Obre el menú principal

Canvis

20 octets eliminats ,  fa 1 any
cap resum d'edició
'''Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffa al-Bassassirí''' fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia [[buwàyhida]].
 
''Mawla'' de [[Baha al-Dawla]] va pujar als més elevats rangs militars començant a destacar sota [[Djalal al-Dawla]] (1025-1044) en les guerres que aquest va tenir amb el seu nebot [[Abu Kalidjar]] i contra el [[ukàylidesuqàylides]] (Uqàylides o Banu Ukayl) de [[Mossul]]. Sota al-[[Malik al-Rahim]] Khusraw Firuz (1048-1055) va jugar un paper rellevant. Era època de lluites contínues, on les tropes turques de [[Bagdad]] no tenien disciplina i els sunnites i xiïtes lluitaven a la capital, a més de l'existència de pretendents buwàyhides, de les ambicions dels ukàylidesuqàylides i de l'existència de bandidatge a la regió tant d'àrabs com de kurds, tot complicat per la intervenció dels seljúcida [[Toghril Beg I|Tughril Beg]]. Al-Basasiri va conquerir [[al-Anbar]] ala ukàylidal'uqàylida KirwashQirwaix ([[1050]]), i Bàssora al germà de Malik al-Rahim (1052); va combatre el bandidatge a Bawazidj (1054) i va donar suport al [[mazyàdida]] Dubays que estava sent atacat a al-Djamian (després [[al-Hilla]]) pels Banu Khafadja.
 
El [[1054]] una revolta dels turcs de Bagdad va triomfar i els rebels van saquejar [[Bagdad]]; el l'[[ukàylida|uqàylida]] KurayshQurayx va aprofitar per fer una incursió a Baradan on van fer molt de botí, i poc després van ocupar [[al-Anbar]], feu d'al-Basasiri. Llavors aquest va trencar amb Malik al-Rahim i va fer la ''khutba'' en nom de Tughril Beg. A Bagdad el visir abbàssida Rais al Ruasa ibn al-Muslima, havia abandonat també als buwàyhides i es va declarar per Tughril Beg ([[1054]]) que des del 1052 s'havia instal·lat a [[Hulwand]] i al que va cridar a Bagdad ([[1055]]). El visir va impedir a al-Basasiri d'actuar contra els ukàylidesuqàylides de KurayshQurayx que havien anat també a Bagdad, i el general va reaccionar i va tallar els subsidis al califa, i el març del [[1055]] va reconquerir al-Anbar. Llavors es va dirigir a Bagdad on no va anar a fer homenatge al califa.
 
El visir va instigar manifestacions sunnites que van acabar en disturbis; al-Basasiri, que havia anat a [[Wasit]] amb Malik al-Rahim, va fer emetre una ''fàtua'' declarant els disturbis (en els quals s'havien destruït gerres de vi del vaixells propietat d'un cristià) il·legals. El visir el va acusar d'estar d'acord amb el califa fatimita, i els turcs de Bagdad van saquejar la seva casa a Bagdad. Mentre Tughril Beg, amb l'excusa d'anar a fer el pelegrinatge i a combatre als fatimites, havia anat a Bagdad on les seves tropes van arribar davant la ciutat. Malik al-Rahim va anar a Bagdad i al-Basasiri va anar a terres del mazyàdida Dubays que era son cunyat. El califa, el visir i Malik al-Rahim van acceptar l'entrada de Tughril Beg a Bagdad i es va fer la ''khutba'' en nom seu el [[15 de desembre]] de [[1055]]. Tughril va fer entrada solemne el dia [[18 de desembre]]. Però les seves tropes [[ghuzz]] aviat es van enfrontar a la població. Tughril va acusar a Malik al-Rahim dels disturbis i pillatges que van seguir, i el va fer detenir el [[23 de desembre]].
Tughril Beg va ordenar a Dubays trencar amb al-Basasiri i aquest va haver de marxar a [[Rahba]], a l'[[Eufrates]] i va demanar al califa fatimita de poder anar al [[Caire]], però el visir fatimita al-Yazuri li va refusar l'asil; no obstant el califa fatimita es va mostrar d'acord en enviar tropes contra Tughril per impedir la conquesta per aquest de Síria i després Egipte, el va nomenar governador de Rahba i li va enviar diners, robes, cavalls, i armament, que li va portar el delegat fatimita al-Muayyad fi l-Din al-Shirazi, plenipotenciari a la regió de l'Eufrates.
 
La propaganda fatimita (1056-1057) va decantar al seu costat alguns amirs, afavorida també per l'hostilitat de la població a les forces ghuzz seljúcides. En diversos llocs de l'Iraq, com Wasit, es va llegir la ''khutba'' en nom del califa fatimita [[al-Mustansir Abu Temim Moad]] (1035–1094). El mazyàdida Dubays es va revoltar contra Tughril i va tornar a l'aliança amb al-Basasiri. Aquest va tenir també el suport dels àrabs nòmades i el dels turcs de Bagdad, espoliats per Tughril. Al-Basasiri amb forces pròpies i de Dubays va anar a la regió de [[Sindjar]] on va derrotar greument als seljúcides dirigits per Kutlumush, cosí de Tughril, que va haver de fugir cap a l'[[Azerbaidjan]] ([[9 de gener]] de [[1057]]). ElL'uqàylida ukàylida KurayshQurayx, ferit, fou fet presoner i es va declarar a favor d'al-Basasiri i del califa fatimita que fou reconegut a [[Mossul]].
 
Tughril va abandonar Bagdad el [[19 de gener]] de [[1057]], va rebre reforços des de Pèrsia, i va avançar cap a Mossul, que va conquerir; després va seguir cap a [[Nisibis]]. Dubays i Kuraysh van tornar al seu partit i al-Basasiri va retornar a Rahba amb els turcs de Bagdad i un grup d'ukàylidesuqàylides. Quan va arribar el seljúcida [[Ibrahim Inal]], germà de Tughril, que odiava als àrabs, Kuraysh va renovar la seva aliança amb al-Basasiri, i Dubays va fer el mateix i va retornar a Djamian ([[al-Hilla]]). Tughril va prendre venjança a Sindjar per la derrota patida pels seus i va deixar a Inal a Mossul, retornant a Bagdad on fou rebut pel califa que li va donar el títol de rei d'Occident i d'Orient ([[24 de gener]] de [[1058]]).
 
Ibrahim Inal aspirava al sultanat en perjudici del seu germà i es va posar en contacte amb al-Basasiri i al-Muayyad (que era a [[Alep]]) per obtenir suport fatimita per enderrocar a Tughril, a canvi de fer la ''khutba'' en nom del califa fatimita. Va abandonar Mossul que fou immediatament ocupada per Kuraysh i al-Basasiri (encara que la ciutadella va resistir quatre mesos), però Tughril va recuperar la ciutat, i va avançar contra Nisibis i al-Basasiri va fugir de Rahba cap a [[Damasc]].
18.111

modificacions