Diferència entre revisions de la pàgina «Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque»

cap resum d'edició
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
{{Infotaula persona
{{Infotaula persona}}{{Millorar|data=2018}}[[Fitxer:General Pavía en las Cortes.png|thumb|180px|[[soldat|Soldats]] comandats per '''Pavía''' fent fora els [[diputat|diputats]] del [[Congrés de Diputats]] [[Espanya|espanyol]] l'[[any]] [[1874]].]]
| carrec =[[Capità General de Catalunya]]
'''Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque''' ([[Cadis]], [[1827]] -[[Madrid]], [[1895]]) va ésser un [[general]] [[Espanya|espanyol]] que va dirigir el [[cop d'estat]] militar que el [[3 de gener]] del [[1874]] va posar fi al [[període]] [[democràcia|democràtic]] de la [[Primera República Espanyola|Primera República]].<ref>{{GEC|0049535|Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque}}</ref> Les seves tropes van entrar al [[Congrés de Diputats]] i en van fer fora els [[diputat|diputats]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 46.</ref>
| escut_carrec = Coat_of_Arms_of_the_Former_4th_Spanish_Military_Region_(Until_1984).svg
| inici = [[1880]]
| final = [[1881]]
| predecessor = [[Luis de Prendergast y Gordon]]
| successor = [[Luis de Prendergast y Gordon]]
{{Infotaula persona}}{{Millorar|data=2018}}[[Fitxer:General Pavía en las Cortes.png|thumb|180px|[[soldat|Soldats]] comandats per '''Pavía''' fent fora els [[diputat|diputats]] del [[Congrés de Diputats]] [[Espanya|espanyol]] l'[[any]] [[1874]].]]
'''Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque'''([[Cadis]], [[2 d'agost]] de [[1827]]-[[Madrid]], [[4 de gener]] de [[1895]]) va ser un general [[Espanya|espanyol]] el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la [[Primera República Espanyola]].<ref>{{GEC|0049535|Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque}}</ref> En l'imaginari col·lectiu ha quedat que va entrar al [[Congrés dels Diputats|Congrés]] a lloms del seu cavall, el «cavall de Pavía». No obstant això, aquest fet en realitat no va ocórrer..<ref>{{Cita noticia|título=Jorge Vilches - El caballo de Pav�a en las Cortes|url=https://www.libertaddigital.com/opinion/historia/el-caballo-de-pavia-en-las-cortes-1276237039.html|fechaacceso=2018-05-06|periódico=Libertad Digital|idioma=es-ES}}</ref>
== Biografia ==
Era fill de l'almirall Pavia, un oficial naval del segle XIX. Va ingressar a l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en 1841; ascendí a tinent el 1846, a capità el 1855 i a major el 1862. Tres anys més tard es va unir al personal de [[Joan Prim i Prats]] i va participar en la [[revolta de Villarejo de Salvanes]] (3 de gener de 1866) i, després del fracàs del [[pronunciament|pronunciament militar]], va marxar a l'exili, tornant després de la [[Revolució de 1868]] que va destronar [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].
 
Durant la [[Primera República Espanyola|I República]] va combatre contra els [[Carlisme|carlistes]] en [[Navarra]] i contra els moviments [[cantonalisme|cantonals]] a [[Andalusia]], sent designat capità general de [[Castella la Nova]] durant la presidència del republicà unitari [[Emilio Castelar]], un president amb qui va mantenir una bona relació, atès que tots dos compartien la idea que Espanya havia de solucionar els seus problemes amb «ordre, unitat i disciplina», si bé el mandatari considerava que tota acció havia de dur-se a terme dins de la legalitat i Pavía era conegut per la seva proclivitat a donar un cop militar si la legalitat no bastava per arribar a aquesta fi<ref name="books.google_1">[[Martí Gilabert, Francisco]]. [http://books.google.es/books?id=8nQtmLMk_xoC&pg=PA112&dq=Manuel+Pav%C3%ADa+y+Rodr%C3%ADguez&hl=es&sa=X&ei=N26AT9DpAYGGhQfgpqzIBw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Manuel%20Pav%C3%ADa%20y%20Rodr%C3%ADguez&f=falseLa ''Primera República Española 1873-1874''. Ediciones Rialp, 2007.] En Google Books.</ref>
=== Cop d'estat de 1874 ===
{{AP|Cop d'estat de Pavía}}
El 3 de gener de 1874, quan Castelar va perdre una moció de confiança i es va procedir a l'elecció d'un nou president (el federalista [[Eduardo Palanca Asensi]]), Pavía va fer arribar una nota al president de les Corts, [[Nicolás Salmerón]], ordenant-li que «desallotgés el local».<ref name="books.google_1"/> Els diputats no van obeir l'ordre i van romandre en els seus seients, encara que van acabar fent-ho quan una dotació de la [[Guàrdia Civil]] es va presentar a l'hemicicle i els va desallotjar, dissolent les Corts i donant fi al règim parlamentari republicà.
 
Després del [[cop d'estat]], Pavía va convocar a tots els partits polítics —excepte cantonalistes, federalistes i carlistes— per formar un govern de concentració nacional, que donaria el poder al [[Francisco Serrano y Domínguez|general Serrano]], començant així una dictadura republicana que culminaria amb la restauració de la monarquia en la persona d'[[Alfons XII]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 46.</ref>
 
Durant el regnat d'[[Alfons XII d'Espanya]] fou nomenat [[capità general de Catalunya]] el [[1880]], càrrec que va ostentar fins al [[1881]].
360.445

modificacions