Emirat de Tbilissi: diferència entre les revisions

L'emirat era governat per ''erimsthavars'' locals nomenats pels Califes, i depenia del governador califal de [[Transcaucàsia]] (Arminiya). L'emirat tenia autoritat sobretot els principats georgians de l'est, el centre i l'oest. Els àrabs tenien guarnicions a [[Tbilissi]], [[Rustavi]] i [[Dmanissi]] zones que eren de domini directe de l'emir. L'emirat en si mateix comprenia només el [[Baix Kartli]] mentrestant la resta de regions eren governades per senyors locals sotmesos a la seva autoritat més o menys nominalment segons l'època, autoritat que s'extingí totalment a la segona meitat del {{segle|IX}}.

 

 

El primer emir fou Ismail ibn Xuaib, que es va apoderar de la ciutat el 809 aprofitant el moment de la pujada al tron de l'abbàssida [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amin]] i es va mantenir rebel fins vers el 819 coincident finalment amb la revolta del governador Hatim ibn Harthama. Cap al 820 era emir [[Muhammad ben Hattab]] que es va fer fort a Tiflis i va governar menys de deu anys. El 829 va reagrupar al seu entorn una coalició de nobles indígenes i emirs; el va succeir [[Ali ben Xuaib]] (germà d'Ismail) que hauria estat lleial al califat i va exercir fins al 833 quan va pujar al poder el seu nebot [[Ishaq ben Ismail ben Xuaib]]. Cap al [[840]] Ishaq va entrar en dissidència contra el Califa, pretenent fer-se independent; la dissidència va durar prop de 15 anys. El califa va enviar finalment un exèrcit sota el comandament d'un cap anomenat [[Bogha al-Kabir|Bugha al Turki]], que va assetjar [[Tbilissi]] el [[853]], i la va ocupar matant 50000 persones incloent l'emir Ishak (o Sahak); però els emirs subsegüents tampoc van ser del tot obedients al califa, encara que el reconeixien i feien les monedes amb el seu nom.