Banu Múnqidh: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Cap resum de modificació
Línia 3:
Els '''Banu Múnqidh''' o '''munqídhides''' foren un clan [[Àrabs|àrab]] nòmada de [[Síria]], de la fracció dels [[Banu Kinana]] o kinanites, del gran grup dels [[Banu Kalb|kalbites]] o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles XI i XII, dominant [[Xaizar]] entre 1081 i 1157.
 
Els Banu Múnqidh con tots els kalbites pertanyien a l'anomenada facció iemenita però a diferència d'altres iemenites (que estaven establerts a la zona de Damasc) ells estaven establerts al nord de Síria, als districtes a l'est de l'[[Orontes]]. El primer membre conegut fou Aki ibn Mundikh ibn Nasr al-Kinani que fou fet presoner pels bizantins en una batalla lliurada el 960,<ref>en aquesta batalla fou fet també presoner el poeta [[Abu Firas]]</ref> però no comencen a ser considerats una força apreciable fins després de la conquesta d'[[Alep]] per [[SalihSàlih ibn MirdasMirdàs]] el [[1024]]. SalihSàlih va cedir el districte de Xaizar en ''ikta[[iqtà]]'' al seu aliat Mukalladal-Muqàl·lad ibn Nasr ibn MundikhMúnqikh; no obstant la fortalesa de Xaizar estava llavors en mans dels bizantins, i el clan es va establir a [[Kafartab]], que no se sap quan havia passat a les seves mans.
 
A la mort del xeic el 1059 el va succeir el seu fill Said al-Mulk Ali, que va conservar l'aliança paterna amb els [[mirdàsides]], però cada cop menys fou un client per esdevenir un àrbitre i així el 1076 Sadid-al-Mulk Alí ibn Muqàl·lad ibn Múnqidh dels Banu Múnqidh fou el que va imposar la successió del príncep [[Sabik ibn Mahmud|Sàbiq ibn Mahmud]]. El 1080 va contribuir al final de la dinastia i l'entrega d'Alep ala l'[[ukàylidaUqàylides|uqàylida]] de [[Mossul]], [[Múslim ibn Qurayx]]. El 1081 va construir un castell anomenat Qàlat al-Jisr (Castell del Pont) que controlava un pont essencial a l'Orontes, amb el qual va aïllar la població i fortalesa de Xaizar del seu rerepaís i va poder així conquerir la mateixa Xaizar, que estava en mans del bisbe d'[[al-Bara]] representant nominal de l'[[Imperi Bizantí]].
 
A la seva mort el 1082 dominava a més de Xaizar, Kafartab, [[Apamea de l'Orontes|Apamea]] ([[Afamiya]]), el port de [[Latàquia]] (al-Ladhakiyya) i diverses pobles més petits. Posteriorment, enfrontats a massa poders exteriors molt superiors, van perdre molts territoris però van conservar sempre Xaizar. El successor fou el seu fill gran Nasr ibn Ali, que va haver d'enfrontar la conquesta seljúcida de Síria; va ser acomodatici amb els seljúcides la supremacia dels quals va reconèixer i el 1086/1087 va cedir Kafartab, Apamea i el port Latàquia. al sultà [[Malik-Xah I]], a canvi de ser confirmat com emir de Xaizar. Aliat amb el seljúcida [[Tutush I]] d'Alep, va poder recuperar les poblacions cedides el 1091, però el 1096 va perdre definitivament Kafartab i Apamea davant de Khalaf ibn Mulaib, que havia estat emir d'[[Homs]] fins al 1090/1091 quan fou eliminat per Tutush, i que des de llavors fou una font constant de lluites.<ref>va morir assassinat pels sectaris [[ismaïlites]] el 1106</ref>