Viquipèdia

Califat Abbàssida: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Substitució de Fatimid_flag.svg per Rectangular_green_flag.svg.
Cap resum de modificació
Línia 76:
 
== Orígens del llinatge Abbàssida ==
El llinatge abbàssida té un origen comú amb els [[omeies]]: Qurayx Abd-Manaf, pare d'Abd-Xams (ancestre dels [[omeies]]) i de [[Hàixim ibn Abd-Manaf]], que fou pare d'[[Abd-al-Múttalib ibn Hàixim]], que al seu torn va tenir tres fills: [[Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib|Alal-Abbàs]], [[Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib|Abd-Al·lah]] i [[Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib|Abu-Tàlib]]. Abd-Al·lah fou el pare de [[Mahoma]].
 
Els omeies, que només descendien indirectament del profeta, trobaren gran dificultat en fer-se respectar pels àrabs de la península aràbiga i de les regions orientals; fou necessària la ferotge energia d'[[Alal-Hajjaj ibn Yússuf]] per assegurar llur supremacia i impedir que els descendents d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] arribessin al poder aprofitant la simpatia general de què eren objecte. Cap a la fi de l'època omeia el poder se'l disputaven dos grups [[xiïta|xiites]]: els [[alides]] moderats, dirigits pels descendents d'Alí i la seva filla [[Fàtima az-Zahrà|Fàtima]], i els extremistes, dirigits pels descendents del mateix Alí i de [[Muhàmmad ibn al-Hanafiyya]], que reberen el nom d'[[haiximites]] en al·lusió a Hàixim ibn Abd-Manaf, besavi de [[Mahoma]]. Els descendents d'Alal-Abbàs es declararen decidits protectors dels alides i després prengueren peu en la divisió d'aquest partit per a presentar en lloc secundari un dels seus membres com a hereu del califat.
 
El fundador del llinatge és [[AlAbbàs ibn Abd-al-Múttalib|al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib]], oncle de Mahoma,<ref name="dic" /> el fill del qual fou [[Abd-Al·lah ibn al-Abbàs]], que va tenir un fill anomenat [[Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs]], que s'intitulà [[imam]] i que va deixar quatre fills (Muhàmmad, Abd-Al·lah, Issa i Sulayman). El fill gran, [[Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah]], secretament reconegut com a imam a la mort d'[[Abu-Hixman]], passà a ser el cap del partit dels haiximites a la mort del seu pare el [[716]] i començà immediatament un proselitisme que tingué especial ressò entre les classes humils, proletàries, i heterodoxes de l'imperi i, molt en concret, entre les minories religioses de la zona oriental de Pèrsia, al [[Coràsmia]], on els [[Zoroastrisme|mazdeistes]] i [[budisme|budistes]] es convertiren a l'islam per donar suport, armes en mà, la predicació d'un dels principals activistes haiximites: el persa [[Abu-Múslim]]. Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah fou pare d'[[Ibrahim ibn Muhàmmad]], d'[[Asas-Saffah]] i [[Al-Mansur (abbàssida)|Alal-Mansur]], els dos primers califes abbàssides.
 
