Comtat de Savoia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
inicio article |
m finalitzo |
||
Línia 1:
{{FixHTML|begin}}
{{Estat_desaparegut
|nom_oficial = Comitatus Sabaudiae <small>(en [[llatí]])</small><br>Comté de Savoie <small>(en [[francès]])</small><br>Contea di Savoia <small>(en [[italià]])</small>
|imatge_bandera= Sin bandera.svg
|imatge_escut= Coat of arms of the House of Savoy (early).svg |status= <small>[[Estat]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]</small>
|forma_de_govern = [[Monarquia]]
Linha 63 ⟶ 62:
==Situació geogràfica==
El territori del Comtat de Savoia es va extendre en les valls [[Alps|alpines]] entre [[Itàlia]] i [[França]], ocupant les zones properes a la ciutat de [[Chambéry]] en els actuals territoris de la [[Savoia]] i [[Alta Savoia]], així com la [[Vall d'Aosta]], els territoris muntanyencs del [[Piemont]] i alguns [[cantó suís|
==Història==
===Creació del comtat===
El comtat fou creat el [[1003]] per [[Rodolf III de Borgonya]], [[rei de Borgonya]], per tal d'ampliar els seus dominis sobre els territoris del nord de la [[península Itàlica]] i mantenir-lo a les valls alpines. La disgregació total, però, del [[regne de Borgonya]] l'any [[1032]] l'[[emperador]] [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic]] concedí plens poders a [[Humbert I de Savoia]], iniciador de la [[dinastia Savoia#Comtes de Savoia|dinastia comtal]] i li donà el permís d'utilitzar l'àguila imperial alemanya en el seu [[escut d'armes]]. La ciutat de [[Chambéry]], la més important de l'època en aquella zona, en fou la seva capital fixa.
[[Imatge:Umberto Biancamano di Savoia.jpg|right|thumb|Imatge d'[[Humbert I de Savoia|Humbert I]], el primer [[comte de Savoia]].]]
El matrimoni d'[[Adelaida de Susa]], marquesa de Torí, amb [[Odó I de Savoia|Odó de Savoia]] comportà la unió als territoris de Savoia els de la [[Vall del Susa]] i del Marquesat de Torí, territori que s'extenia pel [[Piemont]].
La participació d'[[Amadeu III de Savoia]] en la [[Segona Croada]], en la qual morí, va permetre a la [[Dinastia Savoia]] incorporar a l'escut d'armes la creu dels croats. [[Tomàs I de Savoia|Tomàs I]] fou nomenat vicari imperial l'any [[1225]] per part de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic]], restaurant els dominis de la casa al Piemont i ampliant les seves possessions als [[Alps]].
El [[1285]], a la mort de [[Felip I de Savoia]], el comtat es veure sacsejat per conflictes dinàstics familiars, sent succeït pel seu nebot [[Amadeu V de Savoia]]. Si bé aquest conservà el títol comtal i el control de les rutes comercials a través dels Alps, entrà en lluita amb el seu germà petit Lluís, el qual ocupà la zona nordoriental del [[Vaud|país del Vaud]], i també amb el seu parent Felip que ocupà bona part dels Piemont. [[Aimone de Savoia]] aconseguí fer-se de nou amb el territori del Piemont, i el fill d'aquest, [[Amadeu VI de Savoia|Amadeu VI]] va adquirir els territoris de [[Biella]], [[Cuneo]], [[Santhià]] i el país de Vaud. El [[1388]] [[Amadeu VII de Savoia|Amadeu VII]] aconseguí unir als dominis dels Savoia el [[Comtat de Niça]].
===Vers el Ducat===
{{Vegeu també|Ducat de Savoia}}
El [[1416]] l'[[emperador]] [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic]] elevà el títol d'[[Amadeu VIII de Savoia]] de [[comte]] a [[duc]], establint doncs la nova denominació de [[Ducat de Savoia]].
==Vegeu també==
| |||