Gnuní: diferència entre les revisions

Mezezius III Gnuni (Mecenci) va servir amb l'exèrcit bizantí com a patrici i ''comes obsequi'' (o comte d'Opsikion segons un altre interpretació). Va estar implicat en l'assassinat de [[Constant II]] el setembre del 668 a [[Siracusa]]; els conspiradors, un nombre important entre els quals hi havia militars, polítics i religiosos de l'illa de Sicília, el van proclamar emperador bizantí. Mentre això passava a Constantinoble arribava la notícia de la mort de l'emperador i el seu fill [[Constantí IV]] era coronat successor legítim. El primer que va fer Constantí IV, va ser enviar una flota cap a Siracusa per enderrocar Mecenci i els sublevats, en el que els historiadors no es posen d'acord és si Constantí va participar en l'expedició. Segons Teòfanes el Confessor, Constantí hi va anar per acabar personalment amb l'usurpador, al qual va tallar el cap i va exposar després a l'hipòdrom; altres cronistes grecs posteriors a Teòfanes (Joan Zonares, Jordi el Monjo, etc.) afegeixen que Constantí IV va castigar severament a un patrici anomenat Justinià que s'havia compromès amb els rebels; l'emperador va ordenar la seva execució i va fer castrar el seu fill, el qual esdevindria patriarca [[Germà I de Constantinoble]], per haver gosat lamentar-se per l'execució del seu pare. Altres fonts documentals d'aquella època, com el Liber Pontificalis no esmenten la participació directa de l'emperador en l'expedició siciliana i afirmen que Mececi va ser destronat per les mateixes tropes de l'exarcat. La mort de Mezezius va esdevenir al principi del 669.

 

==Bibliografia==