Harun ar-Raixid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 12:
| ocupacio =
}}
'''Abu-Jàfar
== Joventut ==
Línia 19:
Després va exercir els governs d'[[Ifriquiya]], [[Egipte]], [[Síria]], [[Armènia]] i [[Azerbaidjan]], com una mena de virrei (amb un governador militar en el govern directe) i amb Yahya ibn Khalid com a administrador efectiu. El [[782]] fou designat segon hereu.
L'agost del [[785]] el seu pare va morir camí a [[Gurgan]], quan anava a veure l'hereu [[Al-Hadi (abbàssida)|Al-Hadi]] per imposar-li la renúncia al tron en favor del seu germà
Al-Hadí volia eliminar de la successió el seu germà
== Regnat ==
Va iniciar el regnat amb una amnistia de la qual va excloure els alides contra els quals va tenir una política bel·ligerant, tot i que la mort a la presó del pietós alida [[Mussa al-Kàdhim]], que alguns li atribueixen, potser es va deure a causes naturals. Va tenir també una actitud hostil amb els [[dhimmis]], és a dir, principalment els cristians acollits a la protecció de l'Islam, i va fer destruir les esglésies de la frontera bizantina i, als dhimmis de Bagdad, els va obligar a vestir de manera distintiva.
El regnat d'
* Les revoltes dels [[khurramiyya]] en diversos llocs, especialment a [[Isfahan]], revoltes considerades menors (fins a la gran revolta de [[Babek]], ja mort
* La guerra civil a [[Síria]] entre les faccions [[mudarita]] i [[Iemenites (califat)|iemenita]], en la qual l'exèrcit del califa va prendre partit; la situació va esdevenir seriosa i finalment el califa va enviar a la província [[Ja'far ibn Yahya]], que va arreglar el conflicte i va desarmar els bàndols.
* El [[788]] un nét d'Hassan ibn Ali, Idris, fugit al [[Magreb]] després del fracàs d'una revolta al [[Tabaristan]], va fundar la dinastia [[idríssida]] que va governar el [[Marroc]].
* La rebel·lió a [[Egipte (província del Califat)|Egipte]] el [[788]].
* Revolta de l'alida hassànida [[Yahya ibn Abd
* Rebel·lió [[kharigita]] d'al-Walid ibn Tarif al-Shari a [[Nisibin]], el [[794]], que va afectar tota [[al-Jazira]]; els successius exèrcits del califa enviats a la zona foren derrotats; finalment, fou enviat Yazid ibn Mazyad al-Shaybani, de la mateixa tribu d'al-Walid, que va matar a aquest i la rebel·lió es va extingir.
* La segona rebel·lió a Egipte el [[794]]/[[795]] sufocada per [[
* Rebel·lió kharigita d'Hamza ibn Abd Allah al-Shari a [[Sistan]] el [[795]], que es va estendre a [[Kirman]] i al [[Fars]].
* La rebel·lió al [[Iemen]] ([[795]]) provocada pel governador Hammad al-Barbari, mawla del califa, amb la seva severitat. Va dirigir la revolta al-Haysam al-Hamadani, i va durar 9 anys; finalment, el cap rebel i els principals dirigents foren capturats i enviats al califa, i foren executats. No gaire temps després, finalment Hammad al-Barbari fou revocat com a governador després de 13 anys.
* Els conflictes a [[Ifriquiya]], on després de la mort del governador Yazid ibn Hatim al Muhallabi l'ordre no s'havia pogut establir plenament; [[Harthama ibn Ayan]], nomenat governador, va sufocar la revolta d'Abd Allah ibn al-Djarud a [[Kairuan]] ([[795]]), però nous avalots van esclatar el [[797]] i, després de tres anys de governs dèbils, el califa va acordar concedir el govern a l'[[aglàbida]] [[Ibrahim ibn al-Àghlab]], governador del [[Zab]] (795-800) i fill d'[[al-Aghlab]] ben Salim ben Ikal al Tamimi, que havia estat governador anteriorment (765-767), a canvi d'un tribut de 40.000 dinars a l'any.
