Anglaterra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
m Revertides les edicions de 88.17.55.168. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 47:
En acabar el mandat [[Imperi romà|romà]] sobre [[Britània]] (La Gran Bretanya), l'illa va ser envaïda tant per pobles [[celtes]] procedents d'[[Escòcia]] i [[Irlanda]] com per tribus germàniques vingudes dels actuals [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], principalment [[angles]], [[saxons]] i [[juts]]. Aquestes tribus van acabar fusionant-se entre si i, en certa forma, amb la població local, fundant una sèrie de regnes al sud-est de Britània. A aquesta zona li van donar els [[francs]] el nom de "terra d'angles", en llatí Anglae terra, que més tard va passar a utilitzar-se en la major part d'[[Europa]]. Els mateixos anglesos van traduir aquest nom posteriorment com ''England.''
És curiós que el nom d'aquest territori varia depenent d'on provingui la denominació: per als europeus continentals, el nom de "Terra dels Angles" va ser el que va perdurar, encara que els angles eren més al nord que els regnes saxons a l'illa. Sens dubte, va influir el fet que els regnes angles de [[Northúmbria]], [[Mèrcia]] i [[Ànglia Oriental]] incloïen el 80% del territori de l'[[Heptarquia]] i hi va correspondre la supremacia política durant els segles VI i VII, especialment durant els regnats d'[[Edwin de Northumberland]] i de [[Penda]] i [[Offa de Mèrcia]]. A aquesta supremacia política dels angles es va unir una primacia cultural, atès que els monestirs de Northúmbria, especialment el de [[Lindisfarne]], es van convertir en centres culturals de primer ordre, d'on van sorgir grans figures com [[Alcuí de York]] i [[Beda el Venerable]], que van tenir una gran influència en el desenvolupament de la cultura de l'Europa [[merovingi|merovíngia]] i [[Dinastia Carolíngia|carolíngia]]. A més, es presentava un fet que jugava en contra d'una hipotètica ''Saxonland'': i és que al continent, a la frontera oriental del regne dels francs, s'assentava el poble dels [[saxons]] continentals, que després de ser sotmès per [[Carlemany]], es va integrar en l'[[imperi Carolingi]] i posteriorment en el [[Sacre Imperi]]. L'ús dels termes Anglia i ''angli'' esquivava molestes homonímies i evitava la possibilitat de confondre els anglosaxons amb els saxons del Continent.▼
▲d'aquest territori varia depenent d'on provingui la denominació: per als europeus continentals, el nom de "Terra dels Angles" va ser el que va perdurar, encara que els angles eren més al nord que els regnes saxons a l'illa. Sens dubte, va influir el fet que els regnes angles de [[Northúmbria]], [[Mèrcia]] i [[Ànglia Oriental]] incloïen el 80% del territori de l'[[Heptarquia]] i hi va correspondre la supremacia política durant els segles VI i VII, especialment durant els regnats d'[[Edwin de Northumberland]] i de [[Penda]] i [[Offa de Mèrcia]]. A aquesta supremacia política dels angles es va unir una primacia cultural, atès que els monestirs de Northúmbria, especialment el de [[Lindisfarne]], es van convertir en centres culturals de primer ordre, d'on van sorgir grans figures com [[Alcuí de York]] i [[Beda el Venerable]], que van tenir una gran influència en el desenvolupament de la cultura de l'Europa [[merovingi|merovíngia]] i [[Dinastia Carolíngia|carolíngia]]. A més, es presentava un fet que jugava en contra d'una hipotètica ''Saxonland'': i és que al continent, a la frontera oriental del regne dels francs, s'assentava el poble dels [[saxons]] continentals, que després de ser sotmès per [[Carlemany]], es va integrar en l'[[imperi Carolingi]] i posteriorment en el [[Sacre Imperi]]. L'ús dels termes Anglia i ''angli'' esquivava molestes homonímies i evitava la possibilitat de confondre els anglosaxons amb els saxons del Continent.
En el marc dels mateixos anglosaxons, la [[Història Ecclesiastica Gentis Anglorum]] de Beda el Venerable marca una tendència. En aquesta obra, les paraules ''angli, angelfolc ''i'' gentis anglorum'' s'utilitzen en un doble sentit: En un sentit ampli, designen a tots aquells pobles de llengua germànica que van envair la Gran Bretanya a finals del [[segle V]] i principis del [[segle VI]], ja fossin angles, juts o saxons. En un sentit estricte, tals termes es referien exclusivament a la tribu dels angles, excloent als juts i els saxons. Aquesta terminologia va ser acceptada fins i tot pels saxons de [[Wessex]], que a partir d'[[Alfred el Gran]], es titulaven a si mateixos com ''[[Rex Saxonum]] et Anglorum'' (reis dels angles). Sense cap dubte, va influir el fet que a partir del [[tractat de Wedmore]] (878) i la conquesta de [[Londres]], àmplies zones habitades per angles caiguessin en poder del rei Alfred. Precisament va ser aquest monarca, el que, malgrat ser saxó, va fer tot el possible per patrocinar una identitat pananglesa entre els pobles de parla anglosaxona de ''Britannia''. En les seves traduccions de les obres de Beda el Venerable es fa servir el vocable ''englisc'' (anglès), i no ''saxisc'' (saxó), per referir-se a la llengua anglosaxona. A més, l'expressió "''gentis Anglorum''" és traduïda per Alfred amb el vocable Angelcynn (el poble dels anglesos). No en va, els reis de [[Wessex]] eren descendents del llegendaris rei dels angles [[Offa]] (no confondre amb Offa de Mèrcia), que va regnar al nord de l'actual Alemanya segles abans de la gran migració a [[Britània]]. Els reis dels anglosaxons, senyors ja a partir d'[[Athelstan]] de tot Anglaterra, van adoptar diferents títols com [[Rex Angulsæxna]] (rei dels anglosaxons) o [[Rex Anglorum]] (rei dels anglesos) i finalment el [[segle XI]] l'última expressió es va consolidar, i el vocable "anglesos" va desplaçar definitivament el de "saxons".
A les llengües celtes, el nom dels saxons va ser el que va tenir major arrelament, com per exemple: Sasana en gaèlic irlandès; Sasainn en gaèlic escocès; Lloegr per al territori, però Saeson com a gentilici, en [[gal·lès]] i Bro-Saoz en [[bretó]].
== Història ==
| |||