Jesús de Natzaret: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 188.79.251.63. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Redirecció|Jesús|Jesús (desambiguació)}}
{{Redirecció|Jesús|Jesús (desambiguació)}}'''Jesús''' (en [[Grec antic|grec]] ''Ἰησοῦς''; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat '''Jesús del Culmesnet''', és la figura central del [[Cristianisme]], on també se l'anomena ''Fill de Déu''. El cristianisme sosté que Jesús fou el [[Messies]] anunciat a l'[[Antic Testament]] i s'hi refereix com a Petno'''crist''', nom que també es fa servir en contexts no cristians com a sinònim de Jesús de Natzaret.
{{Persona de rellevància espiritual
|nom =Jesús de Natzaret
|nom_naixement =En [[arameu]] ישוע (''Jeixua''); [[grec antic|grec]] Ἰησοῦς (''Iēsoûs'')
|imatge =Good shepherd 02b close.jpg
|peu =Una de les representacions més antigues de Jesús com el [[Bon Pastor]], del segle III.
|fets_destacables =Fundador del [[cristianisme]]
|enaltiment =Messies, Fill de Déu
|data_naixement = 7-2 aC{{efn|John P. Meier escriu que Jesús va néixer entre l'any 7 i 6 aC.<ref name=Meier1991>{{ref-llibre | cognom = Meier| nom = John P.| títol = A Marginal Jew: The roots of the problem and the person| any = 1991| editorial = Yale University Press|isbn=978-0-300-14018-7| pàgina = 407}}</ref> Rahner sosté que hi ha consens entre els historiadors que va néixer al 4 aC.{{sfn|Rahner|2004|p=732}} Sanders assegura que va ser el 4 aC, i ho justifica per el consens general.{{sfn|Sanders|1993|pp=10–11}} Finegan diu que podria haver nascut l'any 3 o 2 aC, i ho defensa basant-se en les primerenques tradicions cristianes.<ref name=Finegan>{{ref-llibre | nom = Jack | cognom = Finegan| títol = Handbook of Biblical Chronology, rev. ed.| any = 1998| editorial = Hendrickson Publishers| isbn= 978-1-56563-143-4| pàgina = 319}}</ref>
}}
|data_defuncio = 30-33 dC{{efn|La majoria dels estudiosos estimen que la Crucifixió de Jesús va ser entre l'any 30 i el 33 dC.<ref name=Humphreys1992>{{ref-publicació | url= http://www.tyndalehouse.com/tynbul/library/TynBull_1992_43_2_06_Humphreys_DateChristsCrucifixion.pdf#page=9 | títol = The Jewish Calendar, a Lunar Eclipse and the Date of Christ's Crucifixion | publicació = Tyndale Bulletin | any = 1992 | volum = 43 | exemplar = 2 | pàgina = 340 | nom1 = Colin J. | cognom1 = Humphreys | nom2 = W.G. | cognom2 = Waddington}}</ref>}} Fou [[Crucifixió de Jesús|crucificat]].{{efn|James D.G. Dunn escriu que el baptisme i la crucifixió de Jesús "tenen l'assentiment universal" i "entre tots els fets històrics formen part dels més impossibles de dubtar o negar".{{sfn|Dunn|2003|p=339}} Bart Ehrman diu que la crucifixió de Jesús a les ordres de Ponç Pilat és l'element més cert que hi ha sobre ell.{{sfn| Ehrman|1999|p=101}} John Dominic Crossan i Richard G. Watts defensen que la crucifixió de Jesús és el fet històric més fiablement cert que hi pot haver.{{sfn|Crossan|Watts|1999|p=96}} Paul R. Eddy i Gregory A. Boyd diuen que la confirmació del fet per part dels no cristians "estableixen de manera ferma" la historicitat de la crucifixió.{{sfn|Eddy|Boyd|2007|p=173}}}}
|lloc_naixement = [[Judea]] ([[Imperi Romà]])<ref>{{ref-llibre | nom = Raymond E.| cognom = Brown| títol = The birth of the Messiah: a commentary on the infancy narratives in Matthew and Luke| any = 1977|isbn=978-0-385-05907-7| editorial = Doubleday | pàgina = 513}}</ref>
|lloc_defuncio = [[Judea romana]] ([[Imperi Romà]])
|patronatge=}}
 
{{Redirecció|Jesús|Jesús (desambiguació)}}'''Jesús''' (en [[Grec antic|grec]] ''Ἰησοῦς''; 7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat '''Jesús delde CulmesnetNatzaret''', és la figura central del [[Cristianisme]], on també se l'anomena ''Fill de Déu''. El cristianisme sosté que Jesús fou el [[Messies]] anunciat a l'[[Antic Testament]] i s'hi refereix com a Petno'''cristJesucrist''', nom que també es fa servir en contexts no cristians com a sinònim de Jesús de Natzaret.
 
