Diferència entre revisions de la pàgina «Agència EFE»

10.358 bytes afegits ,  fa 2 anys
Ampliació de l'apartat d'història.
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
(Ampliació de l'apartat d'història.)
{{Infotaula d'organització|Seu=Avinguda de Burgos, 8, 28036, Madrid, Espanya|President=José Antonio Vera Gil|Ingressos=87,7 milions d'€ (2011)|Benefici net=-5 milions d'euros (2012)|Lloc web=www.efe.com|Treballadors=1300 persones (2011)}}
L''''Agència EFE''' és una agència de comunicació i un servei de notícies fundada l'any [[1939]] a [[Burgos]] ([[Espanya]]). [[Ramón Serrano Suñer]], ministre d'Interior d'aquell moment, va impulsar la creació de l'agència, on també van participar activament [[José Antonio Giménez-Arnau y Gran]], [[Manuel Aznar Zubigaray]] i [[Vicente Gállego Castro]].
 
 
== Història ==
 
=== '''Antecedents''' ===
Els orígens de l'agència estan en el "Centre de Corresponsals" que, l'any [[1865]], es va convertir en la primera agència de notícies espanyola. El seu fundador va ser el periodista [[Nil Maria Fabra i Delàs]]. El [[1870]] es va signar un acord de cooperació amb l'agència [[França|francesa]] ''[[Agència Havas|Havas]]''. Mitjançant aquest acord, el "Centre de Corresponsals" es reservava els drets de distribució a Espanya de les notícies internacionals d'Havas.
 
El 1919 Havas va entrar a formar part de l'accionariat del "Centre de Corresponsals" que va passar a anomenar-se "[[Agència Fabra]]". Havas es va retirar de l'accionariat el [[1926]] al mateix temps que entraven en la societat el Banc Central, el Santander i l'Hispano-Americano. L'Agència EFE fou creada el [[1939]] al dissoldre's l'[[Agència Fabra]] per ordre de [[Ramón Serrano Súñer]] i [[Manuel Aznar Zubigaray]]. Segons el mateix Ramón Serrano Súñer el nom d'''EFE'' era motivat per la inicial del partit únic franquista ''Falange Española y de las Jons''
 
=== Naixement i primers anys ===
L'Agència EFE fou creada el [[1939]] al dissoldre's l'[[Agència Fabra]] per ordre de [[Ramón Serrano Súñer]] i [[Manuel Aznar Zubigaray]]. Segons el mateix Ramón Serrano Súñer el nom d'''EFE'' era motivat per la inicial del partit únic franquista ''Falange Española y de las Jons''.
 
El 3 de gener de 1939, [[Celedonio de Noriega Ruiz]],[[marques de Torrehoyos]], militar, y [[Luis Amato de Ibarrola]], periodista, els dos representants legals de l'[[Agència Fabra]] van declarar davant del notari José María Horteladon que "''tienen convenido constituir una sociedad mercantil de carácter anónimo, con la denominación de Agencia EFE S.A".'' L'[[Agència Fabra]], que va aportar els seus drets i el seu nom. D'aquesta manera, la nova agència va poder ser admesa al Club de les Agències Aliades, constituït en aquell moment per unes trenta agències i en els seus estatus figurava que només una agència per país podia ser membre de l'associació.<ref>{{Ref-web|url=http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/bloque7/pag5.html|títol=MEDIA - Prensa > 7 Las agencias de información > 7.5 Efe, primera agencia de habla hispana|consulta=2018-05-06}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Shrivastava|nom=K. M.|títol=News Agencies from Pigeon to Internet|url=https://books.google.es/books?id=MHujEBLJcvIC&pg=PA12&lpg=PA12&dq=Luis+amato+de+ibarrola&source=bl&ots=pmKYDXvb1C&sig=vuU3tP5QpRhNgyi4ifDq4NzsMgA&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj6g6b_wrvWAhUFZVAKHXaYAeQQ6AEIRTAI#v=onepage&q=Luis%20amato%20de%20ibarrola&f=false|llengua=en|data=2007|editorial=Sterling Publishers Pvt. Ltd|isbn=9781932705676}}</ref> A més de les accions de l'[[Agència Fabra]], a la nova agència es van incorporar elements tècnics i humans de les desaparegudes [[Febus|Agencias Faro y Febus]].<ref>{{Ref-publicació|article=Desde el nacimiento en Burgos en 1939 hasta la era digital - RTVE.es|publicació=RTVE.es|llengua=es-ES|url=http://www.rtve.es/noticias/20090102/desde-nacimiento-burgos-1939-hasta-era-digital/214687.shtml|data=2009-01-02}}</ref>
 
