Ibn al-Àixath: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m +enllaç |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula persona}}{{Millorar estructura}}
'''Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath''' —en [[àrab]] '''عبد الرحمن بن الأشعث'''—, més conegut senzillament com a '''Ibn al-Àixath''', fou un [[general]] [[omeia]] descendent d'una família noble dels [[kinda]] d'[[Hadramaut]], nét d'[[Al-Àixath]] i fill de [[Muhàmmad ibn al-Àixath]], un personatge notable però de segon nivell.▼
▲'''Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath''' —en [[àrab]] '''عبد الرحمن بن الأشعث'''—, més conegut senzillament com a '''Ibn al-Àixath''', fou un [[general]] [[omeia]] descendent d'una família noble dels [[kinda]] d'[[Hadramaut]], nét d'[[
Abd-ar-Rahman ibn Muhammad va participar en l'activitat política del seu pare. El [[686]] va combatre al costat de [[Musab ibn al-Zubayr]] a la [[batalla d'Harura]] contra l'aventurer xiïta [[Al-Mukhtar ben Abi Ubayd]], i va instigar a Musab a matar els presoners sembla que per venjar al seu pare. L'octubre del [[691]] el califa [[Abd-al-Màlik ibn Marwan]] (685–705) va derrotar i matar Musab a la vora del [[Dudjayl]]. Va passar llavors al servei del califa Abd-al-Màlik i el seu germà [[Bixr ibn Marwan]] (governador de l'Iraq amb seu a Kufa) li va encarregar participar en una campanya contra els kharigites al front de 5000 milicians de Kufa, dirigits per l'omeia Khalid ibn Abd Allah ibn Khalid ibn Asid (començament del [[692]]); els [[kharigites]], que s'havien acostat a [[Ahwaz]], es van retirar després de 20 dies de lluita. ▼
▲Abd-ar-Rahman ibn Muhammad va participar en l'activitat política del seu pare. El [[686]] va combatre al costat de [[
Abd al-Rahman va anar després a [[Rayy]] d'eon fou nomenat governador per Bish ibn Marwan. Durant uns tres anys deixa de ser esmentat. El [[694]] al-Hadjdj ibn Yusuf (al-Hadjdjadj ibn Yusuf), potser a causa de les queixes dels habitants d'Hedjaz, fou traslladat al govern d'Iraq, on acabava de morir Bishr ibn Marwan, el germà del califa. El govern que se li va donar no incloïa el [[Sistan]] (Sidjistan) ni el [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] però si el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] i [[Pèrsia]], el que el convertia en el superior d'Abd al-Rahman. Al-Hadjdjadj va haver de combatre als [[kharigites]] azarika ([[azraquites]]) i després de la seva victòria la seva jurisdicció fou ampliada al Khurasan i Sistan ([[697]]) delegant el govern de Khurasan en el general [[Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra]] (697-701). Al mateix temps a Mossul el cap kharigita [[Shahib ibn Yazid]] que tenia el suport dels Banu Shayban, feia incursions al territori entre Iraq i el [[Diyar Bakr]] i cap a l'interior de l'Iraq, i amb pocs homes va obtenir diverses victòries. Al-Hadjdjadj va cridar al general Abd al-Rahman des de Rayy i li va donar un exèrcit de 6000 cavallers, per combatre a Shahib; Abd al-Rahman va seguir els consells del general Uthman ibn Said al-Djazal, que havia tingut ocasió de patir en carn pròpia l'habilitat de Shahib, i va fer una campanya amb molta precaució; com que la lluita s'allargava el governador de [[Madain]] Uthman ibn Katan es va queixar a al-Hadjdjadj i aquest va ordenar a Abd al-Rahman atacar, però fou derrotat pels kharigites que li van causar entre 720 i 1120 baixes, fugint els que van sobreviure cap a [[Kufa]] on també va arribar el general derrotat però es va amagar fins que al-Hadjdjadj li va concedir el ''aman'' (perdó). Les relacions dels dos homes devien ser bones, ja que Muhammad, fill d'al-Hadjdjaj, s'havia casat amb una germana d'ibn al-Ashath, però progressivament es van deteriorar: Abd al-Rahman era molt orgullós, es titulava ''Nasir al-Muminin'' (Ajudant dels Creients) i es considerava destinat a crear un imperi de les tribus iemenites; al-Hadjdjadj cada cop en desconfiava més, i el caràcter d'aquest feia el futur imprevisible.▼
▲Abd
Al Sistan o Sidjistan, del que depenia el [[Kabulistan]], el sobirà d'aquest territori esmentat com el Rutbil (probablement el Zunbil) resistia als musulmans; un dels sobirans va derrotar greument al governador delegat de Sistan, [[Ubayd Allah ibn Abi Bakra]] (698); per posar fi a la resistència i dominar tota la regió, al-Hadjdjadj va enviar des de [[Kirman]] (on suposadament havia estat enviat per castigar a un cap militar que no havia ajudat al governador de Sistan contra el Zunbil de Kabulistan) un gran exèrcit sota el comandament del general Abd al-Rahman ibn al-Ashath; pel seu magnífic equipament l'exèrcit fou conegut com l'"exèrcit dels galls d'indi" (Djaysh al-tawawis). ▼
▲Al Sistan o Sidjistan, del que depenia el [[Kabulistan]], el sobirà d'aquest territori esmentat com el Rutbil (probablement el Zunbil) resistia als musulmans; un dels sobirans va derrotar greument al governador delegat de Sistan, [[Ubayd Allah ibn Abi Bakra]] (698); per posar fi a la resistència i dominar tota la regió, al-Hadjdjadj va enviar des de [[Kirman]] (on suposadament havia estat enviat per castigar a un cap militar que no havia ajudat al governador de Sistan contra el Zunbil de Kabulistan) un gran exèrcit sota el comandament del general Abd
Ibn al-Ashath va arribar a Sistan el [[699]] i va posar les tropes locals sota el seu comandament; va envair Kabulistan establint guarnicions a les posicions que ocupava i un servei de correu entre aquestes; quan va arribar a les muntanyes va retornar a [[Bust (Sistan)|Bust]] deixant per la campanya del [[700]] una penetració més agosarada.
