Alta crítica: diferència entre les revisions

És habitual denominar-la també com '''Mètode històric-crític''' (o crític-històric), '''Crítica major''', '''Crítica històrica''' o '''Crítica radical'''. En contrast a l'''alta crítica'' hi ha la ''[[baixa crítica]]'' que s'enfoca en l'estudi dels autors dels textos bíblics, el seu procés de formació editorial, la seva transmissió històrica i el context de formació (l'anomenat ''[[Sitz im Leben]]'').{{CC|data=maig de 2018}}

Les [[Metodologia|metodologies]] (tant de l'alta com de la baixa crítica: [[crítica textual]], [[ecdòtica]], crítica de les fonts) s'aplica també a altres àmbits d'estudi de [[Font documental|fonts documentals]]; l'alta crítica utilitza els mateixos [[mètode científic|mètodes científics]] que s'utilitzen per estudiar l'origen dels [[text]]s [[literari]]s antics. No es limita, per tant necessàriament a l'[[escripturística]], sinó que s'empre sobre qualsevol [[manuscrit]] antic, medieval o fins i tot modern, i també sobre els [[impremta|textos impresos]], especialment els [[incunable]]s, i de fet, en teoria, sobre qualsevol tipus de [[suport]] d'un [[Document escrit|document]]. En general, s'aplica especialment a tots aquells de quina [[versió original]] difereix de les posteriors o, com sol passar en la major part de les [[fonts primàries]] de l'[[Edat antiga|antiguitat]], quan s'ha perdut i es pretén reconstruir mitjançant diferents procediments d'[[anàlisis]] de les diferències i la seva explicació genealògica. També pot aplicar-se a autors que no van escriure textos, sinó que van fer un [[magisteri]] [[oral]].

L'[[humanista]] [[Erasme de Rotterdam]] (1466? - 1536) se sol acreditar com el primer intel·lectual a estudiar la Bíblia des d'un punt de vista crític, o sota qualsevol criteri que no fos la de considerar-la un text literalment revelat.<ref>Will Durant, ''The Story of Philosophy'', p. 125, Touchstone, 1961, ISBN 0-671-20159-X,</ref> Encara que partien dels seus mètodes, també podem trobar en el cristianisme medieval autors crítics, com [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] (354 - 430) o la posterior [[escolàstica]], malgrat no aplicats directament als textos bíblics.{{CC|data=maig Jade en2018}} Ja elal [[segle XV]], l'humanista [[Lorenzo Valla]] havia demostrat amb procediments filològics la falsedat de la [[donació de Constantí]], malgrat aquest era un text papal i no bíblic.

En elsAls [[estudis clàssics]], la ''«nova alta crítica''» del {{segle|XIX|s}} abandonà "«els esforços per dotar a l'antiga religió de sentit literal i pertinència i en el seu lloc es dedicà a la recol·lecció crítica i a l'ordenació de les fonts materials."»<ref>Burkert, ''Greek Religion'' (1985), ''Introduction''</ref>

Tant l'alta com la baixa crítiques s'apliquen avui dia, a les fonts teològiques considerades [[revelació|revelades]] per Déu, tant per les ([[Bíblia|Sagradesreligions Escriptures]])judeocristianes com per les diferents religions no [[judeocristianes]] [[Monoteisme|monoteistes]], com [[Islam]],{{què}} [[hinduisme]], [[budisme]] o [[confucianisme]].{{?}}