Laberint: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.155.245.230. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 40:
La forma mateixa de l'[[hipertext]] és un laberint, del tipus maze, ja que des d'un enllaç es pot anar a un altre i d'aquest apartar-se del text principal per seguir successius vincles. Segons com estigui estructurat el lloc web o el corpus de navegació, s'acaba tornant al punt de partida, hi ha un final (com en les novel·les basades a triar el camí a seguir) o l'objectiu és la simple navegació. La Viquipèdia té estructura laberíntica, ja que els articles estan enllaçats mitjançant enllaços i segons el recorregut o el tema triat es pot navegar per ella indefinidament (suposant que no hi hagi pàgines òrfenes o sense categoria).
El laberint apareix a nombroses obres literàries, com a la novel·la [[El nom de la rosa]] d'Umberto Eco o als contes de [[Jorge Luis Borges]]. Aquests laberints tenen com a missió extraviar els personatges o amagar algun tresor, o bé serveixen d'al·legoria sobre la construcció del món. El corrent del [[Nouveau Roman]] usava el laberint no com a tema, sinó com a estructura de composició de l'obra, com es veu per exemple a la novel·la [[La vie, mode d'emploi]].
Igualment ha inspirat artistes plàstics com [[Joan Miró]] o [[Piet Mondrian]]. El laberint al cinema és un lloc d'angoixa, on el protagonista està tancat. La pel·lícula [[Cube]] n'és una bona prova.
| |||