Alep: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 35:
Amb els [[abbàssides]] va pertànyer als dominis del [[tulúnides]] i després fou assetjada pels [[càrmates]] el [[902]] o [[903]]. El [[936]] fou incorporada als dominis de l'emir [[ikhshídida]] d'[[Egipte]] Muhàmmad, que va deixar el govern al [[xeic]] de la tribu beduïna dels [[Banu Kilab]] o [[kilàbites]]. Aprofitant les disputes entre els ikhshídides i [[Ibn Raik]], el [[944]] se'n va apoderar [[Sayf al-Dawla]], governador [[hamdànida]] del [[Diyar Bakr]] i part del [[Diyar Mudar]] que el [[947]] en fou reconegut emir. (vegeu [[Hamdànides]]).
El [[962]] fou destruïda durant la breu conquesta bizantina de [[Nicèfor Focas]] i els hamdànides es van fugir a [[Mayyafarikin]]. El [[1004]] els hamdànides foren derrocats pel [[visir]] [[Lulu]], i el seu fill i successor ja fou poc més que un governador [[fatimita]]. El [[1015]] la ciutat va caure en mans dels [[beduïns]] kilàbites personificats en [[
Les lluites entre prínceps [[mirdàsides]] ([[1075]]) van provocar una expedició del soldà [[Màlik-Xah I]] que envià a son germà [[Tutush I]]; a l'exèrcit d'aquest figuraven molts [[kilàbites]] i les forces de l'[[Uqàylides|uqàylida]] [[Múslim ibn Qurayx]] de [[Mossul]], que eren aliats secrets dels mirdàsides, i el [[setge]] d'Alep va fracassar. Tutush va tornar més endavant el [[1079]] i l'emir Abul Fadail Sabik va entregar la ciutat a l'uqàylida Múslim ibn Qurayx de Mosul. Aquest va morir el [[1085]] en lluita contra [[Sulayman ibn Kutulmish]] que va voler entrar a Alep, però els alepins cridaren a Tutush. Aquest es va haver de retirar davant son germà Màlik-Xah ([[1086]]) que en va donar el govern a [[
A la mort de Màlik-Xah, [[Ak Sunkur al-Hadjib]] es va declarar per son germà [[Barkyaruk]], però fou derrotat per [[Tutush I]] i morí el [[1094]]. Tutush es va apoderar d'Alep i la va conservar fins a la seva mort el [[1095]] en què el va succeir el seu fill [[Ridwan]] durant el govern del qual la ciutat fou dues vegades atacada pels croats el [[1100]] i el [[1103]] i va haver de pagar tribut; Ridwan fou succeït el [[1113]] pel seu fill Tadj al-Dawla Alp Arslan, que fou assassinat el [[1114]] i substituït per son germà [[Sultan Shah]], un infant, que va tenir com a regent a un [[esclau]] del seu pare, de nom Lulu al-Yahya, i després del seu assassinat la regència va passar a l'emir [[ortúkida]] de [[Mardin]] i [[Mayyafarikin]], [[Ilghazi I]] ibn Ortuk. El [[1123]] el seu parent i governador Balak es va desfer de la nominal autoritat dels seus cosins els [[emir]]s de Mardin i Mayyafarikin, i no va tardar a deposar a Sultan Shah, però va morir el [[1124]] al setge de [[Manbidj]]. Els [[croats]] eren a les portes de la ciutat i estaven aliats a Sultan Shah i a [[Dubays ibn Sadaka]], però foren tots rebutjats pel ''[[kadi]]'' local [[Abul Hasan Muhammad ibn al-Kashshab]]. Aquest ''kadi'' va assolir el govern de la regió i una vegada restablerta l'administració va cridar al govern al ''atabek'' Ak Sunkur al-Bursuki de [[Mosul]], en mans del qual restarà Alep fins al seu assassinat el [[1129]], i encara que fou governada pels seus successors el sultà la va donar finalment l'[[atabeg]] [[Imad al-Din Zengi]], que va rebutjar als croats en una sèrie de companyes.
A Zangi el va succeir el seu fill [[Nur-ad-Din Mahmud ibn Zengi]] que va restaurar la ciutat i la va engrandir construint [[muralles]], [[ciutadella (arquitectura)|ciutadella]], la gran mesquita, canalitzacions i diverses [[madrasses]] que van restaurar l'ortodòxia [[sunnita]] enfront de l'expansió de les doctrines xiïtes; entre aquestes madrasses cal esmentar la de [[madrassa de Hallabiyya]] que abans era la catedral bizantina i la de Shuabiyya al lloc de la primera mesquita de la ciutat. El va succeir el seu fill
[[Saladí]] la va donar al seu fill [[Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din|Ghazi]] com a governador i anys més tard la va dominar com a soldà. A la mort de Ghazi el [[1216]] el seu visir Toghril va assolir la regència del seu fill. [[Al-Malik al-Nasir II Yusuf]], elegit sultà pels emirs de [[Damasc]], va annexar la Síria central i va entrar en conflicte amb els [[mamelucs]] d'Egipte. El [[24 de gener]] de [[1260]] la ciutat fou presa per assalt pels [[mongols]] i el soldà va morir. Va passar des seguida als mamelucs però els mongols la van recuperar per tornar-la a perdre davant els mamelucs que la van conservar i la van fer cap d'una ''[[niyaba]]'' o [[província]].
Línia 72:
=== Mirdàsides (kilàbites) ===
*
*
* Anushtegin (governador) 1037-1042
* Muizz al-Dawla Tamal 1042-1057
Línia 112:
* [[Imad ad-Din Zengi]] 1129-1146
* [[Nur al-Din Mahmud ibn Zengi]] 1146-1174
*
* Imad al-Din Zangi II al-Adil 1181-1183
| |||