Linha 12 ⟶ 13:
Però quan va informar a al-Hadjdjadj, aquest estava impacient i li va ordenar avançar ràpidament sota amenaça de ser substituït pel seu germà Ishak, i li va escriure diverses cartes pressionant i injuriant-lo greument tractant-lo d’incapaç i tou, deixant entendre a més a més que no retiraria les tropes (a les que no agradava servir tan lluny) fins a la victòria. Al-Ashath, que sabia que el conjunt de militars del seu exèrcit eren hostils a al-Hadjdjadj i a la guerra en aquells territoris llunyans, els va deixar decidir, i tots es van declarar per la revolta contra l'hegemonia siriana i de fet en darrer terme, contra el mateix califa. Coneguda la revolta milers d'homes es van unir a l'exèrcit rebel que va pujar a 100.000 soldats.
Ibn al-Ashath va oferir un pacte al Zunbil de [[Kabul]] que aquest va acceptar immediatament (en cas de victòria de la rebel·lió el zunbil gaudiria d'avantatges, en cas de derrota hauria de donar asil a al-Ashath), i va avançar cap a Iraq. A la rodalia de [[Bàssora]] al-Hadjdj va quedar assetjat; va demanar ajut al califa que va enviar un exèrcit dirigit per dos dels seus fills. Els rebels van derrotar a les forces d'al-Hadjdjadj prop de [[Tustar]] (24 o [[25 de gener]] del [[701]]); el governador derrotat es va retirar cap a [[Bàssora]] que aviat va abandonar i es va dirigir a al-Zawiya, entrant al-Ashath a Bàssora el divendres [[15 de gener]] del [[701]]. Tot seguit es va dirigir a [[Kufa]] amb els soldats natius de la ciutat deixant com a governador a Bàssora a l'haiximita Abd
Al-Hadjdjadj va deixar a Bàssora al seu cosí Ayyub al-Hakam ibn Abi Akil i es va dirigir a Kufa (abril del [[701]]) i va agafar posicions a Dayr Kurra mentre al-Ashath les agafava a Dayr al-Djamadjim (disposava aleshores d'uns 200.000 homes el doble almenys que el seu rival); durant un temps hi va haver xocs menors sent el més important el d'al-Zawiya. El califa va ordenar fer propostes de pau (a petició dels notables de Damasc) contra l'opinió d'al-Hadjdjadj i va proposar als rebels la deposició del governador, l'equiparació de sous dels militars iraquians amb els sirians i per al-Ashath el govern de qualsevol ciutat de l'Iraq, però els rebels van refusar aquestes propostes, contra l'opinió d'al-Ashath que les volia acceptar. Els enfrontaments menors van seguir uns mesos. Finalment es va lliurar la batalla de Dayr al-Djamadjim (setembre del [[701]]) en què les forces d'al-Ashath, després de portar la iniciativa la major part del dia, al final es van desbandar; Al-Ashath va fugir i va passar per Kufa on es va acomiadar de la família i va seguir cap a Bàssora. Al-Hadjdjadj va entrar a Kufa on va fer una matança entre els presoners i seguidors del general derrotat.
Linha 18 ⟶ 19:
Els fidels d'al-Ashath encara dominaven algunes ciutat: Muhammad ibn Sad ibn Abi Wakkas havia ocupat Madain i el quraixita Ubayd Allah ibn Samura havia reconquerit Bàssora. Al-Hadjdjadj al cap d'un mes es va posar en campanya contra aquestes restes dels rebels i després de 15 dies els va derrotar a Maskin a la vora del Dudjayl al [[Khuzistan]], (finals del [[701]]). Al-Ashath va fugir cap a Sistan perseguit per una columna del seu rival dirigida per Umara ibn al-Tamim. Una vegada a Sistan el seu ''amil'' (governador militar) de [[Zarandj]] li va refusar l'entrada; el de [[Bust (Sistan)|Bust]] el va obrir però el va fer presoner; el zunbil de Kabul es va presentar i va obligar a l'amil a deixar lliure al general, i complint la seva paraula se'l va emportar sota la seva protecció cap a [[Kabul]].
Al Sistan van arribar seixanta mil refugiats que fugien de la repressió. Aquestos rebels van convidar a al-Ashath a reprendre la lluita. El general d'al-Hadjdjadj, Umara, s'acostava i els refugiats creien que no podrien resistir i consideraven el millor retirar-se cap al Khurasan on reclutarien noves forces i es mantindrien fins a la mort del cap enemic o del califa. Quan un grup de dos mil homes manats per Ubayd Allah ibn Samura es va passar a l'enemic, al-Ashath es va retirar dels combats al·legant la manca de concòrdia i es va refugiar altre cop amb el zunbil de Kabul. Els que no el van seguir van escollir com a cap a l'haiximita Abd
Durant un parell d'anys el governador iraquià va pressionar al zunbil per entregar al seu protegit i finalment aquest va cedir; es diu que abans de ser entregar al-Ashath fou mort pel mateix zunbil o va morir de malaltia i el seu cap fou enviat al governador, però el relat més repetit és que quan estava encadenat en el castell de Rukhkhadj per ser entregat es va tirar de dalt baix arrossegant a l'home que aguantava les seves cadenes ([[704]]).
| |||