Harun ar-Raixid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 19:
Després va exercir els governs d'[[Ifriquiya|Ifriqiya]], [[Egipte]], [[Síria]], [[Armènia]] i [[Azerbaidjan]], com una mena de virrei (amb un governador militar en el govern directe) i amb Yahya ibn Khàlid com a administrador efectiu. El [[782]] fou designat segon hereu.
 
L'agost del [[785]] el seu pare va morir camí a [[Gurgan]], quan anava a veure l'hereu [[Al-Hadi (abbàssida)|al-Hadi]] per imposar-li la renúncia al tron en favor del seu germà Harun alar-RashidRaixid, el segon hereu. El [[camarlenc]] [[Ar-Rabí ibn Yunus ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Farwa|ar-Rabí]] va fer proclamar al-Hadí a [[Bagdad]] i una revolta que va esclatar a la capital, probablement instigada pels enemics d'al-Hadi, fou sufocada.
 
Al-Hadí volia eliminar de la successió el seu germà Harun, que romania sota tutela del barmàquida Yahya ibn Khalid, que l'encoratjava a resistir. Harun va refusar renunciar i va acabar a la presó i amenaçat de ser executat. Però, sobtadament, al-Hadi va morir el [[14 de setembre]] del [[786]], segons els rumors enverinat per al-Khayzuran, mare d'Harun ar-Raixid; aquest va ser proclamat califa. Yhaya ibn Khalid va ocupar la posició principal en l'administració fins al [[803]].
Línia 27:
 
El regnat d'Harun fou ple de revoltes i incidents:
* Les revoltes dels [[khurramiyya]] en diversos llocs, especialment a [[Isfahan]], revoltes considerades menors (fins a la gran revolta de [[Babek]], ja mort Harun alar-RashidRaixid).
* La guerra civil a [[Síria]] entre les faccions [[mudarita]] i [[Iemenites (califat)|iemenita]], en la qual l'exèrcit del califa va prendre partit; la situació va esdevenir seriosa i finalment el califa va enviar a la província [[Ja'far ibn Yahya]], que va arreglar el conflicte i va desarmar els bàndols. Harun va establir ([[796]]) la seva residència a [[al-Rakka]] ([[al-Raqqa]]) i alguns pensen que fou a causa de la situació a Síria, encara que no sembla gaire probable.
* El [[788]] un nét d'Hassan ibn Ali, Idris[[Idrís al-Àkbar|Idrís]], fugit al [[Magreb]] després del fracàs d'una revolta al [[Tabaristan]], va fundar la dinastia [[idríssida]] que va governar el [[Marroc]].
* La rebel·lió a [[Egipte (província del Califat)|Egipte]] el [[788]].
* Revolta de l'alida hassànida Yahya ibn Abd Allah-Al$lah al-MahdiMahdí al [[Daylam]] (792/793). Fadl ibn Yahya, enviat a la zona, va negociar una amnistia i va aconseguir la submissió del rebel, que gaudia de molt de suport popular i dels prínceps locals; però el califa no va respectar el pacte i, cinc mesos després, va fer empresonar Yahya.
* Rebel·lió [[kharigita]] d'al-Walid ibn Tarif al-Shari a [[Nisibin]], el [[794]], que va afectar tota [[al-Jazira]]; els successius exèrcits del califa enviats a la zona foren derrotats; finalment, fou enviat Yazid ibn Mazyad al-Shaybani, de la mateixa tribu d'al-Walid, que va matar a aquest i la rebel·lió es va extingir.
* La segona rebel·lió a Egipte el [[794]]/[[795]] sufocada per [[Harthama ibn Ayan]].
* Rebel·lió kharigita d'Hamza ibn Abd Allah al-Shari a [[Sistan]] el [[795]], que es va estendre a [[Kirman]] i al [[Fars]].
* La rebel·lió al [[Iemen]] ([[795]]) provocada pel governador Hammad al-Barbari, mawla del califa, amb la seva severitat. Va dirigir la revolta al-Haysam al-Hamadani, i va durar 9 anys; finalment, el cap rebel i els principals dirigents foren capturats i enviats al califa, i foren executats. No gaire temps després, finalment Hammad al-Barbari fou revocat com a governador després de 13 anys.
* Els conflictes a [[Ifriquiya|Ifríqiya]], on després de la mort del governador [[Yazid ibn HatimHàtim al Muhallabi-Muhal·labí]] l'ordre no s'havia pogut establir plenament; [[Harthama ibn Ayan]], nomenat governador, va sufocar la revolta d'Abd Allah ibn al-Djarud a [[Kairuan]] ([[795]]), però nous avalots van esclatar el [[797]] i, després de tres anys de governs dèbils, el califa va acordar concedir el govern a l'[[aglàbida]] [[Ibrahim ibn al-Àghlab]], governador del [[Zab]] (795-800) i fill d'[[al-Aghlab]] ben Salim ben Ikal al Tamimi, que havia estat governador anteriorment (765-767), a canvi d'un tribut de 40.000 dinars a l'any.
* Diverses revoltes locals al [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], on successius governadors no aconseguien la completa pau; només Abu al-Abbas al-Fazl ibn Sulayman al-Tusi (782-783) i [[al-Fadl ibn Yahya]] al-Barmaki (793-795) havien gaudit de pau i hi havien estabilitzat la situació, però amb [[Ali ibn Isa ibn Mahan]] (796-806) es van executar diversos notables a petició del poble, i es van cobrar taxes molt altes al camp, cosa que li va permetre enviar valuosos regals al califa i mantenir-se en el poder. Aquestes actuacions van causar alguna revolta, la principal la d'Abu l-Khasib Wuhayb ibn Abd Allah a Nasa ([[801]]) i la de [[Rafi ibn al-Layth]] ibn Nasr ibn Sayyar a [[Samarcanda]] ([[806]]). Aquesta darrera va obligar al cessament del governador Ali ibn Isa, però tot i així va agafar gran volada el [[807]]/[[808]]; Harun alar-RashidRaixid en persona, acompanyat dels seus dos fills al-Mamun i Salih, va marxar contra el rebel amb un exèrcit iraquià, però es va haver d'aturar a [[Tus]] a causa de la seva mala salut, que durant el viatge va empitjorar (novembre del [[808]]). La revolta fou sufocada pel governador militar [[Harthama ibn Ayan]].
 
En matèria militar exterior, va crear el territori dels [[Awasim]] amb centre a [[Manbidj]] ([[786]]) i el [[787]], aprofitant conflictes interns a Bizanci, va ocupar la fortalesa d'al Safsaf, mentre un cos expedicionari àrab arribava fins a [[Ankara]]. L'emperadriu [[Irene de Bizanci]] (Ughusta pels musulmans, del seu títol d'Augusta), que va governar de fet l'imperi ([[797]] - [[802]]) va demanar la pau, i de moment el califa va refusar, però després va acceptar davant l'amenaça dels khàzars. Però, el 802, quan va pujar al tron l'emperador Nicèfor I, la guerra es va reprendre i el [[803]] Harun en persona va dirigir l'exèrcit àrab i altre cop ho va fer el [[806]]. En aquesta segona, va tenir força èxit i va conquerir [[Heraclea-Cybistra]] i [[Tiana]]. Nicèfor, amenaçat pels búlgars, va acceptar un tractat de pau desavantatjós i va haver de pagar una capitació per a si mateix i el seu fill. El 805, va fer una incursió naval a Xipre i el 807 una a Rodes. Contra els khàzars, va haver de fer front a diverses incursions.