Revisió del 21:37, 2 maig 2018 modifica Arnaugir (discussió \| contribucions) Administradors de la interfície, Administradors 67.710 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:44, 12 maig 2018 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits m →‎Vida política Edició següent →
Línia 12: == Vida política == A la mort del seu pare, [[Ermengol VIII]] el 1209, n’heretà el comtat, mentre que la regència quedava a mans del rei Pere I el Catòlic, a qui li cedí la seva mare, [[Elvira de Subirats]]. Indefensa davant les turbulències que se sobrevenien en el comtat, la seva línia hereditària fou qüestionàda i se'n plantejà la substitució en benefici de la casa de Cabrera. Aquest buit de poder fou aprofitat per Guerau de Cabrera per apoderar-se'n. Alhora, la monarquia, afeblida, maldava per recuperar els seus drets davant la ~~noblèsa~~noblesa feudal.<ref name="DbD">{{Diccionari Biogràfic de Dones\|id=1085\|nom=Aurembiaix, d'Urgell~~\|consulta~~ ~~={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}~~}}</ref> S'instal·là a terres castellanes fins a molt més enllà de la mort de la seva mare, ~~pressumiblement~~presumiblement cap al 1220, que li cedí tots els drets sobre el comtat. Es casà en primeres núpcies el 1212 amb [[Álvaro Pérez de Castro]], cunyat de [[Guerau IV de Cabrera]] i instal·là segurament la seva residència a Toledo. [[Álvaro Pérez de Castro]], que actuà en diverses campanyes al costat de la monarquia castellana, i de [[Ferran III de Castella\|Ferran III]], especialment, s'hagué de refugiar entre els musulmans del sud de la península a causa de les lluites intestines entre els nobles de les famílies Lara i Castro, en què aquests segons perderen poder en favor dels primers; aquest fet allunyà els cònjuges.<ref name="DbD"/> Mentre, amb un Jaume I encara infant - amb qui Aurembiaix havia estat compromesa -, els seus consellers van reconèixer l'~~apropiaciò~~apropiació del comtat per part de [[Guerau IV de Cabrera]], com s'indica en el [[Conveni de Montsó]] de 1217. El 1222, tot i que l'herència materna, en l'àmbit jurídic, no deixava lloc a dubte sobre els drets d'Aurembiaix envers el comtat l'Urgell, el comte rei mateix li reconeixia a [[Guerau de Cabrera]] l'ocupació de fet del comtat, en virtut del [[conveni de Terrer]], sempre que no fos reivindicat per Aurembiaix, cas en què hauria d'acceptar la decisió reial.<ref name="DbD"/> El 1228 el matrimoni, sense fills, era anul·lat a causa del parentiu entre els cònjuges, cosins segons per part de les respectives mares. Llavors, aconsellada pel seu padrastre [[Guillem de Cervera]], es traslladà a Lleida i vindicà els seus drets a la corona comtal davant el rei, a la ciutat de [[Lleida]]. Després de la negociació i el pacte entre les parts, que implicava que Aurembiaix en el futur tingués el comtat en feu, fou necessari que el rei emprengués una campanya militar que retornà a la família Cabrera al vescomtat d'Àger. De fet, a finals d'aquell mateix any, se signava un controvertit contracte de concubinatge entre el monarca i la comtessa a Agramunt, per bé que tot just el 1229, Aurembiaix es casava a Valls amb [[Pere de Portugal]], fill del rei [[Sanç I de Portugal]], emparentat amb els Castro i els Cabrera.<ref name="DbD"/>

Aurembiaix d'Urgell: diferència entre les revisions