== Establiment de la dinastia ==
Els abbàssides, que havien adoptat el color negre per barrets vestits, i enarborant l'estendard negre que les profecies escatològiques de l'època atribuïen al [[Al-Mahdí (abbàssida)|Mahdi]],<ref>Stanley Sandler, ''[http://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&pg=PA2&lpg=PA2&dq=black+messiah+abbasid&source=bl&ots=XosCYuuQod&sig=6DkHBT1KpWdJoRZqFpj1pF9PQIk&hl=ca&ei=hh87TfvJDNSq8AOqldXbCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=fals Ground warfare: an international encyclopedia]'', v.1, p.2 (en anglès)</ref> s'[[Revolució abbàssida|aixecaren]], i les seves forces, sortint de [[Coràsmia]], venceren a l'exèrcit omeia i creuaren l'[[Èufrates]] el [[749]]. L'avanç victoriós dels revoltats no fou tallat ni per l'empresonament ni la mort d'[[Ibrahim ibn Muhàmmad]] pel califa [[Marwan II]]. Immediatament es posà enfront de llurs partidaris el seu germà [[Abu-l-Abbàs as-Saffah|Abu-l-Abbàs]], i les tropes governamentals manades pel califa en persona foren vençudes definitivament en la [[batalla del riu Zab]] el [[750]] per [[Abd-Al·lah Allah benibn Alí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=at-Tabarí |nom=Muhàmmad ibn Jarir |enllaçautor=Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí |cognom2=Williams |nom2=John Alden |títol=The 'Abbasid Revolution A.D. 743-750/A.H. 126-132 |url= http://books.google.cat/books?id=gtMSxL9DJrkC&pg=PA169&lpg=PA169&dq=750+zab+b.+ali&source=bl&ots=pg-_E7pDVF&sig=N4k9SYsULtN8BjUEwbEOY2S6Cno&hl=ca&sa=X&ei=zKXkUNDKJcOKhQe66oGYBg&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q=750%20zab%20b.%20ali&f=false |llengua=anglès | editorial=John Alden Williams |data=SUNY Press |pàgines=p.169 |isbn=0791406253}}</ref> prop de la ciutat de [[Mosul]] i Abu-l-Abbàs, anomenat ''Saffâh'' o ''Essafah'' (el sanguinari) fou reconegut com a califa a [[Kufa]] el 750,<ref>Ira Lapidus, ''A History of Islamic Societies''. Cambridge University Press. 2002 ISBN 0-521-77056-4 p.54 (en anglès)</ref>
apoderant-se del califat. Marwan fugí a Egipte, però allà fou empresonat i executat,<ref>{{Ref-llibre |cognom=ibn Jarir at-Tabarí |nom=Muhàmmad |enllaçautor=Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí |cognom2=Williams (trad.) |nom2=John Alden |títol=The History of Al-Tabari: The Challenge to the Empires |llengua=anglès | editorial=SUNY Press |data=1985 |pàgines=p.166 |isbn=0873958845}}</ref> i es condemnà a una mort ignominiosa a més de 60 individus de la família reial. Aconseguí escapolir-se d'aquesta persecució un nét d'[[Hixam ibn Abd-al-Màlik]] anomenat [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman]] (servidor del pietós), el qual, després de portar una vida errant per [[Ifriquiya|Ifríqiya]], desembarcà al [[Valiat d'Al-Àndalus|Valiat de l'Àndalus]], llavors província de l'imperi àrab, on fou molt ben acollit i proclamat emir, continuant en aquest país la dinastia omniada, que regnà prop de tres segles ([[756]] - [[1031]]).
 
El califa [[Harun alar-RashidRaixid]] havia previst que després de la seva mort els seus dos fills lluitarien per la successió al califat i va decretar que [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amín]] governaria el califat abbàssida fins a la seva mort, mentre que [[al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] actuaria com a virrei de la província de Khorasan a l'est de l'Iran. Després, al-Mamun, o un dels seus fills succeïria al-Amin com califa, i a continuació algú triat per al-Amin, però això no va reixir i la [[guerra civil dels abbàsides]], del [[811]] al [[813]] va acabar amb victòria d'al-Mamun i la derrota i mort d'al-Amín.
 
La victòria dels abbàssides sobre els omeia es va fonamentar en el descontenament entre els ciutadans musulmans no àrabs, que eren tractats com a ciutadans de segona. La instauració de la dinastia es va fonamentar en el principi que tots els musulmans són iguals davant la llei.<ref>Antoni Segura i Mas, ''Aproximació al món islàmic. Des dels orígens fins als nostres dies''. Editorial Pòrtic. 2000 ISBN 978-84-7306-634-1</ref> Els no àrabs que accediren a alts càrrecs de l'administració, però privilegis dels àrabs es mantingueren intangibles, absents d'impostos, i la política seguí les directrius de la dinastia anterior.
 
Els 37 califes abbàssides regnaren fins al [[1258]]. Els seus dominis restaren reduïts als d'[[Àsia]], després de l'emancipació del [[Califat de Còrdova]] sota els omniades, i d'[[Ifriquiya]] sota els [[aglàbides]], poc temps després. Fomentaren la civilització en aquest continent, sent l'època de major esplendor el regnat d'[[Harun alar-Rashid]]Raixid, nét de l'anomenat Alal-Mansur, al qual les llegendes presenten com un sobirà model, molt amant de la literatura i de les arts. Fou just i benigne, salvat en alguns casos, restant el seu regnat en la memòria de les nacions mahometanes com l'edat d'or de llur dominació.
 