Pràcticament tots els actuals estudiosos de l'antiguitat estan d'acord que el [[Jesús històric]] va existir{{efn|En una revisió de l'estat dels estudis moderns del 2011, Bart Ehrman va escriure que "Ell certament va existir, pràcticament tots els erudits competents de l'antiguitat, cristians o no cristians, hi estan d'acord".<ref>{{ref-llibre | nom = Bart| cognom = Ehrman| any = 2011| títol = Forged: writing in the name of God – Why the Bible's Authors Are Not Who We Think They Are|isbn=978-0-06-207863-6 |url= http://books.google.com/?id=MtOMO8i4GLoC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | editorial = HarperCollins | pàgina = 285}}</ref> Richard A. Burridge afirma: "N'hi ha que sostenen que Jesús és un producte de la imaginació de l'Església, que segur que mai hi va haver un Jesús. He de dir que jo no conec a cap erudit crític respectable que digui mai".<ref>{{ref-llibre | títol = Jesus Now and Then| nom1 = Richard A.| cognom1 = Burridge | nom2 = Graham | cognom2 = Gould| any = 2004| isbn= 978-0-8028-0977-3 | pàgina = 34 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing}}</ref> Robert M. Price no creu que Jesús existís, però està d'acord que aquesta perspectiva va en contra de l'opinió de la majoria dels erudits.<ref>{{ref-enciclopèdia | nom = Robert M. | cognom = Price | títol = Jesus at the Vanishing Point| enciclopèdia = The Historical Jesus: Five Views| editor-last1= Beilby | editor-first2= Paul R.| editor-last2= Eddy| any = 2009 | editorial = InterVarsity| isbn= 978-0-8308-7853-6 | editor-first= James K.| pàgines = 55, 61 |url= http://books.google.com/books?id=O33P7xrFnLQC&pg=PA55#v=onepage&q&f=false}}</ref> James D.G. Dunn considera que les teories de la no existència de Jesús són "una tesi morta".<ref>{{ref-enciclopèdia | títol = Paul's understanding of the death of Jesus| enciclopèdia = Sacrifice and Redemption| nom = Stephen W.| cognom = Sykes | any = 2007| editorial = Cambridge University Press| isbn= 978-0-521-04460-8| pàgines = 35–36}}</ref> Michael Grant va escriure el 1977, "En els últims anys, cap erudit seriós s'ha aventurat a postular la no historicitat de Jesús, o almenys molt pocs, i no han tingut èxit quan han intentat eliminar els arguments més forts, molt abundants, que proven el contrari".<ref name=Grant1977>{{ref-llibre | nom = Michael| cognom = Grant| títol = Jesus: An Historian's Review of the Gospels| editorial = Scribner's| any = 1977|isbn=978-0-684-14889-2| pàgina = 200}}</ref> Robert E. Van Voorst afirma que els erudits bíblics i els historiadors clàssics consideren que les teories de la no existència de Jesús estan totalment refutades.{{sfn|Van Voorst|2000|p=16}}}} encara que les investigacions sobre la recerca del Jesús històric han evidenciat que no hi ha consens en la fiabilitat històrica dels relats evangèlics i que el grau de seguiment que va tenir el Jesús bíblic fos el mateix que el que va tenir el Jesús històric.{{sfn|Powell|1998|pp=168–173}} La majoria dels estudiosos estan d'acord que Jesús era un predicador [[jueu]] de [[Galilea]], [[Baptisme de Jesús|que fou batejat]] per [[Joan el Baptista]], i [[Crucifixió de Jesús|fou crucificat]] a [[Jerusalem]] sota les ordres del governador romà, [[Ponç Pilat]].{{sfn|Levine|2006|p=4}} Els erudits han construït diversos retrats literaris del Jesús històric que sovint el representen com el líder d'un moviment apocalíptic, el Messies, un sanador carismàtic, un filòsof savi o un [[Igualitarisme|igualitarista]] que volia impulsar reformes socials.{{sfn|Köstenberger| Kellum | Quarles |2009 |pp= 124–125}} Per elaborar la cronologia de la vida de Jesús, els erudits han relacionat les dades del [[Nou Testament]] amb les fonts històriques no cristianes.
Linha 31 ⟶ 46:
 
