Exposició Universal de 1893: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 12:36, 6 maig 2018

La Fira Mundial de Xicago va ser una exposició universal feta a Xicago el 1893 per a celebrar els 400 anys de l'arribada de Cristòfol Colom al Nou Món, en 1492. La principal atracció de la fira fou una piscina enorme, que representava el llarg viatge de Colom al Nou Món. Xicago va guanyar a les ciutats de Nova York, Washington i Saint Louis per ser l'amfitriona de la fira. Va ser un esdeveniment amb influència social i cultural i va tenir efectes profunds en la arquitectura d'Estats Units, sanejament, arts, en la imatge de Xicago i en l'optimisme industrial americà. Va ser projectada per Daniel Burnham i Frederick Law Olmsted. Va ser projectat a fi de seguir els principis de disseny de les Belles Arts , coneguts com arquitetura neoclássica, basat en la simetria, balanceig i esplendor. L'Exposició va ocupar un àrea de més de 600 acres, amb prop de 200 construccions temporals d'arquitetura principalment neoclássica, canals i llacunes, a més de persones i cultures de 46 països diferents. Més de 27 milions de persones van freqüentar l'exposició, que va durar sis mesos. La seva escala i grandiositat va superar a l'altres fires mundials, i es va fer símbol del Excepcionalisme Americà emergent, molt semblant amb el que va ser la Gran Exposició per la Era Vitoriana al Regne Unit. L'Exposició també va mostrar al món la capacitat de recuperació de la ciutat de Xicago, desprès del Gran Incendi de Xicago, que va destruir la ciutat el 1871. La data del 9 d'octubre va ser designada com a ‘’Chicago Day’’ i la fira va obtenir un rècord de visitants de 751,026 persones aquell dia. A causa de gran la audiència, la fira va obtenir assoliments significatius. Xicago va commemorar la fira amb una estrella en la seva bandera.