Guerau III de Cabrera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre buit d'imatge
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{redirecció|Guerau de Cabrera|Guerau de Cabrera (desambiguació)}}
{{Infotaula biografia militar
<!-- Versió MILITAR HISTÒRIC -->
Linha 43 ⟶ 42:
|condecoracions =
|altres_ocupacions = trobador
}}
}}[[Fitxer:Vescomtat-Ager.png|thumb|140px|Escut d'armes del vescomtes d'Àger]]
'''Guerau III de Cabrera''' (? - v ~[[1180]]), va ser un [[noble]] català i [[trobador]] de la [[Baixabaixa edat mitjana]], [[vescomte d'Àger]], [[vescomte de Girona]] i [[vescomte de Cabrera]] (v [[1145]]-v [[1180]]). Tot i que s'identifica a tot el llinatge com a vescomtes de Cabrera, fou realment Guerau III el primer que n'ostentà el títol de vescomte, i no el de "Senyor de Cabrera" com els seus precedessorspredecessors.<ref name="barons">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic|urlcapítol= |editor= |títol= Els barons de Catalunya |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 3|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1806-X|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref> També va ser en aquest noble que el títol de vescomte de Girona desaparegué definitivament i quedà lligat al de vescomte de Cabrera.
 
==Família==
'''Guerau III de Cabrera''' (? - v [[1180]]), va ser un [[noble]] català i [[trobador]] de la [[Baixa edat mitjana]], [[vescomte d'Àger]], [[vescomte de Girona]] i [[vescomte de Cabrera]] (v [[1145]]-v [[1180]]). Tot i que s'identifica a tot el llinatge com a vescomtes de Cabrera, fou realment Guerau III el primer que n'ostentà el títol de vescomte, i no el de "Senyor de Cabrera" com els seus precedessors.<ref name="barons">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic|urlcapítol= |editor= |títol= Els barons de Catalunya |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 3|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1806-X|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref> També va ser en aquest noble que el títol de vescomte de Girona desaparegué definitivament i quedà lligat al de vescomte de Cabrera.
 
==Orígens familiars==
Guerau era el fill primogènit de [[Ponç II de Cabrera]] i Sança (probablement una dama castellana). Si bé alguns autors el consideren germà d'aquest, i no fill.<ref name="barons">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|autor= |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic|urlcapítol= |editor= |títol= Els barons de Catalunya |títoltraduït= |url= |format= |consulta= |llengua= català|volum= 3|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 1991|pàgina= |pàgines= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1806-X|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>
 
Linha 64 ⟶ 62:
|4= 4. [[Guerau II de Cabrera]]
|5= 5. Estefania ''Mala Signada''
|8= 8. [[Ponç &nbsp;I de Cabrera]]
|9= 9. [[Letgarda de Tost]]
|16= 16. [[Guerau &nbsp;I de Cabrera]]
|17= 17. [[Ermessenda de Montsoriu]]
|18= 18. [[Arnau Mir de Tost]]
Linha 72 ⟶ 70:
</center>
 
Es va casar amb [[Berenguera de Queralt]], amb qui va tenir com a fills: [[Ponç III de Cabrera]], qui succeí al seu pare; i [[Arsenda de Cabrera]], muller d'[[Ermengol VI d'Urgell]].
==Núpcies i descendents==
Es va casar amb [[Berenguera de Queralt]], amb qui va tenir com a fills:
* [[Ponç III de Cabrera]], qui succeï al seu pare.
* [[Arsenda de Cabrera]], muller d'[[Ermengol VI d'Urgell]].
 
==Fets destacats==
Linha 81 ⟶ 76:
 
==Obra artística==
Només es coneix un poema d'aquest autor, escrit en [[occità]] cap al [[1160]], ''Ensenhamen'' (occ. ''[[ensenhamen (poesia trobadoresca)|ensenhamen]],'' cat. "ensenyament"), nom genèric que es dóna a llargs poemes de contingut didàctic i crític, i que podem considerar una modalitat del [[sirventès]]. Constitueix un document d'una gran importància pel conjunt de notícies que dóna sobre els [[joglar]]s i sobretot perquè ens mostra el panorama literari de [[Catalunya]] com no ho fa cap altre document de l'època.
 
El poema adreçat al seu joglar Cabra per tal d'instruir-lo, consta de 216 versos (2 versos de quatre síl·labes rimant entre ells, seguits d'un vers de vuit síl·labes amb rima). Els 24 primers versos tracten de les diverses activitats dels joglars, i la resta assenyalen, de forma desordenada, aquells temes literaris que els joglars haurien de conèixer i transmetre:
 
* [[Matèria de [[Bretanya]]: com les de [[Tristany (heroi) |Tristany]] i d'[[Erec]].
* Matèria clàssica: com les de [[Príam]] i [[Tisbe]], de [[Troia]], de [[Tebes (Grècia)|Tebes]], d'[[Alexandre el Gran]], [[Ovidi]], etc.
* Cançons de gesta: les referents a la [[batalla de Roncesvalls]], les que canten [[Guillem de Tolosa]], reconqueridor de Barcelona, les de vassalls rebels com [[Raül de Cambrai]], [[Otger de Dinamarca]], [[Gormond]] i [[Isembard]], etc. I també algunes occitanes com [[Daurel e Beton]].
Linha 94 ⟶ 89:
L'ensenyament de Guerau de Cabrera fou objecte d'imitacions en la literatura provençal. Deixant de banda el que escriví [[Arnaut Guilhem de Marsan]], entre 1170 i 1180, el que [[Guiraut de Calanson]] va escriure per adoctrinar el seu joglar Fadet i va trametre a un rei d'Aragó, potser [[Pere el Catòlic]], és una imitació del que el trobador català adreça al seu joglar Cabra, ja que no tan solament segueix el mateix esquema mètric, sinó que confessa que no sap ni la quarta part del que sabia "En Guiraut", o sigui, el senyor de Cabrera. Del mateix estil, repetint la fórmula "No saps..." és el que [[Bertran de Paris]] de Roerga va escriure, entre 1197 i 1224, per tal d'il·lustrar el seu joglar Gordotz.<ref>* [[Martí de Riquer]] / [[Antoni Comas i Pujol|Antoni Comas]], ''Història de la literatura catalana'', Barcelona: Ariel, 1964 (5ena. ed. 1993), vol. 1, p. 56-66</ref>
 
== Referències Notes==
{{viquitexts|Guerau de Cabrera}}
{{Referències}}
 
* La informació per fer aquest article s'ha extret de [http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/index.htm Els trobadors catalans] amb la seua autorització.
 
==Enllaços externs==
{{viquitexts|Guerau de Cabrera}}
*{{GEC|0013207|Guerau de Cabrera}}
* La informació per fer aquest article s'ha extret de [http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/index.htm Part de la informació per fer aquest article s'ha extret de Els trobadors catalans] amb la seua autorització.
 
{{Inicia taula}}
Linha 107 ⟶ 101:
|títol=[[Vescomte de Cabrera]] <br /> [[1145]]–[[1180]] <br /> [[Vescomte d'Àger]]|abans=[[Ponç II de Cabrera]]| |després=[[Ponç III de Cabrera]]|anys=[[1145]]–[[1180]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{Autoritat}}
[[Categoria:Trobadors catalans]]
[[Categoria:Vescomtes de Cabrera|Guerau]]
[[Categoria:Barons de Montclar|Guerau]]
[[Categoria:Poetes catalans]]