'''Hudaifa ibn al-Yaman al-Abbassi''', fou un dels anomenats companys del Profeta i el primer governantcap militar àrab ''de facto'' d'[[Emirat d'Armènia|Armènia]] en temps del califa [[UthmanÚmar benibn Affanal-Khattab]], durant el temps que va durar la seva incursió al país.
Va servir a [[Abu Bakr]] a l'Aràbia, a [[Umar]] a Pèrsia i a l'[[Azerbaidjan]]. El 642 va marxar a les muntanyes d'[[Aghuània]] cap el Mughan. Es considerat el primer governant àrab d'Armènia durant els mesos que va durar la seva incursió, (datada vers 640/641) però no va portat el títol de governador (emir) oficialment ja que els àrabs després del 640 i fins al 701/702 només van tenir caps militars temporals i pel govern intern des de el 653 es van valer de governadors nadius.
ElVers 642el 641 foren ocupats pels àrabs els territoris dels medes armenis, el Golten ([[Goghtn]]) i Dastakert <ref> Nom armeni que vol dir "Residència de plaer"</ref> ([[Nakhitchevan]]) i les poblacions saquejades; molta gent fou massacrada i altres fets presoners. Els àrabs van creuar l'Araxes al su de Djugha o Djulfa <ref> la població fou despoblada el segle XVII i reconstruida com a Nova Djulfa a la rodalia d'Isfahan </ref> on unbauna columna va retornar al sud amb els captius i l'altra va seguir al districte anomenat [[Kogovit]] a la vora del cantó del Badzudzor i el de Mardutzaitz o estava acampat el governador bizantí Procopi. El príncep armeni [[Teodor Reshtuni]], que des de el 638 s'havia apoderat de tota l'Armènia per la caiguda dels sassànides i actuava d'acord amb els bizantins, va aconsellar a Procopi actuar, però el grec, que tenia forces molt superiors en nombre, no el va escoltar. Fins a tres vegades Teodor va insistir amb Procopi. Llavors Teodor va fer una petita incursió a Saraken i es va retirar cap a [[Garni]].
Finalment Procopi va donar l'ordre d'atacar, però en el primer combat va perdre la meitat dels seus homes i la resta va fugir <ref> l'exèrcit grec es diu que era de seixanta mil homes mentre els àrab només eren uns deu mil</ref>. El camp bizantí fou saquejat al dia següent. No obstant, després d'això, l'xèrcitexèrcit invasor àrab es van retirar del país.
Poc després [[Habib ibn Maslama al-Fihri]] marxava en direcció a [[Tiflis]] (644-645) i Salman ibn Rabia cap a la [[Siunia]] (incursions de saqueig)
Els àrabs no van tornar fins uns anys després sota comandament de [[Al-Mughira ibn Shu'ba]].
El 642 els àrabs van tornar sota [[Al-Mughira ibn Xuba]]; el 643 els àrabs manats per [[Al-Qasim ibn Rabi'a ibn Umayya ibn Abi's al-Thaqafi]] van entrar altra vegada al [[Airarat]]. Poc després [[Habib ibn Maslama al-Fihri]] atacava altre cop Armènia (644-645) on finalment s'establia com una mena de protector del seu aliat local Teodor Reshtuni (653-657) mentre Salman ibn Rabia combatia a la [[Siunia]].