=== Anys 60, 70 i 80: internacionalització ===
L'any 1965 es va obrir a [[Buenos Aires]] la primera corresponsalia d'EFE a Amèrica i l'any següent va començar el servei informatiu exterior d'EFE per a la seva distribució a Iberoamèrica i s'obren delegacions en tots els països americans.
 
El 1967 [[Miquel Mateu i Pla]] serà president d'EFE, el setembre de l'any següent passarà a ser president Manuel Aznar i el 1969 es va nombrar a Alejando Armesto com a director-gerent.
 
L'any 1968 EFE va adquirir l'agència Fiel i el 1969 va iniciar petits serveis informatius en anglès i francès.
 
El 1972 EFE es va aliar amb diversos mitjans de comunicació de Centreamèrica per crear l'[[Agència Centreamericana de Notícies]] (ACAN), amb seu a [[Panamà]]. La seva expansió per Amèrica va portar que el 1979 va ingressar com a membre de ple dret a la [[Societat Interamericana de Premsa]].
 
El febrer del 1976, [[José María Alfaro Polanco]] és nombrat president d'EFE i al setembre la presidència va ser asumida per Luis María Ansón, que també serà director general. Aquell mateix any es va editar el primer manual d'estil de l'Agència EFE per a la redacció homogènia dels serveis informatius de tot el món, sota la direcció i assessorament del professor i acadèmic [[Fernando Lázaro Carreter]].
 
El 1977 EFE va traslladar la seva seu central al nº32 del carrer Espronceda. Aquell mateix any tots els serveis informatius de l'agència passen a utilitzar la denominació EFE, que fins llavors es reservava a la informació internacional i, per tant, les firmes Cifra, Cifra-Gráfica i Alfil van desaparèixer.
 
El 1977 també es van crear els Premis EFE de Periodisme, que l'any 1983 van ser substituits pels Premis Rei d'Espanya. <ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Convocados los Premios de Periodismo Rey de España|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1983/05/12/sociedad/421538409_850215.html|data=1983-05-12|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
 
L'any 1981, EFE i l'Institut de Cooperació Iberoamericana van crear el Departament de l'Espanyol Urgent (DEU) amb la participació de filòlegs i destacats acadèmics de la llengua, amb la missió de vetllar per l'ús correcte de l'espanyol als seus serveis informatius.
 
El 1983 el periodista [[Ricardo Utrilla]] va ser nombrat president i director general i es va firmar un acord amb l'agència nordamericana UPI per a impulsar el departament de ràdio. També es van crear els serveis "Grandes Firmas" i "Crónicas Fin de Siglo" per a distribuir a Espanya i Hispanoamèrica articles de destacats intel·lectuals.
 
El 1984 EFE es va unir formalment a la European Pressphoto Agency (EPA)<ref>{{Ref-publicació|cognom=ELPAÍS.com|cognom2=EFE|article=Reportaje {{!}} Agencia Efe: 70 años de noticias|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/sociedad/2009/01/02/actualidad/1230850801_850215.html|data=2009-01-02|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>, la primera agència de telefotografia europea, amb un 20% del capital de la societat.
 
El 1986 EFE canvia de logotip<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=La agencia Efe estrena logotipo para hacer frente a su nueva etapa|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1986/01/17/sociedad/506300404_850215.html|data=1986-01-17|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>, i el periodista [[Alfonso Sobrado Palomares]] és nombrat president-director general.
 
L'any 1988 es va iniciar el servei EFE Data, el primer banc de dades de notícies en espanyol, i el març d'aquell mateix any es va crear la Fundació EFE per fomentar la investigació, el desenvolupament i l'estudi de la informació i de la seva tecnologia, així com la concessió de beques formatives per alumnes en qualsevol rama de les Ciències de la informació. El 1989 EFE va començar a distribuir els seus serveis informàtics als seus clients per satèl·lits.
 