== Califat de Bagdad ==
[[Abu-l-Abbàs as-Saffah|As-Saffah]] fou succeït pel seu germà Abu-Jàfar, anomenat pels occidentals [[Al-Mansur (abbàssida)|Alal-Mansur]], ''el Victoriós'', des del [[753]] a [[774]] en referència a què, per evitar que es revoltessin i acabar ràpidament amb els [[omeies]], convidà a tots ells a un gran tiberi i els féu degollar, servint després la taula per a celebrar la festa. Al-Mansur fou un dels sobirans més cruels, però també un dels més grans que han existit. Consolidà la dinastia, perseguint llurs enemics, especialment els alides, agreujats per l'apartament en què els tenia, i fomentant entre els perses i els àrabs les tendències nacionalistes extremes, procurà unir els moderats, traslladant la capital de Kufa a [[Bagdad]], fundada el [[762]] i situada en la zona fronterera d'ambdós pobles, des de la qual època fou la seu dels califes. Aquesta tendència del seu govern s'encarnà també en la intel·ligent família de ministres [[barmàquides]] oriünda de la [[Pèrsia]] oriental. Portà l'Imperi a un alt grau de floriment, el qual, una mica pertorbat per les freqüents rebel·lions dels seus enemics, persistí encara sota el regnat del seu fill [[Al-Mahdí (abbàssida)|Alal-Mahdí]] ([[775]] - [[785]]) i de llurs néts [[Al-Hadi (abbàssida)|Alal-Hadi]] (785-[[786]]) i [[Harun ar-Raixid]] (786-[[809]]).
 
Durant el govern d'Harun es notaren alguns senyals de decadència, qui, des que el [[803]], mogut sens dubte per la gelosia, ensorrà als poderosos barmàquides. No va ser un sobirà intel·ligent des del moment que no pogué reprimir sinó de manera incompleta les rebel·lions, cada vegada majors, i la divisió testamentaria de l'imperi entre llurs fills [[Al-Amín (abbàssida)|Alal-Amín]] (809-[[813]]), en qualitat de califa i sobirà de l'[[Occident]], i [[Al-Mamun (abbàssida)|Alal-Mamun]], en la de governador de les províncies de l'[[Orient]], fou el germen de la guerra civil, en la qual sucumbí Alal-Amín, derrotat per [[Tàhir]], generalíssim d'Alal-Mamun.
 
=== Govern d'Alal-Mamun ===
[[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] restablí l'ordre i contribuí en gran manera al floriment de les ciències, per la qual raó els àrabs (o millor dit els musulmans de totes les nacions que escriuen en àrab) han estat els intermediaris entre la civilització grega i l'occidental.
 
El regnat d'al-Mamun marca el principi del gran segle d'or de les ciències i de les lletres àrabs. Segons conten les cròniques, una nit se li aparegué en somnis [[Aristòtil]] i l'aconsellà que es preocupés de l'estudi de la ciència grega.<ref>(en anglès) Hamid Naseem, ''[http://books.google.cat/books?id=17ggUs-w38QC&pg=PA14&dq=al-Mamun+aristotle&hl=ca&ei=uiA7Tf6IDsiXOvH_7ZEL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Muslim philosophy: science and mysticism]'', p.14</ref> Al despertar, el califa volgué fer realitat el somni i començà a cercar manuscrits dels savis de l'antiguitat, que pagà a preu d'or, i despatxà ambaixades a Bizanci amb la fi d'adquirir les obres mestres de [[Plató]], Aristòtil, [[Arquimedes]] i tots els savis que coneixia d'oïda. Per impulsar aquests estudis fundà ''dar al-hikma'' ([[Casa de la Saviesa]]), una espècie de biblioteca i ''scriptorium'', en la qual treballaren quasi tots científics de nota de l'època i on el grec, el siríac i l'àrab eren llengües sovint utilitzades.
 
