Alfons el Magnànim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 19893306 de 79.108.189.8 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
Es desfà la revisió 19893293 de 79.108.189.8 (Discussió) Etiqueta: Desfés |
||
Línia 26:
Tot just pujar al tron Alfons volia recomençar la tradicional guerra entre catalans i genovesos aprofitant que llavors expirava la treva de tres anys pactada el 1413. Però el Parlament català reunit aquell any 1416 va denegar el subsidi a instàncies de l'estament militar, i per tant el 1417 hagué de renovar la treva.<ref name="Diccionari"/>
El maig del 1420 Alfons s'embarcà en una expedició per consolidar el domini catalano-aragonès a les illes de Sardenya, Sicília i Còrsega. Durant aquest període de viatge constant va interessar-se per la successió del [[regne de Nàpols]], on governava la [[Joana II de Nàpols|reina Joana II]] sense descendència, i aquesta el va adoptar com a futur hereu l'agost de 1420.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Figueres |nom=Josep M. |títol=Història contemporània de Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=WXpu47ZF1vwC&pg=PA37&dq=alfons+1421+hereu&hl=ca&ei=6DJoTcC4K4zrOffJvMYL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q=alfons%201421%20hereu&f=false | editorial=Editorial UOC |data=2003 |isbn=8483187736 |pàgines=p.37 }}</ref> Alfons va derrotar l'octubre del 1421 amb un estol comandat per [[Romeu de Corbera]] als genovesos a la [[batalla de la Foç Pisana]],<ref>{{es}} Josep Ametller i Vinyas, ''Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV'', p.118-120</ref>
Després de combatre contra les tropes de [[Muzio Sforza]] [[Batalla del Castel Capuano|entorn del Castel Capuano]], on la reina estava sent assetjada, Alfons el Magnànim es va haver de retirar al [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]], però el suport de les 22 galeres comandades per [[Joan Ramon Folc II de Cardona]] va millorar la seva posició.<ref>{{ref-web |url= http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0014923 |títol=Joan Ramon Folc de Cardona | consulta=8 maig 2011 |obra= | editor=Enciclopèdia.cat |data= |llengua= }}</ref> La reina, pressionada pels angevins féu marxa enrere i el 1423 adoptà [[Lluís III de Provença|Lluís III d'Anjou]] (qui onze anys abans havia estat competidor del seu pare al [[Compromís de Casp]]) i Alfons va posar rumb de tornada als seus regnes, no sense abans [[Saqueig de Marsella|destruir el port de Marsella]] amb la seva flota, el més important dels dominis angevins,<ref>{{es}} Luis Suárez Fernández, ''[http://books.google.cat/books?id=oM93XvTFdPIC&pg=PA492&dq=marsella+1423&hl=ca&ei=h5jjS5W9K-OfOPbtteUN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CFwQ6AEwBw#v=onepage&q=marsella%201423&f=false Historia de España antigua y media]'', p.492</ref> i deixant [[Arnau Sanç]] de castlà del [[Castell Nou de Nàpols]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cassetta |nom=Giuseppe |títol=Storia del regno di Napoli |volum=vol.3 |url= https://books.google.es/books?id=5hbanK5YnM0C&pg=PA198&lpg=PA198&dq=sanz+arnaldo+napoli+castelnuovo&source=bl&ots=w9TfTCLJb6&sig=COSMIL2-eRBvgAVoFtskf_CoZGk&hl=ca&sa=X&ved=0CC8Q6AEwAmoVChMI98an5IDgxgIVRLQUCh0IpwfM#v=onepage&q=sanz%20arnaldo%20napoli%20castelnuovo&f=false |llengua=italià | editorial=Gaetano Romeo Strada Tribunali n. 168 |data= |pàgines=198 |isbn=}}</ref>
| |||