* Diverses revoltes locals al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], on successius governadors no aconseguien la completa pau; només Abu al-Abbas al-Fazl ibn Sulayman al-Tusi (782-783) i [[al-Fadl ibn Yahya]] al-Barmaki (793-795) havien gaudit de pau i hi havien estabilitzat la situació, però amb [[
En matèria militar exterior, va crear el territori dels [[Awasim]] amb centre a [[Manbidj]] ([[786]]) i el [[787]], aprofitant conflictes interns a Bizanci, va ocupar la fortalesa d'al Safsaf, mentre un cos expedicionari àrab arribava fins a [[Ankara]]. L'emperadriu [[Irene de Bizanci]] (Ughusta pels musulmans, del seu títol d'Augusta), que va governar de fet l'imperi ([[797]] - [[802]]) va demanar la pau, i de moment el califa va refusar, però després va acceptar davant l'amenaça dels khàzars. Però, el 802, quan va pujar al tron l'emperador Nicèfor I, la guerra es va reprendre i el [[803]]
És ben conegut l'intercanvi d'ambaixades amb [[Carlemany]] i l'emperador occidental va rebre els drets de protecció dels cristians de [[Jerusalem]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jonathan |nom=Bloom |títol=Islam: A Thousand Years of Faith and Power |url= https://books.google.es/books?id=_aAoP3JaI_sC&pg=PA94&dq=Harun+al-Rashid+Charlemagne+right+JERUSALEM&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiH9YvujOHJAhXDNj4KHQLZD-0Q6AEIWzAF#v=onepage&q=Harun%20al-Rashid%20Charlemagne%20right%20JERUSALEM&f=false |llengua=anglès | editorial=Yale University Press |data=2002 |pàgines=94 |isbn=030012757X}}</ref>
Línia 45:
El [[803]] va eliminar la família dels [[barmàquides]], per causes incertes però possiblement per estar cansat de la seva tutela.
La seva successió demostra que no fou un sobirà gaire capacitat: el seu fill [[al-Amín (abbàssida)|al-Amín]], per ser de pura sang [[haiximita]] de pare i mare, va ser posat en l'ordre de successió davant del seu germà gran [[Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun]], que era de mare esclava ([[792]]); Al-Mamun fou designat segon hereu el [[799]]. El [[802]], les actes de la Meca (o convenció de la Kaba) d'
Va morir a Tus el [[24 de març]] del [[809]] i fou enterrat al palau d'[[Hamid ibn Qahtabi]], governador del Khorasan, lloc més tard conegut com a ''Mashhad'' ('El lloc de martiri') pel martiri d'Imam Reza el [[818]].
== Matrimonis i descendència ==
La seva reina principal fou [[Zubayda bint Jàfar]], que es va casar amb
# Abu al-Abbas Abd Allah (califa al-Ma'mun 813-833).
# Abu Abd Allah Muhammad (califa al-Amîn 809-813), únic fill de [[Zubayda bint Jàfar]].
Línia 69:
== Vegeu també ==
* [[Al-Haruniyya|Al-al-Muqaniyya]].
* [[Al-Hàytham ibn Adí]], historiador que treballà en la seva cort.
* [[Ishaq ibn Ibrahim al-Mawsilí]], músic i cantant que treballà en la seva cort.
Línia 75:
== Bibliografia ==
* [http://www.hukam.net/family.php?fam=78 العباسيون/بنو العباس في بغداد].
* [http://www.answering-islam.de/Main/Books/Muir/Caliphate/chap64.htm ''The Caliphate, its rise, decline and fall'', by William Muir] ''Chapter LXIV, Al-Hadi and
* Janine et Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l'islam'', Éd. PUF {{ISBN|978-2-130-54536-1}}.
* {{ref-llibre|cognom=ibn Jarir at-Tabarí |nom=Muhàmmad |enllaçautor=Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí |títol=La Chronique Histoire des prophètes et des rois |llengua=francès | editorial=Actes Sud |data=2001 |pàgines=Volum II, L’âge d’or des Abbassides), Actes Sud / Sindbad |isbn=978-2-7427-3318-7 }}
| |||