Obre el menú principal

Canvis

2.048 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Revertides les edicions de CarlesMartin. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
[[Fitxer:Engels.jpg|thumb|Friedrich Engels|200x200px]]
El '''marxisme''' és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors [[Alemanya|alemanys]] [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]]. La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les [[ciències humanes]] sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament [[materialisme|materialista]] i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del [[Socialisme]] inicià un nou corrent ideològic anomenat [[socialisme marxista]], que cresqué durant tota la segona meitat del [[segle XIX]] i s'anà situant al poder al llarg del [[segle XX]], tant a través de les seves múltiples versions socialdemòcrates com comunistes.
De vegades passen coses increïbles. Com podia saber, el 1975, qui va composar aquesta cançó, què passaria entre nosaltres el 2018?
 
Diu la segona estrofa:
 
Wendy let me in, I wanna be your friend
I want to guard your dreams and visions
Just wrap your legs round these velvet rims
And strap your hands across my engines
Together we could break this trap
We'll run till we drop, baby we'll never go back
Oh, will you walk with me out on the wire?
`Cause baby I'm just a scared and lonely rider
But I gotta find out how it feels
I want to know if love is wild, babe, I want to know if love is real
Oh can you show me?
 
 
== Arrels hegelianes: marxisme, història i societat ==
El marxisme té com a element central de les seves construccions la [[filosofia]] i [[metodologia]] [[dialèctica]] de [[Hegel]], fortament [[historicisme|historicistes]] i [[determinisme|deterministes]], segons les quals no creem les idees que tenim, sinó que aquestes són una conseqüència de les anteriors. Cada corrent de pensament surt en resposta (en oposició) a les contradiccions de l'anterior, i es forma així una ''tesi'' i una ''antítesi'', de les quals ha de sorgir una ''síntesi''.
 
[[Karl Marx]] aplica aquesta teoria al camp social i l'adapta al [[materialisme]], de forma que en comptes que les idees formin les condicions materials, això sigui a la inversa: els marxistes opinen que és el món material el que condiciona les idees, i que les contradiccions d'aquestes són reflex de les contradiccions materials.
 
Així, sorgeix un mètode d'interpretació de la [[història]], l'anomenat [[materialisme històric]], segons el qual el [[desenvolupament de les forces productives]] és el fonament de les diferents fases històriques per les quals ha passat la [[humanitat]], sobre el qual es desenvolupa la lluita de classes. Les persones, segons la seva posició dins les relacions socials de producció, formen diferents [[classe social|classes socials]], amb interessos diferents i, a vegades, contraposats que s'expressen en la [[lluita de classes]], que és el veritable motor del procés històric.
 
== Revolucions i governs inspirats en el marxisme ==
[[Fitxer:Communist-manifesto.png|thumb|dretaright|150px|Primera edició del ''Manifest del Partit Comunista''.]]
La [[Revolució d'Octubre (1917)|Revolució d'Octubre]] de 1917, encapçalada pels [[bolxevics]] (les figures principals eren [[Vladímir Lenin]] i [[Lev Trotski]]) va ser el primer intent a gran escala de posar en pràctica les idees socialistes d'un [[Estat obrer]].
 
 
El 1991, la Unió Soviètica es va dissoldre i el nou Estat rus ja no es va identificar amb el marxisme. Altres nacions del món van seguir el mateix camí. Actualment el socialisme científic ha deixat de ser una força política prominent en la política mundial. A la Xina, on governa el Partit comunista xinès, van abandonar el marxisme el 1978 essent substituït pel capitalisme, el que s'anomenaria un estat capitalista on el control ferri de l'economia està en mans de l'Estat.
[[Fitxer:Manos.jpg|thumb|esquerraleft|200x200px|Propaganda del PSUC]]
Des del començament de la democràcia a Espanya, el 1974, el [[PSOE]] es va presentar a les eleccions com un partit Marxista, proclamant-se primera força d'oposició en el govern fins que el 1982, amb [[Felipe González]] al cap, van abandonar la seva postura Marxista, guanyant les eleccions.
 
