Diferència entre revisions de la pàgina «Muralla medieval i moderna de Barcelona»

cap resum d'edició
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
{{fusió des de|Muralles medievals de Barcelona|Muralles modernes de Barcelona|discussió=Discussió:Muralla medieval i moderna de Barcelona#Canvi de nom|data=desembre de 2015}}
{{Infotaula edifici
| nom = Muralla medieval i moderna de Barcelona
| imatge = Wyngaerde Barcelona 1563.jpg
| peu = Ciutat de Barcelona des de la muntanya de Montjuïc (1563), amb el seu recinte emmurallat d'època medieval.
| comarca = Barcelonès
| municipi = Barcelona
| localitzacio = [[Barcelona]]
| coordenades =
| altitud =
| construccio = S. XIII-XVII
| estil = Muralla
}}
La '''muralla medieval i moderna de Barcelona''' va ser la construcció defensiva de la ciutat de [[Barcelona]] entre els segles XII i XIX, en què varen ser enderrocades. Correspon, de fet, a la segona i tercera muralla que ampliaren la [[muralla romana de Barcelona]]; la segona feta en temps de [[Pere el Gran]] per protegir els burgs extramurs creats fins a l'actual [[la Rambla|Rambla]] i, posteriorment la tercera que incorporava [[el Raval]]. El perímetre total que confereix l'actual urbanisme del districte conegut com a [[Ciutat Vella de Barcelona|Ciutat Vella]], va mantenir-se fins al segle XIX en què les muralles varen ser enderrocades i Barcelona es va expandir seguint el [[Pla Cerdà]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols/cap_09/ca/transversals/muralla_pere_gran/muralla_pere_gran.htm|títol = Muralla de Pere el Gran|consulta = 3-1-2015|llengua = |editor = Ajuntament de Barcelona|data = 2012}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols/cap_13/ca/transversals/muralla_cerimonios/muralla_cerimonios.htm|títol = Muralla de Pere el Cerimoniós|consulta = 3-1-2015|llengua = |editor = Ajuntament de Barcelona|data = 2012}}</ref>
 
== Antecedents ==
Entre el segle VI i mitjans del segle XI la [[muralla romana de Barcelona]] es reaprofita, i en els darrers moments d'aquest període hi degué haver un reforçament del caràcter de plaça forta de la ciutat, amb la refortificació de tres de les portes d'accés a la ciutat (el [[castell Vell]], el [[castell Nou]] i el [[castell de Regomir]]). L'encara magnífic aspecte i les bones prestacions poliorcètiques i defensives d'aquesta fortificació, fa que Barcelona sigui escollida com a seu regia de la cort visigoda, que esdevingui plaça forta andalusina, i que s'estableixi com seu comtal del regne franc.
Usuari anònim