El 1989 se celebra el 50è aniversari de l'agència EFE amb una exposició gràfica itinerant anomenada Efemèrides, amb fons de l'arxiu i l'[[Associació de la Premsa de Madrid]] va concedir a EFE el Premi Rodríguez Santamaría pel seu treball.
 
=== Anys 90, 2000 i 2010: noves tecnologies i diversificació ===
Es van començar a crear filials per temes específics. El 1990 es creen les filials Efeagro i Efecom, el 1984 es crea Euroefe i el 2010 Efeverde. L'any 2013 es llencen Efefuturo, Efesalud, Efe-empresas, Efemotor i Efetur.
 
D'aquestes filials s'ha de destacar Efeverde. El 2009 la Fundación EFE rep el premi Vía Apia a la transparència informativa pels programes de periodisme ambiental realitzats durant aquella dècada. Aquell mateix any, Efeverde va editar la [[Guia per a periodistes sobre canvi climàtic i negociació internacional]] i llença les pàgines d'Efeverde a Facebook i Twitter, pioners de l'agència en xarxes socials. L'any 2011 es llencen les aplicacions gratuïtes d'Efeverde per a dispositius mòbils amb sistema operatiu [[Android]], per a [[IPhone]] i la seva primera aplicació específica per a iPad.
 
També es van crear premis. El 1990 es va donar el primer Premi Pilota de Plata al millor futbolista iberoamericà i el 1998 crea, juntament amb Unicef, els Premis Iberoamericans de Comunicació pels Drets de la infància i l'adolescència. El 2004 es crea el Premi Don Quijote de Periodisme, que s'entrega al mateix moment que el Premio Rey de España.
 
L'any 1991 es van iniciar les emissions oficials de Teletext.
 
El 1995 li fou atorgat el [[Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats]], juntament amb [[José Luis López Aranguren]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=Aranguren y Efe comparten el Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/1995/04/22/sociedad/798501611_850215.html|data=1995-04-22|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>
 
L'any 1998 va començar a funcionar la fototeca de l'agència com un arxiu fotogràfic digital. L'any 2000 es va iniciar la comercialització i digitalització d'arxius gràfics i de premsa i es crea la intranet "Entre Nosotros". El 2003 es va posar en marxa el Servei Gràfic Internacional (SGI) en aliança amb EPA<ref>{{Ref-publicació|cognom=ELPAÍS.com|cognom2=EFE|article=Reportaje {{!}} Agencia Efe: 70 años de noticias|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/sociedad/2009/01/02/actualidad/1230850801_850215.html|data=2009-01-02|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref> i s'inaugura a Madrid la Unitat de Coordinació Multimèdia.
 
L'any 2001 va llançar un servei en [[portuguès]] per a Brasil. D'aquesta manera, EFE deixa de dependre del Patrimoni de l'Estat i queda adscrita a la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI).
 
El 2004 Álex Grijelmo és nombrat president d'EFE<ref>{{Ref-publicació|cognom=País|nom=Ediciones El|article=El periodista Álex Grijelmo será presidente de la agencia Efe|publicació=El País|llengua=es|url=https://elpais.com/diario/2004/05/01/sociedad/1083362413_850215.html|data=2004-05-01|lloc=Madrid|issn=1134-6582}}</ref>, el periodista de l'agència Arturo Larena va guanyar el [[Premi Nacional de Medi Ambient]] en la modalitat de periodisme. Es firma per primer cop un conveni col·lectiu plurianual (20052006-2007). Aquell mateix any, la filial ACAN-EFE (el servei de Centreamèrica) es va integrar a EFE.
 
L'anyEl 20012006 vaEFE llançarcanvia unde serveilogotip eni, [[portuguès]]per ivotació dels periodistes de la casa, es va aprovar el [[2006]]primer haEstatu posatde la Redacció d'EFE. També es va posar en funcionament el ''Servei de Notícies en Àrab'', amb seu a [[Egipte]] i un nou producte informatiu, l'''Agenda Digital Mundial'', que recull les convocatòries de qualsevol acte que està previst que es produeixi en aquells llocs on EFE compta amb delegacions. És un dels pocs mitjans espanyols que aposta per la informació ambiental. Compta amb una secció específica per a aquestes qüestions informatives.
 