Els textos marxistes on es pot trobar informació sobre la concepció marxista de la religió són: La ideologia alemanya de Karl Marx i Federico Engels i La Filosofia com a arma de la revolució de Louis Althusser. Marx descriu a la religió com un ens alienador, el qual li posa com a meta aconseguir a Déu, situació impossible per a un humà perquè Déu és l'essència humana és a dir la humanitat li ha donat les seves millors característiques a Déu. La religió fa conformista l'home i l'obliga a no lluitar en aquest món, perquè aquest és només un preludi del vertader.
 
== La crítica liberal ==
* [[Trotskisme]] en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar [[Ióssif Stalin|Stalin]] de [[marxisme-leninisme]] i les seves teories sobre el "[[socialisme en un sol país]]" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del [[Programa de Transició]] i de la [[Teoria de la revolució permanent]]. Busca, en aquest desenvolupament, reconduir el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita en el llibre del mateix nom de [[Lev Trotski]]. Un altre dels documents fonamentals és el ''[[Programa de Transició]]'', escrit també per Trotski com a base programàtica de la naixent [[IV Internacional]], fundada el [[1938]]. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista en els països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat. Trotski va defensar mesures que buscaven acabar amb el [[burocratisme]] dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]] (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del [[centralisme democràtic]], aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportacions teòriques sobre el [[feminisme]] i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, que posteriorment serien aplicats per Stalin.
 
