Diferència entre revisions de la pàgina «Muralla medieval i moderna de Barcelona»

m
Revertides les edicions de 176.83.105.91. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
m (Revertides les edicions de 176.83.105.91. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
{{fusió des de|Muralles medievals de Barcelona|Muralles modernes de Barcelona|discussió=Discussió:Muralla medieval i moderna de Barcelona#Canvi de nom|data=desembre de 2015}}
{{Infotaula edifici
| nom = Muralla medieval i moderna de Barcelona
| imatge = Wyngaerde Barcelona 1563.jpg
| peu = Ciutat de Barcelona des de la muntanya de Montjuïc (1563), amb el seu recinte emmurallat d'època medieval.
| comarca = Barcelonès
| municipi = Barcelona
| localitzacio = [[Barcelona]]
| coordenades =
| altitud =
| construccio = S. XIII-XVII
| estil = Muralla
}}
La '''muralla medieval i moderna de Barcelona''' va ser la construcció defensiva de la ciutat de [[Barcelona]] entre els segles XII i XIX, en què varen ser enderrocades. Correspon, de fet, a la segona i tercera muralla que ampliaren la [[muralla romana de Barcelona]]; la segona feta en temps de [[Pere el Gran]] per protegir els burgs extramurs creats fins a l'actual [[la Rambla|Rambla]] i, posteriorment la tercera que incorporava [[el Raval]]. El perímetre total que confereix l'actual urbanisme del districte conegut com a [[Ciutat Vella de Barcelona|Ciutat Vella]], va mantenir-se fins al segle XIX en què les muralles varen ser enderrocades i Barcelona es va expandir seguint el [[Pla Cerdà]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols/cap_09/ca/transversals/muralla_pere_gran/muralla_pere_gran.htm|títol = Muralla de Pere el Gran|consulta = 3-1-2015|llengua = |editor = Ajuntament de Barcelona|data = 2012}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.bcn.cat/historia/pag/capitols/cap_13/ca/transversals/muralla_cerimonios/muralla_cerimonios.htm|títol = Muralla de Pere el Cerimoniós|consulta = 3-1-2015|llengua = |editor = Ajuntament de Barcelona|data = 2012}}</ref>
 
== Antecedents ==
Entre el segle VI i mitjans del segle XI la [[muralla romana de Barcelona]] es reaprofita, i en els darrers moments d'aquest període hi degué haver un reforçament del caràcter de plaça forta de la ciutat, amb la refortificació de tres de les portes d'accés a la ciutat (el [[castell Vell]], el [[castell Nou]] i el [[castell de Regomir]]). L'encara magnífic aspecte i les bones prestacions poliorcètiques i defensives d'aquesta fortificació, fa que Barcelona sigui escollida com a seu regia de la cort visigoda, que esdevingui plaça forta andalusina, i que s'estableixi com seu comtal del regne franc.
 
També en aquest darrer moment molts trams de la muralla baix-imperial varen reaprofitar-se per adossar noves edificacions privades, a més de l'eliminació d'alguns passos de vianants de les portes d'entrada, només deixant oberta l'arcada principal. Extramurs, es produí un creixement urbanístic considerable amb l'aparició de diversos burgs o ravals a redós de les esglésies, just als afores de les portes d'entrada a la ciutat. Però fou sobretot durant els segles XII i XIII quan [[Barcelona]] entra en una etapa de gran creixement urbanístic, amb l'expansió planificada dels burgs ([[vilanoves dels Còdols]], de [[Sant Pere]], del [[Sant Sepulcre]], de la Mar, del [[carrer Montcada]]...), gràcies a la iniciativa de la Corona, o bé en relació amb la fundació de nous convents sota la cobertura dels ordes mendicants de franciscans i dominics. Tot aquest creixement urbanístic calgué integrar-ho dins de la trama urbana de la ciutat, sobretot a nivell defensiu, i fou per aquest motiu que s'habilitaren nous portals ([[Pont d'en Campderà]], de la [[Portal de la Boqueria|Boqueria]], del [[Pou d'en Moranta]], de la [[Drassanes de Barcelona|Drassana]], del [[Portal del Born|Born]], de la [[Portal de la Portaferrissa|Portaferrissa]], de [[Portal de Santa Anna|Santa Anna]] i [[Portal de Jonqueres|Jonqueres]]) a les vies d'entrada fora del nucli murat, configurant-se uns nous límits que van marcar el futur nou traçat del llenç medieval.
Malauradament no s'han localitzat cap prova arqueològica de cap d'aquests portals, però els indicis apunten que la seva configuració aprofitava els accidents geogràfics (llits de rieres i torrents), les obres públiques (clavegueres o el Rec Comtal), o una combinació d'ambdues.
 
== La primera muralla medieval del segle XIII ==
{{AP|Història de Barcelona|Poliorcètica}}
175.213

modificacions