Pròsper de Bofarull i Mascaró: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Els inicis a l'A.C.A. (1814 - 1823): enllaç |
m m |
||
Línia 3:
== Biografia ==
Fill de [[Francesc de Bofarull i Miquel]] (Reus 1737 - 1791), d'ascendència noble, i de Teresa Mascaró Sales. Per iniciativa paterna, va iniciar-se molt aviat en els estudis, amb l'aprenentatge de llatí i retòrica de mans d'un preceptor eclesiàstic particular que poc temps després va aconseguir que fos admès com a seminarista al Col·legi Tridentí de Tarragona. Continuarà els seus estudis, a la [[Universitat de Cervera]], on cursarà dos anys de [[Filosofia]] i tres de Lleis, encaminant la seva carrera cap a la formació Jurídica. El [[1798]], accedeix a la [[Universitat d'Osca]], on rebrà el grau de Batxiller, Llicenciat i Doctor en Lleis amb els màxims honors i aconseguint la càtedra de Digest.
L'any següent, amb 22 anys, i després de treballar com a passant a [[Reus]], es traslladarà a [[Madrid]] (on també feia de passant), i obtindrà el títol de ''Abogado de los Reales Consejos''. El [[1802]] esdevindrà l'advocat de la [[Real Chancillería de Valladolid]]. En declarar-se la [[Guerra del Francès|Guerra d'Independència]] contra la [[França]] de [[Napoleó I]], fuig de [[Madrid]] i s'estableix a [[Cadis]], on a més d'exercir la seva professió, ocuparà diversos càrrecs d'importància, entre els quals en destaquem el de jutge (al maig de [[1810]]) i el d'Alcalde Mayor de la Isla de León.
Acabada la guerra i gràcies a les bones relacions amb [[Madrid]] és nomenat, el 22 d'abril de 1814, Arxiver de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]] amb seu a [[Barcelona]] i el [[1818]] obté la consideració de Director de l'arxiu amb plenitud de funcions.
D'aquesta manera podem dividir en tres parts la seva tasca al front de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La primera etapa d'arxiver, historiador i director de [[1814]] a [[1823]]; la segona de [[1824]] a [[1840]], on tenim el gruix de la seva obra i la tercera, només com a director, de [[1844]] a [[1849]].
Línia 16:
I no només això, també va fer augmentar els fons de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]], amb la incorporació de la documentació dipositada en diversos armaris repartits per 4 sales del Palau de la [[Diputació de Barcelona]] on els arxius medievals de la [[Generalitat de Catalunya]], també havien caigut en un oblit institucional total a més d'implantar un nou reglament per a l'arxiu, que superava àmpliament el de [[1754]].
Es va casar amb 36 anys a [[Cadis]], el 17 de març de [[1815]] amb una noia de la família Sartorio que havia conegut durant la seva obligada estada a [[Cadis]] per causa de la [[guerra del Francès]]. El fruit d'aquest matrimoni va ser un fill, [[Manuel de Bofarull i de Sartorio|Manuel de Bofarull i Sartorio]] que, anys després, continuaria la seva tasca al capdavant de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó|A.C.A.]] El [[1816]] va recuperar documentació del dipòsit dels papers de la [[Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya|Junta Superior del Principat]] i de la [[Casa de la Moneda]]. El [[1822]] fou comissionat de la ''Comisión para la Recuperación de las Bibliotecas y Archivos de los Conventos y Monasterios Desamortizados'', juntament amb Llobet i Vall llosera i Yáñez i Girona per a recollir els milers de documents, còdexs i llibres dels ordes religiosos extints i salvà una bona part dels manuscrits dels [[Monestir de Ripoll|monestirs de Ripoll]] i de [[Monestir de Sant Cugat del Vallès|Sant Cugat del Vallès]].
Amb les noves incorporacions van crear noves seccions: Generalitat, Ordes religiosos, Junta Suprema de Catalunya, etc. Durant la seva època, l'arxiu va ser un centre d'intercanvi històric amb altres països europeus.
També va iniciar la ''Colección de Documentos Inéditos de la Corona de Aragón'' (CODOINACA), donant a conèixer molts documents antics de l'Arxiu i fins i tot es va encarregar de proporcionar a l'arxiu una seu més adient, el [[Palau del Lloctinent]] i un personal més ben preparat per a les tasques pròpies d'un arxiu.
Acceptat com a membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] el 26 d'abril de [[1820]], seria escollit president dos anys més tard. L'any [[1821]] és nomenat per l'[[Ajuntament de Barcelona]] com a Jurat del tribunal que havia de jutjar el delictes d'impremta a [[Barcelona]], on la Diputació Provincial, un any més tard, el promocionaria per a tota [[Catalunya]]. Aquell mateix any, fou proposat com a membre de la junta que hauria de fer els treballs previs per a la planificació de la [[Universitat Literària de Barcelona]].
| |||