== Interpretació als evangelis ==
[[Fitxer:Worship of the shepherds by bronzino.jpg|thumb|L'adoració dels pastors, per [[Bronzino]]]]
{{AP|Jesús al Nou Testament}}
Els quatre [[evangeli]]s canònics ([[Evangeli segons Mateu|Mateu]], [[Evangeli segons Marc|Marc]], [[Evangeli segons Lluc|Lluc]] i [[Evangeli segons Joan|Joan]]) són les principals fonts de la biografia de Jesús, però hi ha altres parts del [[Nou Testament]], com les [[Epístoles Paulines]], que probablement foren escrites dècades abans que els evangelis i que també inclouen episodis de la seva vida, com el [[Sant Sopar]] a {{Citar Bíblia|1 Co|11|23-26}}.{{sfn|Blomberg|2009|pp = 441–442}}{{sfn|Evans|2003|pp = 465–477}} Els {{Citar Bíblia|Ac|10|37-38}} i {{Citar Bíblia|Ac|19|4}} es refereixen als principis del ministeri de Jesús i l'anunci que en va fer [[Joan el Baptista]] abans del seu ministeri.<ref name="Bruce1988">{{ref-llibre | títol = The Book of the Acts| nom = Frederick F.| cognom = Bruce| any = 1988| isbn= 978-0-8028-2505-6 | pàgina = 362 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing}}</ref>{{sfn|Rausch|2003|p=77}} {{Citar Bíblia|Ac|1|1-11}} expliquen més coses sobre l'[[Ascensió de Jesús]] (també mencionada a {{Citar Bíblia|1 Tm|3|16}}) que el que mostren els evangelis canònics.{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}} Alguns dels primers cristians i dels grups [[gnosticisme|gnòstics]] tenien altres descripcions de la vida i els ensenyaments de Jesús que no formen part del Nou Testament com l'[[Evangeli de Tomàs]], l'[[Evangeli de Pere]] i l'[[Apòcrif de Jaume]] [[Evangeli apòcrif|entre d'altres]]. La majoria dels estudiosos consideren que aquests són més tardans i menys fiables que els evangelis canònics.{{sfn|Brown|1997|pp=835–840}}{{sfn|Chilton|Evans|1998|p= 482}}
Linha 49 ⟶ 65:
 
=== Vida familiar ===
[[Fitxer:Huguet-Anunciacio-MarededeuVallmoll.jpg|thumb|''L'Anunciació'' del [[Retaule de Vallmoll]] de [[Jaume Huguet]] (99 x 77,5 cm). L'[[arcàngel Gabriel]] anuncia a la [[Verge Maria]] que serà mare de Jesús sense tenir relacions sexuals, sinó per obra de l'[[Esperit Sant]]]]No tenia familia
{{AP|Genealogia de Jesús|Nativitat de Jesús|Baptisme de Jesús|Temptació de Crist}}
==== Naixement ====
Els relats de la [[Genealogia de Jesús]] i la [[Nativitat de Jesús]] només apareixen als evangelis de Lluc i Mateu, el que els fa, per tant, principals fonts d'informació sobre aquests esdeveniments. Fora del Nou Testament, hi ha documents que són més o menys contemporanis de Jesús i els evangelis, però n'hi ha pocs que aportin dades sobre els detalls biogràfics de la seva vida.{{sfn|Sanders|1993|p=3}}
Linha 55 ⟶ 72:
Mateu comença el seu evangeli amb la Genealogia de Jesús ({{Citar Bíblia|Mt|1|1}}) que inicia amb David i Abraham.{{Citar Bíblia|Lc|3|22-24}} explica que quan la veu del Cel s'adreça a Jesús l'identifica com el Fill de Déu. Lluc traça l'ascendència de Jesús a través d'[[Adam]].<ref name=MaryBrown >{{ref-llibre | títol = Mary in the New Testament| nom = Raymond E.| cognom = Brown| any = 1978 |isbn=978-0-8091-2168-7 | pàgina = 163 |url= http://books.google.com/books?id=ML1mnUBwmhcC&pg=PA163#v=onepage&q&f=false | editorial = Paulist Press |llengua=anglès}}</ref>
 
