Tútuix I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
[[Atsiz ibn Uvak]], el comandant turcman de Síria, que havia conquerit [[Jerusalem]] als fatimites (als que abans servia) i dominava Damasc, fou atacat pels fatimites i assetjat a aquesta ciutat; Atsiz va demanar ajut al sultà gran seljúcida [[Màlik-Xah I]], que va decidir acceptar, per convertir Síria en un feu pel seu germà Tutush (I) al qual va enviar a Síria (1079) com a príncep feudatari.
A Alep tenia el poder el [[mirdàsida]] [[
A l'inici de la primavera del 1080 va reprendre l'atac a Alep i es va dirigir cap a la ciutat; primer va conquerir [[Manbij]], atacant també diversos castells dels kilabites, destacant el d'Azaz; el principal cap kilabita, l'amir Abu Zaida Muhammad ibn Zaida, va massacrar diverses columnes de turcs que actuaven separadament una de l'altra, i grups que quedaven aïllats; els combats foren durs i els grangers i camperols van patir severament; llavors Tutush va fer una marxa forçada cap a Alep per sorprendre la ciutat, però fou derrotat prop de les muralles i el seljúcida va abandonar Síria del nord i es va dirigir a Damasc que [[Atsiz ibn Uvak]] li va entregar respectuosament (sembla que fou molt important en aquesta decisió el fet que Atsiz feia front a una contraofensiva fatimita). En l'entrevista entre Atsiz i Tutush el primer fou assassinat per orde del sultà (1080) amb l'excusa que havia d'haver anat al seu encontre en lloc d'esperar-lo per retre-li homenatge a les portes de la ciutat.
Línia 13:
Tutush va rebre notícies del que passava i va marxar cap a Kafar Tab però quan hi va arribar Afshin i els seus soldats ja havien sortit de la regió i havien entrat en territori bizantí a l'entorn d'[[Antioquia de l'Orontes]]. Tutush va retornar a Damasc i pel camí va intentar tranquil·litzar a la gent espantada. Quan Afshin i els seus homes van marxar cap a l'est, la plana del nord de Síria no tenia ni un poble que no hagués patit destruccions més o menys importants; la fam s'havia generalitzat i el gra es venia a un dinar per cada sis ratls (1 kilo = 3 ratls) i es van donar casos d'antropofàgia; milers de refugiats es van dirigir a la Djazira sota domini ukàylida.
Mentre, el mes de març de 1080 Múslim ibn Qurayx fou informat del que passava, i va considerar que era un bon moment per intervenir.
Tutush no va acceptar de bon grat el fet i per la seva part Múslim aspirava a Damasc que no podia obtenir del sultà gran seljúcida. Múslim va fer aliança amb el califa [[fatimita]]. Aprofitant l'absència de Tutush, en campanya contra els bizantins a la regió d'Antioquia de l'Orontes, Múslim va atacar la Síria central i es va apoderar de [[Baalbek]] i altres poblacions, i va assetjar [[Damasc]], però l'ajuda fatimita promesa no va arribar i mentre Tutush va retornar. Llavors hi va haver una revolta a [[Harran]] i Múslim va decidir retirar-se. Màlik-Xah I va reaccionar a la traïció de Múslim enviant al fill d'un antic visir abbàssida, Ibn Djahir, en primer lloc contra els [[Dinastia marwànida (Diyarbakir)|marwànides]] del [[Diyar Bakr]], on l'emir Mansur era aliat dels fatimites, i la capital dels quals era [[Amida (Armènia)]]. Mansur va fer aliança amb Múslim que va enviar les seves forces a Amida a la vora del qual foren atacats per Ibn Djahir; les forces marwànides i ukàylides es van retirar darrere els murs d'Amida deixant la resta de les possessions sense defensa. Màlik-Xah va enviar llavors un altre fill del visir abbàssida Djahir de nom Amid al-Dawla a [[Mossul]], per apoderar-se d'aquesta ciutat. Múslim va fugir d'Amida i es va dirigir a Mossul però aquesta ja havia caigut en mans d'Amid al-dawla. Llavors va oferir la submissió i la pau al sultà per mitjà del fill del visir seljúcida Nizam al-Mulk, i va demanar el perdó de genolls. Màlik-Xah I el va perdonar i li va retornar Mossul (i confirmar Alep). Poc després, potser d'acord amb Màlik-Xah I, va entrar en conflicte (1084) contra el príncep seljúcida de l'Àsia Menor, [[Sulayman I ibn Kutalmish]] que ara dominava la regió d'Antioquia que havia arrabassat als bizantins. Múslim reclamava a Sulayman el mateix tribut per Antioquia que els bizantins li pagaven abans, però el seljúcida s'hi va negar. Finalment els dos exèrcits van xocar a la vora d'Antioquia de l'Orontes (maig de 1085). Múslim havia perdut les simpaties entre les tropes turques i àrabs, que van desertar i les forces ukàylides foren derrotades. Múslim i 400 dels seus van morir. Això fou el final del poder ukàylida. Poc després el seu fill Ibrahim ibn Kuraysh, reconegut a Alep, era apartat del poder i la ciutat es va sotmetre a Tutush; a Mossul, Ibrahim va conservar el poder uns anys (fins vers 1090).
|