Gnuní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Corregit: "al imperi"
Línia 11:
Mezezius III Gnuni (Mecenci) va servir amb l'exèrcit bizantí com a patrici i ''comes obsequi'' (o comte d'Opsikion segons un altre interpretació). Va estar implicat en l'assassinat de [[Constant II]] el setembre del 668 a [[Siracusa]]; els conspiradors, un nombre important entre els quals hi havia militars, polítics i religiosos de l'illa de Sicília, el van proclamar emperador bizantí. Mentre això passava a Constantinoble arribava la notícia de la mort de l'emperador i el seu fill [[Constantí IV]] era coronat successor legítim. El primer que va fer Constantí IV, va ser enviar una flota cap a Siracusa per enderrocar Mecenci i els sublevats, en el que els historiadors no es posen d'acord és si Constantí va participar en l'expedició. Segons Teòfanes el Confessor, Constantí hi va anar per acabar personalment amb l'usurpador, al qual va tallar el cap i va exposar després a l'hipòdrom; altres cronistes grecs posteriors a Teòfanes (Joan Zonares, Jordi el Monjo, etc.) afegeixen que Constantí IV va castigar severament a un patrici anomenat Justinià que s'havia compromès amb els rebels; l'emperador va ordenar la seva execució i va fer castrar el seu fill, el qual esdevindria patriarca [[Germà I de Constantinoble]], per haver gosat lamentar-se per l'execució del seu pare. Altres fonts documentals d'aquella època, com el Liber Pontificalis no esmenten la participació directa de l'emperador en l'expedició siciliana i afirmen que Mececi va ser destronat per les mateixes tropes de l'exarcat. La mort de Mezezius va esdevenir al principi del 669.
Vahan Gnuni conegut per Dashnak (el del punyal) va morir a la batalla final de [[Bagrevand]] de [[25 d'abril]] del [[772]] que va posar fi a la revolució nacional. Els qaisites de [[Djahap al-Qaisi]] van ocupar l'Aliovit i Apakuniq i van establir la seva capital a Manazkert fundant l'[[emirat de Manazkert]]. Els uthmànides van ocupar la resta del principat de Gnuniq. Els Gnuni es van refugiar amb els Bagràtides al sud del Tayk i després devien passar ala l'Imperi Bizanti.<ref>ja que l'emperador Lleó V (813-820) es creu que era membre de la família Gnuni</ref> Un altra branca va fugir al Vaspurakan on apareixen a la meitat del segle IX entre els vassalls del Artsuni, amb els que estaven originalment emparentats. La família Gnuni s'esmenta per darrera vegada el 917, desapareixent després de la història.
 
==Bibliografia==