Únic amo de l'imperi, Alal-Mamun, va saber mantenir bones relacions amb els [[xiïtes]] i dolentes [[sunnites]] i això es troba en la base de les discussions teologico-filosofiques que han escindit l'Islam. Pels sunnites era qüestió de principis admetre que l'[[Alcorà]], que conté la paraula de Déu, és etern i increat, és a dir, el ''Verb de Déu'' existia amb Aquest. Però Alal-Mamun, basant-se en el mateix Alcorà, en l'assora 43, verset 2/3: "Ens hem donat (''chaalna- hu'') un Alcorà àrab", sostenia, recolzant així els [[mutazilites]], partidaris del lliure albir, tot el contrari. I com que estava disposat a fer compartir llurs idees pels funcionaris de l'administració, decidí que aquests fossin interrogats vers aquest extrem per la [[mihna]], que havia actuat abans perseguint als heretges i relapses, alliberant al govern d'heterodoxes i els funcionaris es defensaren jurant en fals (l'Islam admet la ''taqyya'' o abjuració, en el cas que la vida dels seus fidels estigui en perill) o resistint-se i anant a parar amb llurs ossos a la presó i al turment, com va ocórrer amb el gran jurista Ibn Hanbal. La mort d'Alal-Mamun marca el principi de la fi de l'època dorada de la dinastia
 
=== Declivi ===
[[al-Mútassim (abbàssida)|Al-Mútassim]], a causa dels constants aldarulls de [[Bagdad]], traslladà la seva residència a [[Samarra]], a la vora del [[Tigris]], i fundà els [[mamelucs]], una nombrosa guàrdia d'esclaus. El seu fill [[Al-Wàthiq (abbàssida)|al-Wàthiq]] (842-[[847]]) féu créixer l'odi que per totes parts li tenien a causa de llur gasiveria i de la persecució dels ortodoxos.
 
[[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Mutawàkkil]] (847-[[861]]), elevat per la guàrdia a la dignitat de califa, tractà d'assegurar-se el suport de l'ortodòxia, que influïa molt sobre el poble, mitjançant l'aboliment del dogma de Mamún i la persecució dels teòlegs liberals; però com a sobirà fou luxuriós i cruel. Intentà ampliar les bases del seu poder, però e penes tingué èxit malgrat haver derogat el decret d'[[Al-Mamun (abbàssida)|Alal-Mamun]] sobre la creació de l'[[Alcorà]], posà la [[Mihna]] al servei del que tradicionalment s'havia vingut entenent per ortodòxia i reforçà les mesures discriminatòries respecte de cristians i jueus. Llur propi fill [[Al-Mustànsir (abbàssida)|al-Mustànsir]] es conjurà contra ell, i amb l'auxili de la guàrdia turca, el féu assassinar, però morí el [[862]], probablement per emmetzinament.<ref>[[Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí]], ''[http://books.google.cat/books?id=MNQFS2jzwFcC&pg=PA219&dq=Al-Muntasir+death&hl=ca&ei=BSI7TeSaFoKVOpewyOwK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=Al-Muntasir%20death&f=false The history of al-Tabarī: Vol. XXXIV Incipient decline]'', p.219(en anglès)</ref>
A la seva mort, la més espantosa anarquia féu osca en l'Iraq, on un segle de bon govern havia permès que s'estructurés una societat capitalista molt evolucionada
 
Línia 113:
a cavall de [[Síria]], [[Mesopotàmia]] i el [[Nechd]]. Un impost progressiu sobre la renda havia d'acabar amb la igualtat econòmica de tots els ciutadans. A l'extrem occidental, triomfaven les doctrines [[ismaïlita|ismailites]], que donarien origen a l'[[anticalifat fatimita]] i al [[califat de Còrdova]]; a Pèrsia era la mateixa xiïta, en la seva expressió més original, la que feia impossible el govern des de Bagdad.
 
