Tercera via (política): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia'' |
reanomenament |
||
Línia 7:
La tercera via dóna suport a l'obtenció d'un major [[igualitarisme]] a la societat a través d'accions que facen augmentar la distribució d'habilitats, capacitats, i dotacions productives, tot rebutjant la redistribució d'ingressos com el mitjà per aconseguir aquest objectiu.<ref>Jane Lewis, Rebecca Surender. ''Welfare State Change: Towards a Third Way?''. Oxford University Press, 2004. Pp. 4.</ref> A més, emfasitza un compromís en equilibrar pressupostos, proporcionant la igualtat d'oportunitats combinada amb un èmfasi en el concepte de [[Responsabilitat moral|responsabilitat personal]], [[descentralització]] de poder de govern al nivell més baix possible, encoratjament de la [[col·laboració publicoprivada]], millorar les condicions laborals, la inversió en [[desenvolupament humà]], protecció de [[Capital social (sociologia)|capital social]] i protecció de l'entorn.<ref>Pauline Vaillancourt Rosenau. ''The competition paradigm: America's romance with conflict, contest, and commerce''. Lanham, Maryland, USA; Oxford, England, UK: Rowman & Littlefield Publishers, Inc, 2003. Pp. 209.</ref>
La tercera via ha rebut crítiques<ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.com/books?id=UMgUbiRLtOwC&pg=PA35&dq=#v=onepage&q&f=false|títol=Leisure, Sport and Tourism, Politics, Policy and Planning|autor=A.J. Veal|any=2010|pàgines=34–35}}</ref> de sectors [[Conservadorisme|conservadors]] i [[
== Referències ==
| |||