La [[Caiguda de Constantinoble]] en 1453 va despertar el temor d'una amenaça otomana sobre Itàlia i els territoris venecians de l'[[Egeu]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stinger |nom=Charles L. |títol=The Renaissance in Rome |url= http://books.google.cat/books?id=-uQYq9uMoOsC&pg=PA112&dq=constantinople+lodi+egean&hl=ca&sa=X&ei=7uUvVImiKYXtO87DgcgK&ved=0CFgQ6AEwBg#v=onepage&q=constantinople%20lodi%20egean&f=false |llengua=anglès | editorial=Indiana University Press |data=1998 |pàgines=112 |isbn=0253334918}}</ref> el que va propiciar el [[tractat de Lodi]] entre Milà i Venècia en [[1454]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Cadenas y Vicent |nom=Vicente |títol=La República de Siena y su anexión a la corona de España |url= http://books.google.cat/books?id=bHxh_I8V4CUC&pg=PA14&dq=lodi+1454+constantinoble&hl=ca&sa=X&ei=DaYvVOihH8ziO8CDgdAO&ved=0CEMQ6AEwBTgK#v=onepage&q=lodi%201454%20constantinoble&f=false |llengua= castellà | editorial=Ediciones Hidalguia |data=1985 |pàgines=15 |isbn=8400059131}}</ref> a la qual després es van adherir Florència i Nàpols. L'objectiu dels signants, que començaven a témer l'hegemonia francesa, va ser mantenir l'equilibri interior de la península italiana.
El seu regnat s'acabà amb la [[Guerra venecianogenovesa]] que s'inicià el [[1454]] i derivà amb la [[guerra arago-genovesacatalanogenovesa]] en la qual [[Bernat I de Vilamarí]] va [[Batalla naval de Ponça (1454)|destruir pràcticament del tot]] un comboi de naus mercants [[República de Gènova|genoveses]] a la [[Mar Tirrena]], a prop de l'[[Illa de Ponça]].<ref>{{GEC|0016890|Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt}}</ref> El [[1457]] prengué el comandament d'una flota de 60 vaixells, amb la qual atacà la costa enemiga i [[Setge de Noli|conquerí Noli]] i [[Setge de Gènova|va assetjar la capital]], [[Gènova]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Capmany de Montpalau i de Surís |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís |títol=Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona |url= http://books.google.cat/books?id=E9xS28gmxVYC&pg=PA152&lpg=PA152&dq=vilamar%C3%AD+noli+1457&source=bl&ots=GqGOI96CKp&sig=18Xvw_jOhQd-TilcuewTJdg_F18&hl=ca&sa=X&ei=gJfuUtPQJeTY0QWemYHgBg&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=vilamar%C3%AD%20noli%201457&f=false |llengua= castellà | editorial=Imprenta de D. Antonio de Sancha |data=1779 |pàgines=152 |isbn=}}</ref> la mort d'Alfons el Magnànim ([[27 de juny]] del [[1458]]) l'obligà a suspendre les operacions navals i retirar-se<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=XIV Congresso di storia della Corona d'Aragona: 2 [i.e. Sez. B]. Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XV) |volum=vol.3 |capítol=Organització d'una armada contra Gènova |url= http://books.google.cat/books?id=DeEpAQAAMAAJ&q=1458+genova+magn%C3%A0nim&dq=1458+genova+magn%C3%A0nim&hl=ca&sa=X&ei=8JnuUvWRHcWb1AXD6YHYBw&ved=0CDsQ6AEwAjgK |llengua= | editorial=C. Delfino |data=1996 |pàgines=12 |isbn=}}</ref> tot i que la Guerra venecianogenovesa encara continuava.{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1962|p=680}}
