors revisen el seu currículum i la seva pràctica instructiva experiències positives d'aprenentatge.
Els professors reflexionen sobre com aquests factors contribueixen a qui són present i com afecta la seva pràctica instructiva.
=== La Universitat ===
▲S'estableix que l'educació integral de les persones amb diversitat funcional, amb recursos, suport i ajustos que des de la legislació es considera necessaris. La Llei Orgànica 4/2007 ( BOE,2007) d'Universitats expressa l'imperatiu de respondre a les necessitats i demandes del col·lectiu així com adoptar mesures que garanteixin, l'adaptació de les proves d'accés, la permanència en els estudis universitaris, augment de beques i ajudes a l'estudi i integració plena dels estudiants.
Encara que les Universitats ofereixin una oportunitat als estudiants amb diversitat funcional, hi ha encara un llarg camí perquè aquesta institució sigui inclusiva. No n'hi ha prou amb garantir el procés; també es requereixen uns plans de treball per aconseguir la continuació i l'èxit en els estudis universitaris.
Hi ha un comitè d'universitats que caminen cap a la inclusió. En aquest context, les iniciatives han de generar una crítica al coneixement, un desenvolupament professional i una intervenció social demanant l'atenció dels estudiants amb diversitat funcional i donant resposta a cada una de les seves necessitats.
Les barreres curriculars són el principal obstacle. Per a la inclusió dels estudiants, els ajustaments raonables que potser es necessitarien: utilitzar diverses metodologies, recursos que permetessin accés als continguts, donar més temps o adaptació dels tests,. Per tot això, l'entrenament de la facultat es considera essencial.
En el cas d'Espanya, alguns autors, proposen la creació d'un entrenament material específic per entrenar els membres de la facultat en una metodologia accessible i diversa més propera. Tot i això, encara és necessari proposar més processos d'entrenament, així com oferir més recursos per garantir el seu desenvolupament.
Per tot això, considerem que l'educació inclusiva s'ha de responsabilitzar de la diversitat, sent un problema que necessita ser considerat a les agendes de totes les universitats com a un punt de debat, sensibilització i entrenament.
== Els drets socials ==
| |||