L'any 2007 es trasllada de [[Miami]] a [[Bogotà]] la Taula d'Edició, que es converteix en la Cibertaula d'Amèrica, destinada a la integració productes.
 
El 2008 es posa en marxa, des de [[Santiago de Compostel·la]], el servei de notícies EFE-Galícia en llengua gallega.
 
El nou llibre d'estil urgent es presenta el 2011 i, el gener del 2012, EFE va presentar la seva guia per a periodistes a les xarxes socials. El mes següent, es va presentar l'àrea de futur per impulsar la informació científica i tecnològica.
 
El març del 2012, el periodista [[Jose Antonio Vera Gil]] va ser nombrat nou president d'EFE, en substitució d'Àlex Grijelmo.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/06/comunicacion/1331031960.html|títol=José Antonio Vera será el nuevo presidente de Efe|consulta=2018-05-06|nom=Unidad Editorial|cognom=Internet}}</ref>
Compta amb més de 60 delegacions i corresponsalies internacionals i manté relacions informatives amb més d'un miler d'abonats i amb mig centenar d'altres agències de notícies d'arreu del món. A Espanya compta amb 17 serveis regionals de notícies en cadascuna de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]], així com en les dues ciutats autònomes, a més de diversos serveis provincials.
 
L'any 2014 l'agència es va moure a una nova seu, inaugurada pels Prínceps d'Astúries, al nord de Madrid, a l'avinguda de Burgos.<ref>{{Ref-publicació|article=Los Príncipes de Asturias inauguran la nueva sede de la agencia EFE|publicació=abc|llengua=es-ES|url=http://www.abc.es/estilo/casas-reales/20140214/abci-principes-asturias-visita-201402140947.html}}</ref>
L'any 2001 va llançar un servei en [[portuguès]] i el [[2006]] ha posat en funcionament el ''Servei de Notícies en Àrab'', amb seu a [[Egipte]] i un nou producte informatiu, l'''Agenda Digital Mundial'', que recull les convocatòries de qualsevol acte que està previst que es produeixi en aquells llocs on EFE compta amb delegacions. És un dels pocs mitjans espanyols que aposta per la informació ambiental. Compta amb una secció específica per a aquestes qüestions informatives.
 
L'any 2014 va celebrar els seus 75 anys amb una exposició al Palau Robert de Barcelona. En aquesta exposició s'hi van exposar les imatges més emblemàtiques de bona part del segle XX i XXI, fetes pels seus professionals.<ref>Joan Callarissa.'' Diari Ara, ''2 d'abril del 2014</ref>
El 1995 li fou atorgat el [[Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats]], juntament amb [[José Luis López Aranguren]].
 
ComptaAvui en dia, EFE compta amb més de 60 delegacions i corresponsalies internacionals i manté relacions informatives amb més d'un miler d'abonats i amb mig centenar d'altres agències de notícies d'arreu del món. A Espanya compta amb 17 serveis regionals de notícies ena cadascuna de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]], així com en les dues ciutats autònomes, a més de diversos serveis provincials.
L'any 2014 va celebrar els seus 75 anys amb una exposició al Palau Robert de Barcelona. En aquesta exposició s'hi van exposar les imatges més emblemàtiques de bona part del segle XX i XXI, fetes pels seus professionals.<ref>Joan Callarissa.'' Diari Ara, ''2 d'abril del 2014</ref>
 
== El Departament d'Espanyol Urgent ==
L'any 1980 es creà el Departament d'Espanyol Urgent per a conjuminar criteris i normes, així com evitar la dispersió lingüística i l'ús indiscriminat de [[neologisme]]s en la llengua castellana. El departament està integrat per [[lingüística|lingüistes]] i [[filologia|filòlegs]] juntament amb el Consell Assessor d'Estil integrat per membres de la [[RAU]], catedràtics de Filologia i periodistes. La seva eina principal és el Manual d'Espanyol Urgent (MEU), el manual d'estil de l'Agència EFE, el qual constitueix un manual d'ús del castellà de gran popularitat, i que va començar a publicar-se el 1976. Actualment sL'haany 2005 es va constituïtconstituir en la FUNDEU (Fundació d'Espanyol Urgent).
 
== Referències ==
12

modificacions