Clément Janequin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 59:
De la producció religiosa d'aquest sacerdot en resta solament una missa i un motet. Pel contrari, ens han arribat, al voltant de tres-centes cançons polifòniques, la més famosa de les quals és l'anomenada ''[[Batalla de Marignano]]'': gran descripció vocal que evoca de forma impressionant els mils rumors de la comtessa, els crits dels soldats, les ordres dels oficials, els tocs de corneta i el fragor de les armes. Amb ella, l'autor adquirí un sobtat renom arreu de tota l'Europa musical; el gran [[Andrea Gabrielli]] féu una transcripció orquestral de la mateixa i [[Francesco da Milano]] l'adaptà per a llaüt. Encara que la ''Batalla'' aparegué durant el segle XIV, període d'''ars nova'', no s'havia escoltat mai res semblant en música. pel demés, la majoria de les seves cançons tracten temes molt diferents. A Janequin li agradava posar música a desenfadades poesies galants, sempre a costa de la dona (per això fou considerat un anti-feminista en la famosa ''querelle des femmes''). Però també sabia donar veu a temes sentimentals, malgrat que un xic maliciosos, o a texts elegíacs o, cosa nova per a l'època a arguments baquis.
A vegades connectava amb la melangia i els esllanguiments de [[Josquin Des Prés|Josquin]] ''(L'amor, La mort i la vida, Pobre cor cansat)''; altres vegades es torna satíric, amb vives escenes descriptives ''(L'empolainament de les dones, La gelosia)''. En la magnifica cançó titulada ''La caça'' ens fa assistir a totes les peripècies de l'acció, a la persecució del [[cérvol]] per part dels cortesans en el bosc de [[Fontainebleau]], i a l'arribada del rei, que finalment mata a l'animal. En ''Cant dels ocells'', els petits volàtils fan burla del ''cucut'', i en el ''Cant de l'[[alosa vulgar|alosa]]'' el compositor troba el pretext per a delicioses tonades.
L'art desimbolt i brillant d'aquest músic original marca amb la seva petjada tota una època. tingué molts imitadors, entre ells el flamenc [[Nicolas Gombert]], que l'imità amb ''La caça de la llebre'' i ''El cant dels ocells'', i el francès [[Guillaume Costeley]], que imità la seva ''Batalla'' en ''La presa de Le Havre'' i ''La presa de Calais''. El llenguatge musical de C. Janequin preparà un procés que transformà gradualment el [[contrapunt]] en [[harmonia (música)|harmonia]], l'escriptura dita horitzontal de les diverses melodies que coexistien simultàniament, en escriptura vertical dels sons que se superposen als acords. Janequin utilitzà encara, amb sobrietat, els artificis del contrapunt, el ''cànon'' i l'''imitació''; però la seva creació estava orientada vers el descobriment del nou món de l'harmonia, el qual implica un gradual abandonament de les escales medievals i l'ús de les modernes ''tonals''.
El seu estil coral es distingeix per una limpidesa que li prové de l'exemple de Josquin, al que conegué i la qual ensenyança probablement rebé. La seva predilecció per la descripció sonora el portava a usar l'onomatopeia amb una perícia i una inspiració que es dirien barroques ''(Lire, lire, ly, ferelire li lity pitire...Fan fari lari laron, fan fari lari Iraron, fan...)'' a reforçar la rima interna amb irresistibles efectes martellets ''(Or oyez tue, tue, tue, ce vilain cornu, coqu, tortu, bossu...)''. La seva rítmica era franca i vigorosa, però ensems dúctil i subtil, i alterna amb naturalitat el binari i el ternari. Finalment, el seu melodisme diatònic l'inclinà en les seves últimes composicions a un expressiu cromatisme, a exemple dels madrigalistes italians.
== Referències ==
| |||