Col·lodió humit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Detall del carruatge laboratori del fotògraf J. Laurent en l'any 1872. |
Nitrat d'argent. |
||
Línia 5:
El '''col·lodió humit''' és un procediment [[fotografia|fotogràfic]] usat comunament fins a finals del s. XIX. Es considera que la tècnica va ser inventada gairebé simultàniament per [[Frederick Scott Archer]] i [[Gustave Le Gray]] al voltant de l'any 1850. Aquest tipus de fotografia es popularitzà durant prop de 40 anys, i molts fotògrafs i pioners en van millorar el procés.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.125|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>
El mètode suposa la utilització del col·lodió, una espècie de [[vernís]] que s'aboca en forma líquida a les plaques. El [[col·lodió]] se sensibilitzava en [[nitrat d'argent]]. Les [[Placa de vidre|plaques de vidre]] havien d'estar molt netes, per poder obtenir imatges nítides i sense taques.
Es diu ''col·lodió humit'' perquè la placa ha de romandre humida durant tot el procediment de presa i revelat de les imatges. Això suposava que els [[fotògraf]]s havien de portar amb ells el laboratori fotogràfic, a fi de preparar la placa abans de la presa i procedir a revelar-la immediatament. Es va generalitzar així l'ús de tendes de campanya i de carretes reconvertides en laboratoris per als fotògrafs que treballaven a l'exterior.
| |||