Els membres de l'[[escola austríaca]] van ser els primers [[lliure comprat|economistes liberals]] a criticar sistemàticament l'escola marxista. Això va ser, en part, una reacció a la ''[[Methodenstreit]]'' (controvèrsia sobre la qüestió del mètode), quan van atacar les doctrines *hegelianas de l'escola històrica. Encara que molts autors marxistes han intentat presentar a l'escola austríaca com reacció burgesa a Marx, tal interpretació és insostenible: [[Carl Menger]] va escriure els seus ''[[Principis d'economia]]'' gairebé al mateix temps que Marx completava ''El capital''. Els economistes austríacs van ser, no obstant això, els primers a enfrontar-se directament amb el marxisme, ja que ambdós tractaven d'assumptes com els diners, el capital, els cicles econòmics i els processos econòmics. [[Eugen von Böhm-Bawerk]] va escriure crítiques extenses de Marx en els anys 1880 i 1890, i diversos marxistes prominents (com [[Rudolf Hilferding]]) van assistir al seu seminari en 1905-1906.
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-R15068, Leo Dawidowitsch Trotzki.jpg|thumb|200x200px|[[Lev Trotski]]]]
* [[Trotskisme]] en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar [[Ióssif Stalin|Stalin]] de [[marxisme-leninisme]] i les seves teories sobre el "[[socialisme en un sol país]]" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del [[Programa de Transició]] i de la [[Teoria de la revolució permanent]]. Busca, en aquest desenvolupament, reconduir el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita en el llibre del mateix nom de [[Lev Trotski]]. Un altre dels documents fonamentals és el ''[[Programa de Transició]]'', escrit també per Trotski com a base programàtica de la naixent [[IV Internacional]], fundada el [[1938]]. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista en els països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat. Trotski va defensar mesures que buscaven acabar amb el [[burocratisme]] dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]] (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del [[centralisme democràtic]], aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportacions teòriques sobre el [[feminisme]] i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, que posteriorment serien aplicats per Stalin.
** [[Juche]] és la base ideològica de la [[República Democràtica Popular de Corea]]. Una frase atribuïda al polític [[Kim Il-sung]] defineix Juche de la manera següent: ''En poques paraules, la idea Juche significa que els propietaris únics de la revolució i la construcció posterior són les masses''. El pensament Juche és un sistema filosòfic i ideològic la formulació s'atribueix al president Kim Il-sung i el desenvolupament s'atribueix a l'actual líder nord-coreà [[Kim Jong-il]]. Segons alguns sectors comunistes, el Juche suposa una desviació del [[leninisme]], del qual sorgeix amb l'objectiu d'adaptar-se a la cultura coreana i les necessitats del mateix govern. La principal idea és que l'home i la dona són els responsables de les seves destinacions. Aquesta màxima en un sistema revolucionari trasllada al conjunt de persones que componen les masses populars l'autoria de la revolució i el seu desenvolupament. D'aquesta manera, cada coreà té la seva part de responsabilitat en el destí de la col·lectivitat. La revista nord-coreana''Korean Review''assenyala que ''Juche vol dir adoptar el paper de mestre de la revolució i reconstrucció del teu propi país. Això significa un procedir independent i creatiu de cadascuncada un per tal d'adaptar les solucions als problemes que puguin aparèixer en el procés de revolució i construcció''. Així s'explica la principal aplicació pràctica d'aquesta teoria.
** [[Nacional-bolxevisme]] és una variant nacionalista del marxisme-[[leninisme]], que es considera com una teoria que s'emmarca en el socialisme nacionalista i que lluita principalment contra el liberalisme capitalista, tant en la seva visió econòmica com social. En l'actualitat té moviments actius sobretot a [[Rússia]] com el [[Partit Nacional Bolxevic]] fundat i dirigit per [[Eduard Limonov]] (i la seva escissió anomenada Front Nacional Bolxevic de Rússia, que es va separar per l'acostament de Limonov cap al Front d'Unió Civil de l'exescaquista [[Gari Kasparov]]) i a [[Alemanya]], així com en altres països europeus entre els quals es troba [[Espanya]], amb el [[Partit Nacional Bolxevic d'Espanya]] (PNBE) i el [[Front Nacional Bolxevic]], aquest últim fidel ala el corrent que intenta reconciliar nacional-bolxevisme amb els principis nacional-revolucionari sí que proposa la ruptura amb el PNB Limonov.
* [[Comunisme de consells]] és un corrent proletari-revolucionari sorgida en l'àmbit de l'[[esquerra comunista]] germano-holandesa dels anys 1920-1930. El seu punt de diferenciació i ruptura amb la [[socialdemocràcia]] i el [[leninisme]] està en la crítica dels models tradicionals de [[partit polític|partits]] i polítiques [[comunisme|comunistes]]. La formulació primerenca de la teoria comunista-consellista va ser portada a terme per [[Anton Pannekoek]] i [[Otto Rühle]], en el transcurs de la [[revolució alemanya]]. Un teòric de consells posterior i més jove però no menys important va ser [[Paul Mattick]].
* [[Luxemburguisme]] es refereix al moviment marxista revolucionari creat per [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]], conegut pel nom de [[Lliga Espartaquista]], que es caracteritzava pel seu rebuig total de la [[Primera Guerra Mundial|guerra de 1914]] i la seva defensa de la [[democràcia obrera]] enfront de la ''visió militarista del partit'' que atribuïen a [[Lenin]]. La frase de [[Karl Marx]] ''l'emancipació dels treballadors serà obra dels treballadors mateixos'' era el punt de partida de les seves idees.
 