Els califes que foren succeint-se, elevats, quasi tots ells, al tron per la guàrdia: [[Al-Mustaín (abbàssida)|Alal-Mustaín]] fins al [[866]], [[Al-Mútazz (abbàssida)|Alal-Mútazz]] fins al [[869]], [[Al-Muhtadí (abbàssida)|Alal-Muhtadí]] fins al [[870]], [[Al-Mútamid (abbàssida)|Alal-Mútamid]] fins al [[892]], [[Al-Mútadid (abbàssida)|Alal-Mútadid]] fins al [[902]], [[Al-Muktafí (abbàssida)|Alal-Muktafí]] fins al [[908]], [[Al-Múqtadir (abbàssida)|Alal-Múqtadir]] fins al [[932]], [[Al-Qàhir (abbàssida)|Alal-Qàhir]] fins al [[934]], [[Ar-Radi (abbàssida)|Arar-Radi]] fins al [[940]], [[Al-Muttaqí (abbàssida)|Alal-Muttaqí]] fins al [[944]].
 
El procés de disgregació i descomposició conegué un breu parèntesi durant el regnat d'Alal-Mútamid, que implantà l'ordre a Bagdad i va contenir els càrmates i els ''zanch''. Al-Mutadid restablí l'autoritat a [[Pèrsia]] i [[Egipte]] però sls seus successors veieren com es restringia la seva zona d'influència i d'autoritat, havent de delegar el poder reial en un ''Amir al-umara'' (''Príncep dels prínceps''), calc del títol califal de ''Príncep dels Creients''.
 
Sorgiren arreu governadors que es feren independents, entregats a una vida de cràpules: els [[aglàbides]] a l'Àfrica occidental; els [[tulúnides]] a [[Egipte]]; els [[hamdànides]] al nord de [[Síria]]; els [[safàvides]] a Pèrsia; els [[samànides]] a [[Coràsmia]]; els [[alides]], als encontorns del mar [[Caspi]], mentre que grans porcions de l'imperi foren per les sectes dels ismaelites, kàrmates i fatimites. En pujar al tron el califa [[Al-Mustakfí (abbàssida)|Alal-Mustakfí]], el 944, quedà reduït el seu govern a la ciutat de Bagdad.
 
=== Tutela buwàyhida ===
El cap dels [[Buwàyhides]], [[Muïzz-ad-Daula]], s'aprofità, el [[946]], de la feblesa d'[[Al-Mustakfí (abbàssida)|Alal-Mustakfí]] per apoderar-se de [[Bagdad]]. El califa fou cegat i [[Al-Mutí (abbàssida)|Alal-Mutí]] nomenat com a successor. S'estableix la necessitat de l'existència del califa per a la supervivència de l'Islam i es fa d'aquest postulat la peça clau de la doctrina política de l'Estat. El càrrec de califa, ombra de Déu en la terra, posseïdor dels poders temporal i espiritual, de conducta sempre recta dintre dels límits de la ''xaira'' restà reduït a una simple funció decorativa, destinat a legitimar el poder temporal dels que l'assolissin, el sol·licitessin i sempre que llurs interessos no contraposessin als dels ''Amir al-umara''.
 
El califat abbàssida, degué seva la salvació a la tutela que exerciren els seus propis enemics mentre contribuí a escindir el [[xiisme]] i a treure impuls al seu sector extremista representat pels [[fatimites]], que un cop ocuparen [[Egipte]] constituint un perill per al Proper Orient veieren neutralitzats llurs esforços per les prèdiques dels xiïtes [[duodecimams]], que creien que el califat pertanyia a [[Muhàmmad al-Mahdí]], el dotzè descendent d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], que havia desaparegut un segle abans, passant a ser l'imam ocult. Els fatimites foren incapaços d'apoderar-se de les costes del [[golf Pèrsic]], que controlaven des de temps immemorial el comerç amb [[Indonèsia]] i la [[Xina]] i procuraren desviar el tràfic marítim envers el mar [[Roig]], en el seu poder, i aprofitaren l'avinentesa de què el terratrèmol de 977 havia destruït el gran port de [[Siraf]], deixant en la ruïna als armadors que en ell residien.
Línia 131:
Els [[seljúcides]], sunnites, ortodoxes, i sense vel·leïtats envers el xiisme, al que combateren materialment i esperitualment, salvaren durant més d'un segle la vella dinastia àrab, per a la qual ésser dòcil als nous amos degué ser relativament fàcil. La creació de les madrasses, embrio de les futures universitats, permeté formar ideològicament els quadres de l'administració i als [[alfaquí|alfaquins]]. El xiisme, molt afeblit per l'anquilosament del [[califat fatimita]] i escindit en infinitat de grups, intentà sobreposar-se a la seva desaparició mitjançant la [[secta dels assassins]], assassinar a traïció a les més altes dignitats de l'estat seljúcida.
 
