Manbij: diferència entre les revisions

El [[748]], fou devastada per un terratrèmol que va destruir diversos edificis, entre els quals l'església jacobita (que es van ensulsir durant l'ofici, amb els fidels dins). El [[786]], [[Harun al-Rashid]] va reorganitzar la frontera septentrional i va separar Manbij del ''jund'' de Kinnasrin, i esdevingué llavors capital del territori dels [[Awasim]], format per les fortaleses frontereres amb els bizantins a Síria i [[al-Jazira]]. El [[789]]/[[790]], va nomenar governador [[Abd al-Malik ibn Salih|Abd-al-Màlik ibn Sàlih]] ibn Ali, un abbàssida que més tard fou governador de Síria i l'alta Mesopotàmia pel califa [[al-Amin]] (811-812). Abd al-Malik va construir diversos edificis a Manbij, però la ciutat estava destinada sobretot a servir de base a les expedicions anuals de l'estiu (''saifa''), que eren ràtzies de saqueig i no expedicions militars organitzades per una ocupació permanent. El territori depenent de Manbij anava d'[[Alep]] a [[Sadjur]] (a l'Eufrates). A la presó de la ciutat, va morir el [[838]] l'abbàssida [[al-Abbas ibn al-Mamun]], implicat en una conspiració fracassada contra el seu oncle [[al-Mútassim]].

Els [[fatimites]] van ocupar la Síria del nord el [[1015]] i els [[mirdàsides]] ([[SalihSàlih ibn MirdasMirdàs]]) van esdevenir senyors d'Alep el [[1023]] i, la tardor del [[1024]], es va apoderar de Manbij. Per un acord entre [[Rashid al-Dawla Mahmud]], mirdàsida d'Alep, i el seu oncle [[Abu Duaba Atiyya]], senyor de [[Rakka]], Manbij va passar a aquest darrer el [[1063]] o [[1064]]. Al final de [[1068]], en el marc de l'ofensiva bizantina a [[Cilícia]] i Síria del nord, Manbij va ser ocupada per [[Romà IV Diògenes]], que va reforçar la ciutadella assegurant les comunicacions entre [[al-Ruha]] i [[Antakya]], establint guarnició a [[Artah]], a l'est d'Antioquia. Poc després, la ciutat fou confiada al príncep local armeni al servei de Bizanci, [[Filaretos]]. Presoner l'emperador Romà IV en la [[Batalla de Manazkert]] l'agost de [[1071]], Romà va cedir Alep a [[Alp Arslan]] que, de fet, ja l'havia ocupat. S'hi va construir una petita mesquita, obra de SalihSàlih, fill de Muhammad Sharif al-Adhami. La ciutat fou confiada a ''amirs'' turcs, que van restaurar la ciutadella, però el 1075 fou ocupada pels mirdàsides; el 1080 la va ocupar Tutush I, però segurament fou evacuada el 1081 després de la derrota davant Alep i devia passar a Sharaf al-Dawla [[Múslim ibn Qurayx]] dels [[Uqàylides|Banu Uqayl]] de Mossul.