Agorafòbia: diferència entre les revisions

L'agorafòbia sol manifestar-se a partir de tres situacions:<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martínez Farrero|nom=Pau|títol=Agorafobia y crisis de angustia. Causas y desencadenantes|url=agorafobia.paumartinez.cat|edició=|llengua=|data=2018|editorial=Editat per Pau Martínez Farrero amb el recolçament del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>

 

per exemple, qui ha patit un atracament mentre passejava pel carrer, pot generar-se-li la por a sortir de casa; qui ha patit un accident de circulació, pot necessitar temps fins que s'atreveixi a desplaçar-se en cotxe.

 

un atac de pànic és una reacció abrupta, en que el cor s'accelera, costa respirar, els muscles s'engarroten i el pensament es bloqueja. En aquell moment, qui ho pateix sol creure que es tracta d'una malaltia cardíaca fulminant i que morirà. Un atac de pànic és per si mateixa una experiència traumàtica i després d'haver-la patit es genera la por que torni a produir-se. Sovint, la persona que ha patit un atac de pànic començarà a evitar anar sol a determinants indrets, creient que si ho fa, podria tornar a succeir-li. És a dir, comença a desenvolupar una agorafòbia.

 

durant la infantesa és normal patir diverses pors (no poder dormir amb la llum apagada, por a que hi hagi un fantasma dins l'armari o sota del llit, por a ser segrestat, etc.). Són pors pròpies d'aquest moment evolutiu, però que poc a poc el nen haurà de ser capaç de resoldre i superar. Si no ho fa, aquestes pors poden seguir existint de forma ''manifesta'' (per exemple, un nen d'onze anys que segueix necessitant dormir amb la llum oberta) o bé ''encoberta''. Una por encoberta és aquella que actualment no fa acte de presència però que pot fer-ho en un moment futur (per exemple, una noia de 18 anys que sempre havia anat a la mateixa escola propera a casa seva i compartit les mateixes amigues, quan ingressa a la Universitat, que està situada a l'altre extrem de la ciutat i a la qual no hi va cap persona coneguda per ella, comença a manifestar por a viatjar en transport públic: en realitat no és que abans no tingués aquesta por sinó que mai s'havia tingut que enfrontar a ella.