=== Restitució d'Anan-Nàssir ===
A finals del segle XII, [[An-Nàssir (abbàssida)|Anan-Nàssir]] aconseguí que se'ls restituís el territori de Bagdad com a principat independent aprofitant les circumstàncies internes i externes que se li presentaven: el perill mongol obligava als Kwarizm-xah perses a preocupar-se de la seva frontera oriental, i els croats atreien les forces dels [[aiúbides]], mentre les querelles internes anul·laven el poder dels últims seljucides, i així, a partir de 1194, aprofitant el buit de poder creat a l'Iraq, exercí de fet llurs atribucions temporals.
 
Ocupada Pèrsia pels mongols, [[Hülegü]], nét de [[Genguis Khan]], amb llurs hosts conquerí Bagdad<ref name=Venegoni>L. Venegoni (2003). [http://www.transoxiana.org/Eran/Articles/venegoni.html Hülägü's Campaign in the West - (1256-1260)], ''Transoxiana Webfestschrift Series I'', Webfestschrift Marshak 2003.(en anglès)</ref>
el [[10 de febrer]] de [[1258]] ([[Setge de Bagdad (1258)|Setge de Bagdad]]), i el califa [[Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah|Alal-Mustàssim]], fou executat. La rendició de Bagdad representa un fort cop per l'[[islam]], tan fort com fou per la cristiandat la [[caiguda de Bizanci]] en mans dels turcs otomans un parell de segles després.
 
== Disgregació del califat ==
Línia 148:
== Soldanat del Caire ==
[[Fitxer:Posta de Sola al Nil.JPG|thumb|Posta de sol al Nil]]
Durant la [[dinastia aiúbida]] els [[mameluc]]s es van anar integrant progressivament en l'estructura de poder i van acabar formant part de les intrigues de la cort. El juny de 1249, quan la [[Setena Croada]] liderada per [[Lluís IX de França]] va atacar Egipte i el sultà As[[as-SalihSàlih Ayyub]] va morir, el mamelucs van prendre el poder i van contraatacar. Van derrotar els croats i van fer presoner al rei Lluís, pel que van obtenir una recompensa de 250.000 lliures. El comandant mameluc [[Al-Muïzz Àybak|Aybak]] va ser assassinat pel vice-regent Qutuz[[Qútuz]], que seria el fundador formal del primer soldanat mameluc d'Egipte i de la [[Dinastia bahrita|dinastia Bahribàhrida]].
 
El 1258, quan les tropes mongoles d'[[Hülegü]] van [[Setge de Bagdad (1258)|saquejar Bagdad]] i [[Damasc]], van exigir la rendició del [[El Caire|Caire]]. QutuzQútuz va fer matar els enviats d'Hulegu i va aconseguir derrotar els mongols a la [[Batalla d'Ayn Jalut]]. Quan el victoriós QutuzQútuz va tornar al Caire va ser assassinat pel general Baibars[[Bàybars I|Bàybars]], que prengué el poder.
 
Aquesta dinàmica continuaria en els següents segles, ja que el règim mameluc afavoria les intrigues i els complots: cada sultà que obtenia el poder expulsava tots els homes de confiança del seu predecessor i ocupava els càrrecs amb gent del seu propi clan, creant constants lluites de poder i ànsies de venjança. Dels quaranta-cinc soldans mamelucs a Egipte, vint-i-dos van accedir al poder per mètodes violents. La durada mitjana del regne dels soldans era de set anys. El soldanat mameluc va continuar fins al 1517, en què Egipte va ser conquerit per l'[[imperi Otomà]]. La institució dels mamelucs continuaria sota el poder turc, però ja no governaven el soldanat.
 
