Qazvín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 12:
Fou conquerida per [[al-Barà al-Àzib]] i Zayd ibn al-Djabal al-Tai el [[644]]. Els habitants van obtenir un tractat del tipus ''sulh'' i després, per no pagar la ''[[djizya]]'', es van fer musulmans. Des de Qazvín es van fer expedicions al [[Daylam]] i [[Gilan]], i al-Bara va conquerir [[Zandjan]]. [[Sad ibn Abi-Waqqàs]], successor d'al-Walid ibn Ukba com a governador de [[Kufa]], va fer expedicions a Daylam i va construir un barri a Qazvín. Sota els [[omeies]] i després amb els [[abbàssides]], Qazvín va tenir governadors locals. Un segon barri fou fundat pel califa Musa [[al-Hadi]] (785-786) sent anomenat Madinat Musa. El mateix califa va comprar la veïna [[Rustamabad]] per crear un ''wakf'' a favor de Qazvín. Mubarak al-Turki, [[llibert]] d'al-Hadi, va construir un tercer barri a Qazvín anomenat Mubarakabad (792/793).
 
En temps d'[[Harun alar-RashidRaixid]] (786-809) aquest va visitar la ciutat de camí a [[Gran Khorasan |Khurasan]] i impressionat pels freqüents atacs [[daylamites]], va eximir a Qazvín del ''[[kharaj]]'' o impost de la terra a canvi d'un pagament anual de 10.000 [[dírham]]s, i fou erigida en província; també va ordenar la construcció d'un mur a [[Madinat Musa]] i [[Mubarakabad]] (que no es va acabar fins al [[868]]) i d'una mesquita pel manteniment de la qual es van crear diversos edificis en ''[[wakf]]''. Fou governada per Kasimal-Qàssim ibn alar-RashidRaixid sota el qual els terrenys de l'estat es van ampliar considerablement per l'entrega dels terrenys pels terratinents als que es garantia la protecció; els terratinents pagaven uns tributs determinats i mantenien l'usdefruit perpetu.
 
A la mort d'Harun ([[809]]) va seguir la [[guerra civil]] entre els seus fills [[Al-Amin (abbàssida)|al-Amin]] i [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] i el governador del [[Jibal (Mèdia)|Djibal]], [[Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa]], va donar suport al primer. Aquest el va enviar contra el seu germà i rival, a les ordes d'[[Ali ibn Isa ibn Mahan]], però aquest fou derrotat i mort per les forces d'al-Mamun dirigides per [[Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn]] (Tahir ibn Husayn) que va conquerir Qazvín, [[Hulwan (Pèrsia)|Hulwan]], [[Kanekin]] i [[Ahwaz]] i va assetjar [[Bagdad]] junt amb [[Harthama ibn Ayan]] el [[812]]/[[813]]. Abu Dulaf es va retirar a [[Karadj]] i des de llavors va romandre neutral però va refusar jurar fidelitat a al-Mamun mentre al-Amin fou viu. Ho va fer a la mort d'al-Amin el [[813]]. Al-Mamun el va cridar a [[Rayy]], el va perdonar i el va nomenar altre cop governador del Djibal. El gust d'al-Mamun per la poesia els va convertir en bons companys. Com a governador va rebutjar atacs dels daylamites a Qazvín, i els va perseguir i destruir les seves fortaleses obligant-los a pagar l'impost de la ''djizya'' o a convertir-se a l'islam. En premi el seu govern fou ampliat per abraçar [[Isfahan]] i Qazvín. A la mort d'al-Mamun, Abu Dulaf va tenir el favor del califa [[al-Mutasim]] (833-842) i del príncep [[al-Wathiq]], que després fou califa. Va mantenir el govern de Qazvín i va servir a les ordes d'[[al-Afshin]] a la campanya contra [[Babak]] a l'[[Azerbaidjan]] (836/837). En aquest temps la majoria de la població era d'origen àrab. El califa al-Mútassim (833-842) va decidir mantenir la lluita contra els daylamites i va enviar com a governador de Qazvín a Abu Mansur al-Kufi que durant 20 anys va lluitar contra ells (838-858) i va conservar el càrrec a l'entorn de 20 anys més posteriorment (858-878). El [[863]]/[[864]] Qazvín va patir un terratrèmol important.