Marià Fonts Fortuny: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m enllaç |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 5:
El seu pare, [[Marià Fonts Ciurana]], era un hisendat de [[La Canonja]] aposentat a Reus, que va ser alcalde de la ciutat a l'inici del [[Trienni liberal]], el 1820-1821. Progressista i amant de la cultura, als 15 anys ja pertanyia a la milícia i en 1838 es trobà en l'[[Combat de Morell i Vilallonga|expedició del Morell i Vilallonga]], a la [[Primera guerra carlina]], on tants liberals reusencs hi van deixar la vida. En la seva joventut havia publicat alguns articles d'influència [[Cabet|cabetiana]] en periòdics barcelonins.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom = Arnavat|nom = Albert|títol = Moviments socials a Reus: 1808-1874: dels motins populars al sindicalisme obrer|url = |edició = |llengua = |data = 1992|editorial = Associació d'Estudis Reusencs|lloc = Reus|pàgines = 280|isbn = 8460438686}}</ref> Funcionari municipal, ocupà el 1854 la secretaria de l'Ajuntament. Aquest càrrec el posà en contacte amb els dirigents de la burgesia local, i en va ser el portaveu de diverses iniciatives; era considerat com el seu ideòleg oficial. En esclatar la [[Revolució de Setembre|revolució de setembre]], l'any 1868, van assaltar casa seva, ja que el consideraven lligat als polítics de l'última etapa d'Isabel II. Llavors deixà el càrrec i se n'anà de la ciutat. Visqué a Barcelona, on va ingressar el 1869 a l'[[Acadèmia de les Bones Lletres]].<ref name=":0" /> Amb la [[Restauració borbònica|Restauració]] se'l reposà al càrrec de secretari, el 1874. Tot i els seus lligams conservadors, i possiblement gràcies a la seva ideologia de joventut afí al [[socialisme utòpic]],<ref name=":1" /> va formar part de la comissió en pro de l'[[Ictíneo II|Ictíneo]] de [[Monturiol]], va defensar la il·luminació dels carrers de Reus i va ser un dels promotors de l'[[Associació Catalanista de Reus]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=A bodes em convides: estudis d'història social|pàgines=43-44|lloc=Reus|editorial=Centre de Lectura|any=1987}}</ref>
Als vint anys havia estat redactor del periòdic teatral reusenc ''[[El Juglar: periódico de teatros|El Juglar]]''. Dirigí el ''[[Diari de Reus|Diario de Reus]]'' i l'''[[Eco del Centro de Lectura]]'' el 1859. Fou redactor de ''[[El Deseo del pueblo]]'' i de [[La Verdad (setmanari)|''La Verdad'']]. Col·laborà en ''[[Lo Gay Saber]]'' i en els [[Jocs Florals]] des del seu inici. Va ser un dels signants del manifest de fundació de l'[[Associació Catalanista de Reus]]. Segons [[Eduard Toda i Güell|Eduard Toda]] "gaudia d'alta estima, era una veritable institució popular, un senyor respectable, de pose tribunícia, amb ulleres d'or i parsimoniós parlar". [[Joaquim Santasusagna i Vallès|Santasusagna]], en el seu estudi sobre la literatura reusenca, diu que la fama de poeta de Marià Fonts era extraordinària a Reus, i que els seus poemes constaven a totes les festes locals i a totes les publicacions. A ''[[Los trobadors nous
== Referències ==
| |||