La Nativitat és un element important a l'Evangeli de Lluc, ja que comprèn més del 10 per cent del text i el text és tres vegades més llarg que el text de la Nativitat de Mateu.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgina = 177}} El text de Lluc explica esdeveniments anteriors al naixement de Jesús i se centra en Maria, mentre que Mateu se centra en Josep.{{sfn|Mills|Bullard|1998|p=556}}<ref name="marsh37">{{ref-llibre | títol = Jesus and the Gospels | cognom = Marsh | nom = Clive |autor2=Moyise, Steve | any = 2006 |isbn=978-0-567-04073-2 | pàgina = 37 | editorial = Clark International |url= http://books.google.com/books?id=ecHpPzDLkhcC&pg=PA37#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Morris|1992| pàgina = 26}} Tots dos textos diuen que Jesús va néixer de [[Maria, mare de Jesús|Maria]] i de [[Josep de Natzaret|Josep]], que es van prometre a [[Betlem]], i parlen del [[naixement virginal de Jesús]], segons el que Jesús hauria estat miraculosament concebut per l'[[Esperit Sant]] en el ventre de Maria que no va deixar de ser verge.<ref name=Jeffrey>{{ref-llibre | títol = A Dictionary of biblical tradition in English literature | cognom = Jeffrey| nom = David L. | any = 1992 |isbn=978-0-85244-224-1 | pàgines = 538–540 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |url= http://books.google.com/?id=7R0IGTSvIVIC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false}}</ref>{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=30–37}}<ref>{{ref-llibre | títol = Who's Who in the New Testament | cognom = Brownrigg | nom = Ronald | any = 2002 |isbn=978-0-415-26036-7 | pàgines = 96–100 | editorial = Taylor & Francis}}</ref>
 
A {{Citar Bíblia|Lc|1|31}} Maria coneix per les paraules de l'àngel [[Arcàngel Gabriel|Gabriel]] que concebrà i donarà a llum un nen anomenat Jesús a través de l'acció de l'Esperit Sant.<ref name="marsh37"/><ref name=Jeffrey/> Com que Maria està embarassada, Josep té dubtes del seu compromís amb Maria,({{Citar Bíblia|Mt|1|19-20}}) però en el primer somni un àngel li demana que no tingui por de prendre a Maria per esposa perquè és l'Esperit Sant qui ha concebut Maria.<ref name=Talbert>{{ref-llibre | títol = Matthew| nom = Charles H.| cognom = Talbert | any = 2010 |isbn= 978-0-8010-3192-2| editorial = Baker Academic |url= http://books.google.com/?id=tbmoR2j0-sgC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false| pàgines = 29–30}}</ref> Quan Maria està a punt de donar a llum, va anar amb Josep fins a [[Natzaret]] per a inscriure al nen al cens ordenat per Cèsar August. Quan Maria ha de donar a llum no troben lloc a l'hostal i decideixen anar a un [[pessebre]] ({{Citar Bíblia|Lc|2|1-7}}). Els pastors van a Betlem a veure a Jesús després de ser-ne informats pels àngels i la notícia s'estén a l'estranger.({{Citar Bíblia|Lc|2|8-20}}). Després de la Presentació de Jesús al Temple, Josep, Maria i Jesús tornen a Natzaret.<ref name="marsh37"/><ref name=Jeffrey/> A {{Citar Bíblia|Mt|1|1-12}}, els [[Reis Mags]] o els Mags arriben d'Orient amb regals al jove Jesús, anomenat Rei dels Jueus. Herodes sent a parlar del naixement de Jesús i, voleenvolent matar-lo, ordena la [[Massacre dels Innocents|massacre dels nens de Betlem]]. Però un àngel adverteix a Josep en el seu segon somni, i la família [[Fugida a Egipte|fuig a Egipte]]. Després tornen i s'instal·len a Natzaret.<ref name=Talbert/><ref name="Harris Matthew">{{ref-llibre | cognom = Harris| nom = Stephen L.| títol = Understanding the Bible| editorial = Mayfield| any = 1985| pàgines = 272–85 |isbn=978-0-07-296548-3}}</ref><ref>{{ref-llibre | cognom = Schnackenburg | nom = Rudolf | títol = The Gospel of Matthew| any = 2002| isbn= 978-0-8028-4438-5 |ref=harv | editorial = Wm.B. Eerdmans Publishing |url= http://books.google.com/books?id=pvR39Z9O01kC&pg=PA9#v=onepage&q&f=false| pàgines = 9–11}}</ref>
 
==== Infant Jesús ====