== Administració ==
[[Al-Mansur (abbàssida)|Al-Mansur]] pot ser considerat el verdader assentador de la dinastia després de desfer-se dels massa idealistes, com Abu Muslim, que no entenia els sacrificis particulars en llor de la majoria, i dels massa servils que intentaven adorar-lo com encarnació de Déu. Reorganitzà l'administració, fundà Bagdad i intentà consolidar la seva autoritat reforçant els vincles religiosos amb preferència als racials. En aquest aspecte, la política abbàssida serà constant i tendirà a desfer la situació establerta en favor dels àrabs per [[Úmar ibn al-Khattab]], assolit finalment per [[Al-Mútassim (abbàssida)|Alal-Mútassim]] un segle després.
 
L'àrab continuà sent la llengua oficial de l'administració, i l'estructura administrativa va respondre a la utilitzada pels sassànides en substituició de l'esquema [[llatí]] utilitzat pels governs omeia. Conseqüències menys greus va tenir la seva entrada en l'ortodòxia: era impossible governar a tants milions de súbdits que no compartien les idees extremistes en nom de les quals s'havia fet la revolució, i la ''domesticació'' posterior dels xiïtes, a base d'omplir-los de prebendes o de liquidar-los a traïció.
Línia 167:
== Abbàssides de Bagdad ==
[[Fitxer:Abbasids.png|thumb|500px|dreta|Arbre genealògic de la família Abbàssida. En verd, els califes de Bagdad. En groc, els califes del Caire.]]
* [[As-Saffah|Abu-l-Abbàs as-Saffah]] [[750]] - [[754]]
* [[Al-Mansur (abbàssida)|Alal-Mansur]] [[754]] - [[775]]
* [[Al-Mahdí (abbàssida)|Alal-Mahdí]] [[775]] - [[785]]
* [[Al-Hadi (abbàssida)|Alal-Hadi]] [[785]] - [[786]]
* [[Harun ar-Raixid]] [[786]] - [[809]]
* [[Al-Amín (abbàssida)|Alal-Amín]] [[809]] - [[813]]
* [[Al-Mamun (abbàssida)|Alal-Mamun]] [[813]] - [[833]]
* [[Ibrahim ibn al-Mahdi|Alal-Mubàrak]] [[817]] - [[819]] (només a l'Iraq)
* [[Al-Mútassim (abbàssida)|Alal-Mútassim]] [[833]] - [[842]]
* [[Al-Wàthiq (abbàssida)|Alal-Wàthiq]] [[842]] - [[847]]
* [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|Alal-Mutawàkkil]] [[847]] - [[861]]
* [[Al-Múntassir (abbàssida)|Alal-Múntassir]] [[861]] - [[862]]
* [[Al-Mustaín (abbàssida)|Alal-Mustaín]] [[862]] - [[866]]
* [[Al-Mútazz (abbàssida)|Alal-Mútazz]] [[866]] - [[869]]
* [[Al-Muhtadí (abbàssida)|Alal-Muhtadí]] [[869]] - [[870]]
* [[Al-Mútamid (abbàssida)|Alal-Mútamid]] [[870]] - [[892]]
* [[Al-Mútadid (abbàssida)|Alal-Mútadid]] [[892]] - [[902]]
* [[Al-Muktafí (abbàssida)|Alal-Muktafí]] [[902]] - [[908]]
* [[Al-Múqtadir (abbàssida)|Alal-Múqtadir]] [[908]]
* [[Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn al-Mútazz|Alal-Múntassif]] [[908]] (califa durant vint-i-quatre hores)
* [[Al-Múqtadir (abbàssida)|Alal-Múqtadir]] [[908]] - [[932]] (restablert)
* [[Al-Qàhir (abbàssida)|Alal-Qàhir]] [[932]] - [[934]]
* [[Ar-Radi (abbàssida)|Arar-Radi]] [[934]] - [[940]]
* [[Al-Muttaqí (abbàssida)|Alal-Muttaqí]] [[940]] - [[944]]
* [[Al-Mustakfí (abbàssida)|Alal-Mustakfí]] [[944]] - [[946]]
* [[Al-Mutí (abbàssida)|Alal-Mutí]] [[946]] - [[974]]
* [[At-Tàï (abbàssida)|Atat-Tàï]] [[974]] - [[991]]
* [[Al-Qàdir (abbàssida)|Alal-Qàdir]] [[991]] - [[1031]]
* [[Al-Qàïm (abbàssida)|Alal-Qàïm]] [[1031]] - [[1075]]
* [[Al-Muqtadí (abbàssida)|Alal-Muqtadí]] [[1075]] - [[1094]]
* [[Al-Mústadhhir (abbàssida)|Alal-Mústadhhir]] [[1094]] - [[1118]]
* [[Al-Mústarxid (abbàssida)|Alal-Mústarxid]] [[1118]] - [[1135]]
* [[Ar-Ràixid (abbàssida)|Arar-Ràixid]] [[1135]] - [[1136]]
* [[Al-Muqtafí (abbàssida)|Alal-Muqtafí]] [[1136]] - [[1160]]
* [[Al-Mústanjid (abbàssida)|Alal-Mústanjid]] [[1160]] - [[1170]]
* [[Al-Mústadi (abbàssida)|Alal-Mústadi]] [[1170]] - [[1180]]
* [[An-Nàssir (abbàssida)|Anan-Nàssir]] [[1180]] - [[1225]]
* [[Adh-Dhàhir (abbàssida)|Adhadh-Dhàhir]] [[1225]] - [[1226]]
* [[Al-Mustànsir (abbàssida)|Alal-Mustànsir]] [[1226]] - [[1242]]
* [[Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah|Alal-Mustàssim]] [[1242]] - [[1258]]
 