== Referències ==
<references />
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|títol=Fidel: A Biography of Fidel Castro|cognom=Bourne |authorformat=scap|nom=Peter G.|data=1986| editorial=Dodd, Mead & Company|lloc=Nova York|ref=Bou86}}
* {{ref-llibre|títol=The Revolutionary Ideas of Karl Marx|cognom=Callinicos |authorformat=scap|nom=Alex|data=2010|any original=1983| editorial=Bookmarks|lloc=Bloomsbury, London|isbn=978-1-905192-68-7|ref=Cal10}}
* {{ref-llibre|títol=My Life: A Spoken Autobiography|cognom1=Castro |authorformat=scap|nom1=Fidel|cognom2=Ramonet|nom2=Ignacio (interviewer)|data=2009| editorial=Scribner|lloc=Nova York|isbn=978-1-4165-6233-7|ref=Cas09}}
* {{ref-llibre|títol=The Real Fidel Castro|cognom=Coltman |authorformat=scap|nom=Leycester|data=2003| editorial=Yale University Press|lloc=New Haven and London|isbn=978-0-300-10760-9|ref=Col03}}
* {{ref-llibre|títol=Prehistorian: A Biography of V. Gordon Childe|cognom=Green |authorformat=scap|nom=Sally|data=1981| editorial=Moonraker Press|lloc=Bradford-on-Avon, Wiltshire|isbn=0-239-00206-7|ref=Gre81}}
* {{ref-llibre|títol=Karl Marx: A Brief Biographical Sketch with an Exposition of Marxism|cognom=Lenin |authorformat=scap|nom=Vladimir|enllaçautor=Vladimir Lenin|data=1967|any original=1913| editorial=Foreign Languages Press|lloc=Peking|isbn=|url= http://www.marxists.org/archive/lenin/works/1914/granat/index.htm| consulta=2014-06-17|nopp=|ref=Len67}}
* {{ref-llibre|títol=Wage Labour and Capital|cognom=Marx |authorformat=scap|nom=Karl|enllaçautor=Karl Marx|data=1849| editorial=Neue Rheinische Zeitung|lloc=Germany|isbn=|url= http://www.marxists.org/archive/marx/works/1847/wage-labour/index.htm| consulta=2014-06-17|nopp=|ref=Mar49}}
* {{ref-llibre|títol=A History of Archaeological Thought|edició=2nd|cognom=Trigger |authorformat=scap|nom=Bruce G.|data=2007| editorial=Cambridge University Press|lloc=Nova York|isbn=978-0-521-60049-1|nopp=|ref=Tri07}}
* {{ref-llibre|autor=Avineri, Shlomo|data=1968|títol=The Social and Political Thought of Karl Marx| editorial=Cambridge University Press}}
* {{ref-llibre|autor=Dahrendorf, Ralf|títol=Class and Class Conflict in Industrial Society|data=1959|enllaçautor=Ralf Dahrendorf|lloc=Stanford, CA| editorial=Stanford University Press}}
* Jon Elster, ''An Introduction to Karl Marx''. Cambridge, England, 1986.
* Michael Evans, ''Karl Marx''. London, 1975.
* Stefan Gandler, [http://www.brill.com/products/book/critical-marxism-mexico ''Critical Marxism in Mexico: Adolfo Sánchez Vázquez and Bolívar Echeverría''], Leiden/Boston, Brill Academic Press, 2015. 467 pages. ISBN 978-90-04-22428-5.
* {{ref-llibre|autor=Kołakowski, Leszek|títol=Main Currents of Marxism|data=1976| editorial=Oxford University Press|enllaçautor=Leszek Kołakowski}}
* {{ref-llibre|autor=Parkes, Henry Bamford|títol=Marxism: An Autopsy|data=1939|lloc=Boston| editorial=Houghton Mifflin}}
* {{ref-enciclopèdia|cognom1=Prychitko |nom1=David L. |cognom2= |nom2= | editor= David R. Henderson (.) |enciclopèdia=Concise Encyclopedia of Economics |títol=Marxism |url= http://www.econlib.org/library/Enc/Marxism.html |data=2008 |edició= 2nd | editorial=Library of Economics and Liberty}}
* Robinson, Cedric J.: ''Black Marxism: The Making of the Black Radical Tradition'', 1983, Reissue: Univ North Carolina Press, 2000
* Rummel, R.J. (1977) ''[http://www.hawaii.edu/powerkills/NOTE12.HTM Conflict In Perspective]'' Chap. 5 ''[http://www.hawaii.edu/powerkills/CIP.CHAP5.HTM Marxism, Class Conflict, and the Conflict Helix]''
* {{ref-llibre|cognom=Screpanti|nom=E|autor2=S. Zamagna|data=1993|títol=An Outline of the History of Economic Thought}}
* Shenfield, S.D. [http://web.archive.org/web/20081112101246/http://www.cdi.org/russia/johnson/2008-204.cfm ''Vladislav Bugera: Portrait of a Post-Marxist Thinker'']
* {{ref-llibre|autor=McLellan, David|títol=Marxism After Marx|data=2007|lloc=Basingstoke| editorial=Palgrave Macmillan}}
 
== Vegeu també ==
298.793

modificacions