Diferència entre revisions de la pàgina «Tercera Guerra Carlina»

m
cap resum d'edició
m
L'estiu de [[1873]], [[Isidre Pàmies i Borràs|Isidre Pàmies]], ''Cercós'' amb la seva partida va recórrer el [[camp de Tarragona]] i el [[Priorat]] cobrant contribucions i enderrocant les fortificacions de Marsá,<ref name=tresvuitset>[[#Narracion|Cuerpo de estado mayor (1887)]]:p.387</ref> i després de [[Combat de l'Albiol|derrotar els liberals]] a [[l'Albiol]] el [[2 de setembre]] de [[1873]], i la [[batalla de Prades]], on ''Cercós'' morí en combat.<ref>{{ref-web|url=http://www.albiol.info/?p=1039 |títol=Isidre Pàmies i Borràs “Cercós”. El guerriller aleixarenc |consulta=4/1/2013 |obra= |editor=Albiol.info |data= |llengua= }}</ref>
 
Les tropes dels carlins catalans comandades per [[Rafael Tristany]] prengueren [[Castellciutat]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Els Castells Catalans |volum=vol.6 |url=http://books.google.cat/books?id=cdcpAQAAMAAJ&q=tristany+1874+castellciutat&dq=tristany+1874+castellciutat&hl=ca&sa=X&ei=o4MKUtr1GYuS7Abi5IDwDA&ved=0CEYQ6AEwAw |llengua= |editorial=R. Dalmau |data=1979 |pàgines=1190 |isbn=}}</ref> [[Vic]], [[Manresa]] i [[PresaBatalla d'Olotdel Toix|Olot]] davant la impotència i desesperació dels govern de Madrid. Aquestes conquestes oferiren als carlins el domini d'una gran part de tota la Catalunya interior mentre les forces lleials al govern de Madrid amb prou feines tenien capacitat per assegurar les ciutats costaneres.
 
El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya pels carlins fou la jura dels furs. Seguidament i a fe de restaurar les institucions constitucionals de Catalunya abolides després del 1714, els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'[[1 d'octubre]] de [[1874]].<ref name=Guinovart>{{ref-llibre|cognom=Guinovart i Escarré |nom=Joan |títol=Tomàs Caylà: un home de la terra |url=http://books.google.cat/books?id=XiGcX2kOeOYC&pg=PA34&dq=olot+guerra+carlina&hl=ca&sa=X&ei=uGsvT5fJHJS5hAeL9IDxCg&ved=0CE8Q6AEwBQ#v=onepage&q=olot%20guerra%20carlina&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=1997 |pàgines=p.34 |isbn=8492147679 }}</ref> En fou declarat President el general [[Rafael Tristany i Parera]], que jurà els furs a [[Olot]],<ref name=Guinovart/> i aquest seria seguit després per [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]]. La restitució de la Diputació General de Catalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a [[Sant Joan de les Abadesses]], des d'on es publicà el ''Boletín Oficial del Principado de Cataluña'' des del desembre de 1874 al març de 1875.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grau |nom=Jaume |títol=Carlinades: El "Far West" a la Catalana |url=http://books.google.cat/books?id=cY3FeeZ-46oC&pg=PA109&dq=Arsenio+Mart%C3%ADnez+Campos+1874+monarquia++Alfonso+XII&hl=ca&sa=X&ei=E74XUcv3F6SW0QWO1oCoCw&ved=0CEsQ6AEwBA#v=onepage&q=Arsenio%20Mart%C3%ADnez%20Campos%201874%20monarquia%20%20Alfonso%20XII&f=false |editorial=Cossetània Edicions |data=2007 |pàgines=p.106 |isbn=8497912659}}</ref>
6.792

modificacions