== Abbàssides d'Egipte ==
* [[Al-Mustànsir (abbàssida del Caire)|Alal-Mustànsir]] [[1261]]
* [[Al-Hàkim I (abbàssida del Caire)|Alal-Hàkim I]] [[1262]] - [[1302]] (possible descendent d'ar-Raixid, seria al-Hàkim ibn Alí ibn Abi-Bakr ibn Hussayn ibn ar-Raixid; o descendent del germà d'ar-Raixid, Abu-Bakr, llavors seria al-Hàkim ibn Hàssan ibn Alí ibn Abi-Bakr)
* [[Al-Mustakfí I (abbàssida del Caire)|Alal-Mustakfí I]] [[1302]] - [[1340]]
* [[Al-Wàthiq I (abbàssida del Caire)|Alal-Wàthiq I]] [[1340]] - [[1341]]
* [[Al-Hàkim II (abbàssida del Caire)|Alal-Hàkim II]] [[1341]] - [[1352]]
* [[Al-Mútadid I (abbàssida del Caire)|Alal-Mútadid I]] [[1352]] - [[1362]]
* [[Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire)|Alal-Mutawàkkil I]] [[1362]] - [[1377]]
* [[Al-Mustàssim (abbàssida del Caire)|Alal-Mustàssim]] [[1377]]
* Alal-Mutawàkkil I (segona vegada) [[1377]] - [[1383]]
* [[Al-Wàthiq II (abbàssida del Caire)|Alal-Wàthiq II]] [[1383]] - [[1386]]
* Alal-Mústassim (segona vegada) [[1386]] - [[1389]]
* Alal-Mutawàkkil I (tercera vegada) [[1389]] - [[1406]]
* [[Al-Mustaín (abbàssida del Caire)|Alal-Mustaín]] [[1406]] - [[1414]]
* [[al-Mútadid II (abbàssida del Caire)|Alal-Mútadid II]] [[1414]] - [[1441]]
* [[Al-Mustakfí II (abbàssida del Caire)|Alal-Mustakfí II]] [[1441]] - [[1451]]
* [[Al-Qàïm (abbàssida del Caire)|Alal-Qàïm]] [[1451]] - [[1455]]
* [[Al-Mustànjid (abbàssida del Caire)|Alal-Mustànjid]] [[1455]] - [[1479]]
* [[Al-Mutawàkkil II (abbàssida del Caire)|Alal-Mutawàkkil II]] [[1479]] - [[1497]]
* [[Al-Mustàmsik (abbàssida del Caire)|Alal-Mustàmsik]] [[1497]] - [[1508]]
* [[Al-Mutawàkkil III (abbàssida del Caire)|Alal-Mutawàkkil III]] [[1508]] - [[1516]]
* Alal-Mustàmsik com a representant d'Alal-Mutawàkkil III [[1516]] - [[1517]]
 
== Vegeu també ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Califat_Abbàssida»