Gaceta Médica Catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Agrupo referència |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Fundada el 1878 amb el nom ''Gaceta Médica de Cataluña'', va passar a anomenar-se ''Gaceta Médica Catalana'' el [[1881]] i va desaparèixer el 1921.{{sfn|Alcaide González|1999}} Entre els seus directors hi va haver l'[[andalús]] [[Rafael Rodríguez Méndez]] (des de la fundació de la revista fins a la seva mort el 1919{{sfn|Martínez Vargas|1921|pp=53-54}}) i Lleó Formiguera i Soler.{{sfn|Alcaide González|1999}}
En destaquen els col·laboradors següents: Guillermo Serra y Bennasar,{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1985|pp=295-298}} [[Bartomeu Robert i Yarzábal|Bartomeu Robert]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Izquierdo Ballester, S|títol=Esbós biogràfic del doctor Robert en el centenari de la seva mort|publicació=Cercles: revista d'història cultural|pàgines=pp: 116-129|volum=2002; 5|issn=1699-7468|url=http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/viewFile/191125/262734|llengua=|consulta= 19 abril 2018|}}</ref> [[Ramon Coll i Pujol]],{{sfn|Pueyo Fernández|Corbella i Corbella|Pueyo Fernández|1986|pp=299-302}} Enrique Alabern,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=5}} Julio Altabás,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=11}} Félix Antigüedad y Díez,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|pp=18-19}} N. Azcarreta,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=130}} N. Bové y Piqué,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=54}} [[Josep Brunet i Bellet]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=55}} [[Francesc de Paula Campà i Porta]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=65}} Narciso Carreras y Piñana,{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=74}} [[Josep Codina i Castellví]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=87}} [[Lluís Comenge i Ferrer]],{{sfn|Ossorio y Bernard|1903|p=89}} [[
Rodríguez Méndez, catedràtic d'[[Higiene]] a la [[Facultat de Medicina (UB)|facultat de Medicina de la UB]], impulsà el corrent [[Higienisme|higienista]] propi d'aquells anys. La revista fou la primera en fer arribar a la comunitat científica catalana la reproducció dels informes que [[Robert Koch|Koch]] enviava a les autoritats [[Alemanya|alemanyes]] sobre el ''[[Vibrio cholerae]]'' i les seves implicacions [[Infecció|infeccioses]], juntament amb comentaris del seu director (1883-1884). També exposà i avaluà amb molta freqüència els treballs i les idees de [[Louis Pasteur|Pasteur]], absolutament innovadores i motiu de polèmica en aquells temps. Durant anys, 'La Gaceta' fou l'òrgan d'expressió de la [[Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Roca Rosell, A|títol=Història del Laboratori Municipal de Barcelona: de Ferran a Turró|publicació=Ajuntament de Barcelona, Regidoria d'Edicions i Publicacions|pàgines=pàgs: 220 ISBN 84-7609-226-1|volum=1988|url=https://www.academia.edu/21364951/Hist%C3%B2ria_del_Laboratori_Municipal_de_Barcelona_de_Ferran_a_Turr%C3%B3|llengua=|consulta= 1 maig 2018|}}</ref>
|