Concordança: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desambiguo |
|||
Línia 1:
La '''concordança''' o '''concordància''' és la [[concòrdia]], [[harmonia]], [[acord]] i [[conformitat]] entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, valors, parers o sentiments. Dues coses que no concorden produeixen una contrarietat o [[conflicte]], i aquest provoca tensió, moviment o creació. La concordança és un dels divuit [[principi]]s que presenta [[Ramon Llull]] al seu ''[[Ars magna]]'', on explica que per a ell es tracta d'un principi relatiu i que la contrarietat, que sorgeix en destruir la concordança, és sempre un [[accident]].<ref>''Actes del Primer Congrés Català de Filosofia'', [[Institut d'Estudis Catalans]]. ISBN 9788499650401 {{ca}}</ref>
En [[filosofia]] s'ha estudiat abastament la concordança entre [[realitat]] i [[aparença]], o [[percepció]], o [[veritat]], de la [[Consciència (psicologia)|consciència]] amb la veritat, o d'aquesta amb el [[món]], per exemple. També la concordança d'un mateix [[sistema]] filosòfic. Per a alguns autors el veritable resultat de la [[història de la filosofia]] és precisament aquesta concordança del [[pensament]] filosòfic amb ell mateix.<ref>''Història de la filosofia'', editat per la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[1998]]. ISBN 9788449011764 {{ca}}</ref><ref>Georg Hornius, ''Historia philosophica'', [[1645]]</ref>
La [[lògica]] tracta la concordança entre diferents [[proposicions]] i la concordança interna de sistemes, entre altres coses. És fonamental a la tecnologia, l'enginyeria, l'organització industrial i la programació informàtica. En ciències polítiques s'estudia també la concordança entre valors, interessos i postures dels agents implicats. Normalment els partits polítics de democràcies sanes cerquen obtenir sempre el [[consens]].
| |||