Tercera Guerra Carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 50:
L'estiu de [[1873]], [[Isidre Pàmies i Borràs|Isidre Pàmies]], ''Cercós'' amb la seva partida va recórrer el [[camp de Tarragona]] i el [[Priorat]] cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá,<ref name=tresvuitset>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.387</ref> i després de [[Combat de l'Albiol|derrotar els liberals]] a [[l'Albiol]] el [[2 de setembre]] de [[1873]], i la [[batalla de Prades]], on ''Cercós'' morí en combat.<ref>{{ref-web|url=http://www.albiol.info/?p=1039 |títol=Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc |consulta=4/1/2013 |obra= |editor=Albiol.info |data= |llengua= }}</ref>
Les tropes dels carlins catalans comandades per [[Rafael Tristany]] prengueren [[Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells Catalans |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=cdcpAQAAMAAJ&q=tristany+1874+castellciutat&dq=tristany+1874+castellciutat&hl=ca&sa=X&ei=o4MKUtr1GYuS7Abi5IDwDA&ved=0CEYQ6AEwAw |llengua= |editorial=R. Dalmau |data=1979 |pàgines=1190 |isbn=}}</ref> [[Vic]], [[Manresa]] i [[
El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya pels carlins fou la jura dels furs. Seguidament i a fe de restaurar les institucions constitucionals de Catalunya abolides després del 1714, els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'[[1 d'octubre]] de [[1874]].<ref name=Guinovart>{{ref-llibre|cognom=Guinovart i Escarré |nom=Joan |títol=Tomàs Caylà: un home de la terra |url=http://books.google.cat/books?id=XiGcX2kOeOYC&pg=PA34&dq=olot+guerra+carlina&hl=ca&sa=X&ei=uGsvT5fJHJS5hAeL9IDxCg&ved=0CE8Q6AEwBQ#v=onepage&q=olot%20guerra%20carlina&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=1997 |pàgines=p.34 |isbn=8492147679 }}</ref> En fou declarat President el general [[Rafael Tristany i Parera]], que jurà els furs a [[Olot]],<ref name=Guinovart/> i aquest seria seguit després per [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]]. La restitució de la Diputació General de Catalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a [[Sant Joan de les Abadesses]], des d'on es publicà el ''Boletín Oficial del Principado de Cataluña'' des del desembre de 1874 al març de 1875.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.106 |isbn=8497912659}}</ref>
| |||